Vés al contingut

Projecció cartogràfica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Projecció geogràfica)
Diverses projeccions.

Una projecció cartogràfica és un procediment matemàtic per a representar una part de la superfície de la Terra, que és geoesfèrica, sobre un mapa, que és una superfície plana.[1]

Segons el model conceptual, hi ha tres tipus de projeccions:[1]

Com que la representació d'una superfície esfèrica sobre una superfície plana mai no podrà ser totalment fidel, una projecció sempre deforma o distorsiona alguna o algunes d'aquestes propietats:

  • Les àrees (les proporcions relatives) representades en el mapa.
  • Les distàncies (les línies més curtes entre dos punts o geodèsiques).
  • L'escala en totes les direccions des de cada un dels punts del mapa.
  • Les formes (l'orientació dels angles) que només es poden preservar localment, en parts sensiblement més petites que un quadrant de l'esfera).

Per això s'han inventat diferents tipus de projeccions que intenten preservar alguna d'aquestes magnituds (per exemple, les àrees en les projeccions equivalents), o si més no, preservar-les en alguna part especial del mapa resultant (com per exemple, les distàncies des del punt central en la projecció azimutal equidistant).

Una projecció és equivalent o holomogràfica[2] si manté les proporcions entre les àrees representades. Això implica deformar força les formes i els angles.

Una projecció és equidistant[3] si manté les distàncies respecte a un o més punts determinats del mapa (per exemple, el centre de la projecció, o bé algun paral·lel o meridià de referència).

Una projecció és conforme[4] si manté les formes (els angles) localment (en parts sensiblement més petites que un quadrant de l'esfera), i per a cada punt del mapa l'escala és la mateixa en totes les direccions (això no vol pas dir que l'escala sigui la mateixa per a punts diferents).

Tipus de projeccions cartogràfiques

[modifica]

Depenent de quin sigui el punt que es consideri com a centre del mapa, es distingeix entre projeccions polars, el centre és un dels pols; equatorials, el centre és la intersecció entre la línia de l'Equador i un meridià, i obliqües o inclinades, el centre és qualsevol altre punt.

Es distingeixen tres tipus de projeccions bàsiques: cilíndriques, còniques i azimutal.[1]

Projecció cilíndrica

[modifica]
Esquema d'una projecció cilíndrica.

La projecció de Mercator, que va revolucionar la cartografia, és cilíndrica i conforme.[5] Amb aquest sistema es projecta el globus terrestre sobre una superfície cilíndrica. És una de les més utilitzades, encara que en general en forma modificada, a causa de les grans distorsions que ofereix a les zones de latitud elevada, el que impedeix apreciar les regions polars en la seva veritable proporció. És utilitzada en la creació d'alguns mapamundi. Per corregir les deformacions en latituds altes es fan servir projeccions pseudocilíndriques, com la de Van der Grint, que és policònica, amb paral·lels i meridians circulars. És essencialment útil per veure la superfície de la Terra completa.

Projecció cònica

[modifica]
Esquema d'una projecció cònica.

La projecció cònica s'obté projectant els elements de la superfície esfèrica terrestre sobre una superfície cònica tangent, situant el vèrtex en l'eix que uneix els dos pols. Encara que les formes presentades són dels pols, els cartògrafs utilitzen aquest tipus de projecció per veure els països i continents.

Projecció azimutal o zenital

[modifica]
Esquema d'una projecció azimutal gnomònica.

En aquest cas es projecta una porció de la Terra sobre un pla tangent al globus en un punt seleccionat, obtenint una imatge similar a la visió de la Terra des d'un punt interior o exterior. Si la projecció és del primer tipus es diu projecció gnomònica, si és del segon, ortogràfica. Aquestes projeccions ofereixen una distorsió com més gran sigui la distància al punt tangencial de l'esfera i el pla. Aquest tipus de projecció es relaciona principalment amb els pols i hemisferis.

Projeccions modificades

[modifica]

En l'actualitat la majoria dels mapes es fan a base de projeccions modificades o combinació de les anteriors, de vegades, amb diversos punts focals, per tal de corregir en la mesura possible les distorsions en certes àrees seleccionades, encara que es produeixin altres de noves en llocs als quals es concedeix importància secundària, com són en general les grans extensions de mar.

Les projeccions modificades són les que tracten de representar fidelment la superfície de la Terra, tot i que a costa de forçar les formes de les corbes i fins i tot de trencar la continuïtat del mapa. Totes elles tracten de resoldre la quadratura del cercle; és a dir, tracten de construir (matemàticament) un quadrat que abasti la mateixa superfície que un cercle. Sabem que això no és possible, però algunes de les corbes utilitzades per a traçar la xarxa de meridians i paral·lels donen solucions molt interessants.

Entre les més usuals figuren la projecció policònica de Johann Lambert, utilitzada per a finalitats educatives, i els mapamundis, elaborats segons la de Mollweide, que té forma d'el·lipse i menors distorsions, la projecció Homolosena o projecció de Goode[22] i la projecció UTM.[23]

La UTM divideix el món en fusos. Aquesta és la projecció que es fa servir per a traçar el mapa bàsic català, el d'escala 1:50.000.

Projeccions convencionals

[modifica]
La projecció de Robinson va ser adoptada per la National Geographic Magazine el 1988 però abandonada al voltant de 1997 a canvi de la Projecció de Winkel-Tripel.

Les projeccions convencionals generalment van ser creades per a representar el món sencer (mapamundi) i donen la idea de mantenir les propietats mètriques, buscant un balanç entre distorsions, o simplement fer que el mapamundi "es vegi bé". La major part d'aquest tipus de projeccions distorsiona les formes en les regions polars més que a l'equador:

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Rabella, Josep Maria. «Projecció cartogràfica». Enciclopèdia en línia. ICC. [Consulta: 5 març 2014].
  2. Malte-Brun, V.A.. Du nouveau systéme de projection homographique de M. Babinet, membre de l'Academie des sciences, et de son application á la construction des cartes géographiques (en francès), 1857 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  3. Lapaine, M.; Usery, E.L.. Choosing a Map Projection. Springer International Publishing, 2017, p. 351. ISBN 978-3-319-51835-0 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  4. Pahaut, R. Notes sur l'emploi géodésique des projections conformes: sur la projection conforme de Gauss utilisée au Congo belge (en francès). Institut royal colonial belge, 1950 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  5. Matematicas. Profesores de Enseñanza Secundaria. Volumen Ii. E-book (en castellà). Editorial MAD, 2003, p. 396. ISBN 978-84-665-1263-3 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  6. Camps, C.C.. Mayurqa, 30 (en maltès). Universitat de les Illes Balears, p. 598 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  7. Deetz, C.H.. Cartografia: um estudo e normas para a construcão e emprêgo de mapas e cartas (en portuguès). Secretaria de Estado dos Estados Unidos da América, 1943, p. 51 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  8. Quetelet, L.A.J.. Éléments d'Astronomie ... Troisième édition ... corrigée (en francès), 1847, p. 71 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  9. Historisch Jaarboek voor het Land van Zwentibold - 1987 (en neerlandès). Stichting Historisch Jaarboek voor het Land van Zwentibold, 1987, p. 117 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  10. Buchholz, R.; Krücken, W. Die Mercator-Projektion: zu Ehren von Gerhard Mercator (1512 - 1594) (en alemany). Becker, 1994. ISBN 978-3-930640-36-2 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  11. García López, Y.G.. Geografía: El estudio del espacio de una perspectiva social (en castellà). Grupo Editorial Patria, 2018, p. 31. ISBN 978-607-744-898-3 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  12. Malte-Brun, C. Nueva geografía universal (en castellà). Montaner y Simon, 1881, p. 285 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  13. Nuñez, Á.M.G.; López, M.Á.G.. UF0212 - Determinación del potencial solar (en castellà). Editorial Elearning, S.L., 2015, p. 114 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  14. Tojo, J.F.. La ciudad y el medio natural (en castellà). Ediciones Akal, 2001, p. 27. ISBN 978-84-460-1657-1 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  15. Besalu, M.J.P.. Diccionario de cartografía (en castellà). Miquel J Pavon Besalu, p. 128. ISBN 978-1-4717-9127-7 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  16. Butler, M.J.A.. Cartografia de recursos marinos: un manual de introduccion (en castellà). FAO, 1990, p. 279. ISBN 978-92-5-302544-2 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  17. Brockett, P. Bibliography of Aeronautics. U.S. Government Printing Office, 1936, p. 108 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  18. Giornale di scienze naturali ed economiche (en italià), 1882, p. 79 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  19. Italy. Ministero della difesa. Marina. Rivista marittima (en finès). Ministerio della marina., 1895, p. 42 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  20. Navarro, A.P.. Introducción a los sistemas de información geográfica y geotelemática (en castellà). Editorial UOC, S.L., 2011, p. 40. ISBN 978-84-9788-933-9 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  21. Valdez, S.F.M.M.E.. Principios básicos de cartografía y cartografía automatizada (en castellà). Uaem, 2003, p. 27. ISBN 978-968-835-833-7 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  22. González, Á.S.. Las matemáticas en 100 preguntas (en castellà). Ediciones Nowtilus, 2020, p. 140. ISBN 978-84-1305-070-6 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  23. Benjamín, J.J.M.; Rubio, M.M.; Gómez, N.N.. Geodèsia física (en occità). Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2015, p. 37. ISBN 978-84-9880-548-2 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  24. Jiménez, A.M.. Sistemas y Análisis de la Información Geográfica. Manual de autoaprendizaje con ArcGIS. 2ª. (en castellà), p. 886 [Consulta: 25 agost 2021]. 

Enllaços externs

[modifica]
  • «Mostra de diferents projeccions cartogràfiques». Arxivat de l'original el 2000-04-12. [Consulta: 29 juliol 2013]. (anglès)