Pristerognàtids
Pristerognathidae  | |
|---|---|
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Pristerognathidae Broom, 1908 |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Els pristerognàtids (Pristerognathidae) són una família extinta de sinàpsids terocèfals que visqueren en allò que avui és el sud d'Àfrica durant el Permià mitjà, fa entre 259,5 i 264,3 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a les províncies sud-africanes del Cap Occidental i el Cap Septentrional.[1] Eren depredadors aproximadament igual de grossos que els ossos i els lleons d'avui en dia. Vivien en zones de clima tropical o subtropical. Són els sinàpsids més antics coneguts que sembla que tenien un metabolisme basal elevat, com a mínim algunes espècies. Tanmateix, la seva anatomia nasal, molt semblant a la condició originària dels amniotes, indica que la seva freqüència respiratòria no devia ser gaire alta i, per tant, el seu metabolisme tampoc no podia ser excessivament alt.[2] Hi ha autors que consideren que aquest tàxon és parafilètic i en reparteixen els components entre els escilacosàurids i els licosúquids.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Pristerognathidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Chinsamy-Turan, 2012, «The Evolution of Mammalian Endothermy» (J. A. Ruben, W. J. Hillenius, T. S. Kemp i D. E. Quick).
- ↑ Kemp, 2005, p. 56 i 57.
Bibliografia
[modifica]- Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012. ISBN 9780253005335.
- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.