Vés al contingut

Sealand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Principat de Sealand)
Plantilla:Infotaula geografia políticaSealand
Principality of Sealand (en) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista aèria
Imatge
Tipusmicronació, illa artificial i offshore construction (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
HimneE Mare Libertas Modifica el valor a Wikidata
Lema«e mare libertas» Modifica el valor a Wikidata
Epònimmar Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 53′ 40″ N, 1° 28′ 57″ E / 51.8944°N,1.4825°E / 51.8944; 1.4825
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióEst d'Anglaterra
Comtat cerimonialEssex
Comtat administratiuEssex
Districte no metropolitàTendring
VilaHarwich Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població27 (2002) Modifica el valor a Wikidata (6.750 hab./km²)
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície0,004 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar del Nord Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
FundadorPaddy Roy Bates Modifica el valor a Wikidata
Creació2 setembre 1967 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governoligarquia
monarquia constitucional Modifica el valor a Wikidata
• Cap d'estatPríncep Michael de Sealand (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Monedadòlar de Sealand Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Lloc websealandgov.org Modifica el valor a Wikidata
Imatge de la nació

El Principat de Sealand, més conegut com a Sealand, és una micronació no reconeguda per cap altre estat de les Nacions Unides. Està situada en una petita plataforma sobre el mar del Nord, construïda durant la Segona Guerra Mundial al sud-est de la Gran Bretanya.

Des de 1967, la plataforma ha estat ocupada per la família i pròxims de Paddy Roy Bates, i defensen que és un estat sobirà i independent.[1] Bates es va apropiar de la plataforma d'un grup d'emissores de ràdio pirates el 1967 amb la intenció d'establir la seva pròpia estació en aquell lloc.[2] Bates va establir Sealand com a nació el 1975 amb la redacció d'una Constitució i amb l'establiment de símbols nacionals.[1] Bates es va traslladar al comtat anglès d'Essex quan es va fer gran i va nomenar el seu fill Michael com a regent. Bates va morir el 2012 a l'edat de 91 anys.[3]

Si bé s'ha descrit com la nació més petita del món,[4] o com a micronació,[5] Sealand no ha estat reconeguda oficialment per cap estat sobirà establert. Malgrat que el govern de Sealand afirma que ha estat de facto reconegut pel Regne Unit (després que una cort anglesa va dictaminar que no tenia jurisdicció sobre Sealand al no estar en aigües territorials britàniques),[1] l'acció no constitueix reconeixement i cap estat ha emès mai cap tipus d'acceptació de Sealand com a estat o nació de iure.

Història

[modifica]

En 1943, durant la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit va construir el Fort Roughs (de vegades anomenat Torre Roughs) com un dels Forts Maunsell,[6] principalment per defensar les vies marítimes vitals dels estuaris propers contra els avions minadors alemanys. Consistia en una base flotant de pontons amb una superestructura de dues torres buides unides per una coberta sobre la qual es podien afegir altres estructures. El fort va ser remolcat fins a una posició per sobre del banc de sorra de Rough Sands, on la seva base va ser deliberadament inundada per enfonsar-lo al seu lloc de descans final. Es troba a unes 7 milles nàutiques (13 km) de la costa de Suffolk, fora de les llavors 3 milles nàutiques (6 km) de reclamació del Regne Unit i, per tant, en aigües internacionals.[6] La instal·lació va estar ocupada per entre 150 i 300 membres de la Royal Navy durant tota la Segona Guerra Mundial; l'últim personal a temps complet va marxar el 1956.[6] Els forts Maunsell van ser retirats del servei a la dècada de 1950.[7]

Ocupació i establiment

[modifica]

La Torre Roughs va ser ocupada el febrer i l'agost del 1965 per Jack Moore i la seva filla Jane, en nom de l'emissora pirata Wonderful Radio London. El 2 de setembre de 1967, el fort va ser ocupat pel comandant Paddy Roy Bates, ciutadà britànic i locutor de ràdio pirata, que va expulsar el grup de locutors pirates de la competència.[8] Bates pretenia emetre la seva emissora de ràdio pirata -anomenada Radio Essex- des de la plataforma.[9] Tot i comptar amb l'equip necessari, mai va començar a emetre.[10] Bates va declarar la independència de la Torre Roughs i la va declarar Principat de Sealand.[8]

El 1968, uns obrers britànics van entrar en el que Bates considerava les seves aigües territorials per reparar una boia de navegació a prop de la plataforma. Michael Bates (fill de Paddy Roy Bates) va intentar espantar els obrers efectuant trets d'advertència des de l'antic fort. Com que Bates era llavors un súbdit britànic, va ser citat davant un tribunal d'Anglaterra per càrrecs d'armes de foc després de l'incident,[11] però com el tribunal va dictaminar que la plataforma (a la qual Bates anomenava ara "Sealand") estava fora dels límits territorials britànics, ja que es trobava més enllà del límit de 3 milles nàutiques (6 km) de les aigües del país, el cas no va poder seguir endavant.[12]

El 1975, Bates va introduir una constitució per a Sealand, seguida d'una bandera nacional, un himne nacional, una moneda i passaports.[13]

Atac de 1978 i Govern Rebel de Sealand

[modifica]

L'agost de 1978, Alexander Achenbach, que es descrivia a si mateix com a primer ministre de Sealand, va contractar diversos mercenaris alemanys i holandesos perquè dirigissin un atac contra Sealand mentre Bates i la seva dona es trobaven a Àustria convidats per Achenbach per discutir la venda de Sealand.[14] Achenbach havia discrepat amb Bates sobre els plans de convertir Sealand en un hotel de luxe i un casino amb altres empresaris alemanys i holandesos.[15] Van assaltar la plataforma amb llanxes ràpides, embarcacions personals i helicòpters, i van prendre com a ostatge el fill de Bates, Michael. Michael va poder reprendre Sealand i capturar Achenbach i els mercenaris amb armes amagades a la plataforma.[16] Achenbach, un advocat alemany amb passaport de Sealand, va ser acusat de traïció a Sealand[17] i va ser retingut a menys que pagués 75.000 marcs alemanys (més de 38.000 euros).[18] Alemanya va enviar llavors un diplomàtic de la seva ambaixada a Londres a Sealand per negociar l'alliberament d'Achenbach. Roy Bates va cedir després de diverses setmanes de negociacions i posteriorment va afirmar que la visita del diplomàtic constituïa un reconeixement de facto de Sealand per part d'Alemanya.[19]

Després de la repatriació del primer, Achenbach i Gernot Pütz van proclamar a Alemanya un govern a l'exili, de vegades conegut com a Govern Rebel de Sealand o Govern Rebel Sealandic.[19] El 1987, el Regne Unit va ampliar les seves aigües territorials a 12 milles nàutiques. Sealand es troba ara en aigües reconegudes internacionalment com a britàniques.[20]

Sealand ven "passaports de fantasia" (com els anomena el Consell de la Unió Europea), que no són vàlids per als viatges internacionals.[21] El 1997, la família Bates va revocar tots els passaports de Sealand, inclosos els que ells mateixos havien expedit durant els 22 anys anteriors,[19] a causa de la constatació que havia aparegut una xarxa internacional de blanqueig de diners que utilitzava la venda de passaports falsos de Sealand per finançar el tràfic de drogues i el blanqueig de diners procedents de Rússia i l'Iraq.[22] Els caps de l'operació, amb seu a Madrid però amb vincles amb diversos grups a Alemanya, inclòs el Govern rebel de Sealand a l'exili establert per Achenbach després de l'intent de cop d'Estat del 1978, havien utilitzat passaports diplomàtics i matrícules falsos de Sealand. Es va informar que havien venut 4.000 passaports sealandesos falsos a ciutadans de Hong Kong per un preu estimat de 1.000 dòlars cadascun.[23][17] Michael Bates va declarar a finals de 2016 que Sealand rebia centenars de sol·licituds de passaports cada dia.[24] El 2015, Bates va afirmar que la població de Sealand és "normalment dues persones".[25]

Incendi de 2006

[modifica]

La tarda del 23 de juny del 2006, la plataforma superior de la Torre Roughs es va incendiar a causa d'una fallada elèctrica. Un helicòpter de rescat de la Reial Força Aèria va traslladar una persona a l'Hospital d'Ipswich, directament des de la torre. El pot salvavides de Harwich va romandre al costat de la Roughs Tower fins que un remolcador local va extingir el foc.[26] Tots els danys van ser reparats al novembre de 2006.[27]

Intents de compra

[modifica]

El gener del 2007, The Pirate Bay, un directori en línia de contingut digital de mitjans d'entreteniment i programari fundat pel grup d'experts suec Piratbyrån, va intentar comprar Sealand després que l'enduriment de les mesures de drets d'autor a Suècia els obligués buscar una base d'operacions en un altre lloc.[28] Entre el 2007 i el 2010, Sealand es va posar a la venda a través de l'empresa immobiliària espanyola InmoNaranja,[29][30] amb un preu de venda de 750 milions d'euros.[29][31][32]

Mort del fundador

[modifica]

Roy Bates va morir a l'edat de 91 anys el 9 d'octubre del 2012; patia la malaltia d'Alzheimer des de feia uns quants anys. El seu fill Michael es va fer càrrec de l'explotació de Sealand,[33][34] encara que va seguir vivint a Suffolk,[35] on ell i els seus fills explotaven un negoci familiar de pesca anomenat Fruits of the Sea.[36] Joan Bates, l'esposa de Roy Bates, va morir en una residència de gent gran d'Essex a l'edat de 86 anys el 10 de març de 2016.[37]

Reconeixement

[modifica]

Simon Sellars, de The Australian, i Red Bull descriuen Sealand com el país més petit del món,[38][39] però Sealand no està reconegut oficialment per cap estat sobirà establert. No obstant això, el govern de Sealand afirma que ha estat reconegut de facto per Alemanya, ja que aquesta va enviar una vegada un diplomàtic a Sealand.[19]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 History Of Sealand Arxivat 2012-02-27 a Wayback Machine. The Principality of Sealand
  2. ↑ John Ryan, George Dunford & Simon Sellars. Micronations. Lonely Planet, 2006, p. 9. ISBN 1-74104-730-7. 
  3. ↑ Self-declared prince of sovereign principality of Sealand dies aged 91
  4. ↑ «JOURNEYS – THE SPIRIT OF DISCOVERY: Simon Sellars braves wind and waves to visit the unlikely North Sea nation of Sealand». The Australian, 10-11-2007 [Consulta: 10 novembre 2007]. Arxivat 5 de desembre 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-16. [Consulta: 30 març 2021].
  5. ↑ John Ryan, George Dunford & Simon Sellars. Micronations. Lonely Planet, 2006, p. 8–13. ISBN 1-74104-730-7. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Zumerchik, John. Seas and Waterways of the World: An Encyclopedia of History, Uses, and Issues. ABC-CLIO Ltd, 2008, p. 563. ISBN 978-1-85109-711-1 [Consulta: 12 gener 2021]. 
  7. ↑ «The Maunsell Sea Forts» (en anglès americà), 20-05-2020. Arxivat de l'original el 28 novembre 2020. [Consulta: 13 maig 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 Ryan, John; Dunford, George; Sellars, Simon. Micronations. Lonely Planet, 2006, p. 9. ISBN 1-74104-730-7. 
  9. ↑ Gould, Jack «Radio: British Commercial Broadcasters Are at Sea; Illegal Plantilla:Not a typo Are Beamed From Ships». The New York Times, 25-03-1966 [Consulta: 19 desembre 2015].
  10. ↑ Edwards, Chris; Parkes, James (19 October 2000). "Radio Essex" and "Britains Better Music Station" Arxivat 2014-09-17 a Wayback Machine.. Off Shore Echoes. Retrieved 11 May 2011
  11. ↑ «Welcome to Sealand. Now Bugger Off». Wired News. Jul 2000. Arxivat de l'original el 2008-04-30. 
  12. ↑ Regina v. Paddy Roy Bates and Michael Roy Bates, The Shire Hall, Chelmsford, 25 October 1968. «Regina v. Paddy Roy Bates and Michael Roy Bates». The Shire Hall, Chelmsford. Arxivat de l'original el 2 març 2007. [Consulta: 29 maig 2015].
  13. ↑ «Sealand: a peculiar 'nation' off England's coast». BBC. Arxivat de l'original el 13 octubre 2020. [Consulta: 10 octubre 2020].
  14. ↑ «Episode 171: Sealand (8.27.21)». Arxivat de l'original el 30 agost 2021. [Consulta: 15 febrer 2022].
  15. ↑ Adam Payne. «WELCOME TO SEALAND: The utterly bizarre independent micronation that's been sitting off the British coast for over 50 years». Arxivat de l'original el 3 abril 2019. [Consulta: 3 abril 2019].
  16. ↑ «This Is Technically A Country… I Explored It». [Consulta: 24 novembre 2022].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Episode 171: Sealand (8.27.21)», 27-08-2021. Arxivat de l'original el 30 agost 2021. [Consulta: 29 agost 2021].
  18. ↑ «Attempt to free captive from private 'island' fails». The Times, 05-09-1978, p. 3.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Ryan, John; Dunford, George; Sellars, Simon. Micronations. Lonely Planet, 2006, p. 11. ISBN 1-74104-730-7. 
  20. ↑ Ward, Mark «Offshore and offline?». BBC News, 05-06-2000 [Consulta: 9 abril 2009].
  21. ↑ Council of the European Union – Schengen Visa Working Party – Table of travel documents, p. 36
  22. ↑ Gooch, Adela. «Police swoop on Sealand crime ring», 12-04-2000. Arxivat de l'original el 14 febrer 2019. [Consulta: 13 febrer 2019].
  23. ↑ «Money Laundering: Global fraudsters use sea fortress as passport to». , 23-09-1997 [Consulta: 5 març 2019].
  24. ↑ «Tiny principality of Sealand swamped by passport applications after Brexit and Trump wins» (en anglès), 17-01-2017. Arxivat de l'original el 6 abril 2020. [Consulta: 8 octubre 2019].
  25. ↑ «I rule my own ocean micronation». [Consulta: 20 novembre 2020].
  26. ↑ «Blaze at offshore military fort». BBC, 23-06-2006 [Consulta: 15 juny 2012].
  27. ↑ «Church and East renovation completion». Church and East. Arxivat de l'original el 4 març 2014.
  28. ↑ Graham, Flora «Technology: How The Pirate Bay sailed into infamy». BBC News, 16-02-2009 [Consulta: 9 abril 2009].
  29. ↑ 29,0 29,1 «'Smallest state' seeks new owners». BBC, 08-01-2007 [Consulta: 8 gener 2007].
  30. ↑ «Tiny North Sea tax haven for sale». Agence France-Presse. ABC News [Sydney, Australia], 08-01-2007.
  31. ↑ «£65m price tag for Sealand tenancy». Evening Star [Ipswich], 06-01-2007 [Consulta: 6 gener 2007].
  32. ↑ «For sale, World's smallest country». The Sydney Morning Herald, 08-01-2007 [Consulta: 8 gener 2007].
  33. ↑ Braun, Adee. «From the Sea, Freedom», 30-08-2013. Arxivat de l'original el 1 novembre 2021. [Consulta: 1r novembre 2021]. «Roy Bates died in 2012, and was succeeded by Prince Michael»
  34. ↑ Alexander, Michael. «Prince Roy of Sealand Memorial Coin Launched», 02-08-2013. Arxivat de l'original el 1 novembre 2021. [Consulta: 1r novembre 2021]. «Prince Roy was succeeded by his only son, the Prince Regent – now Sovereign Prince Michael»
  35. ↑ Ryan, John; Dunford, George; Sellars, Simon. Micronations. Lonely Planet, 2006, p. 9–12. ISBN 1-74104-730-7. 
  36. ↑ «Sealand's Prince Michael on the future of an off-shore 'outpost of liberty'». Independent, 18-03-2016 [Consulta: 30 desembre 2017].
  37. ↑ Milmo, Cahal. «'Princess Joan of Sealand' has died aged 86», 14-03-2016. Arxivat de l'original el 30 abril 2021. [Consulta: 2 agost 2020].
  38. ↑ «Skateboarding the World's Smallest Country: Red Bull All Access». Arxivat de l'original el 5 desembre 2013. [Consulta: 17 novembre 2013].
  39. ↑ «JOURNEYS – THE SPIRIT OF DISCOVERY: Simon Sellars braves wind and waves to visit the unlikely North Sea nation of Sealand». The Australian, 10-11-2007 [Consulta: 10 novembre 2007]. Arxivat 5 de desembre 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-16. [Consulta: 30 març 2021].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sealand
  • Pàgina oficial del Principat de Sealand (anglès)
  • Monedes de Sealand (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sealand&oldid=33116578»