Vés al contingut

Toquí cuixagroc negre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pselliophorus tibialis)
Infotaula d'ésser viuToquí cuixagroc negre
Atlapetes tibialis

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes30 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22721560 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereAtlapetes
EspècieAtlapetes tibialis
Lawrence, 1864
Nomenclatura
ProtònimPselliophorus tibialis,Tachyphonus tibialis (Lawrence, 1864)
Distribució

     Zona de distribució

El toquí cuixagroc negre[1] (Atlapetes tibialis) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Descripció

[modifica]

Ocell únic de color gris sutge amb curiosos plomalls grocs a la base de cada pota. De color negre fosc al cap i les ales. Més aviat gruixut i cua llarga amb un bec cònic important. Normalment es troba prop del terra en parelles o petits grups. Prefereix zones boscoses fins als llindars. No té dimorfisme sexual, els juvenils tenen un plomatge més apagat i de color sutge amb un to marró al plomatge superior i les cuixes marró oliva, no tenen els plomalls grocs i generalment van en grup amb els adults.[2][3]

Mides

[modifica]

El mascle de toquí cuixagroc negre fa una mitjana de 18,3 cm i la femella 17,3 cm, la cua amida uns 8,5 cm, la corda de l'ala uns 7,7 cm, el bec 1,45 cm i de mitjana pesa 30 g.[3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

El toquí cuixagroc negre és nadiu de les terres altes de l'extrem sud-oest de Panamà a les terres altes occidentals de Chiriquí, des del Parque Internacional La Amistad fins a Boquete; i Costa Rica, a la serralada de Talamanca, la serralada central i la serralada de Tilarán. Abans es trobava a l'altiplà central de Costa Rica, que ara està en gran part desforestat.[3]

Segons creixen, habiten la selva pluvial, matolls de bambú, pastures i clarianes arbustives i densa vegetació secundària a una altitud de 1.500 metres fins a la línia de fusta (línia dels arbres). Els ocells que no reproductors poden baixar fins a 1.200 m al vessant caribeny de Costa Rica.[3]

Alimentació

[modifica]

El toquí cuixagroc negre s'alimenta nèctar pessigant les corol·les de les flors tubulars (com Jacobinia aurea, Salvia nervata) per extreure el nèctar també d'insectes, aranyes i llavors petites. Normalment s'alimenten en parelles o en petits grups familiars.[3]

Cria / Nidificació

[modifica]

La majoria dels aparellaments es produeixen de març a maig. La femella construeix un voluminós niu de copa oberta amb herba seca i fulles de bambú seques. El niu se sol col·locar entre 0,5 i 4,6 metres per sobre del terra a la capçada dels arbres.

La posta mitjana consisteix en dos ous blancs o blavosos pàl·lids amb taques marrons, que incuba durant uns 12 a 14 dies. Les cries s'enfilen (deixen el niu) quan tenen uns 12 dies. El mascle no sembla estar implicat en la cria de les cries.[3]

Vocalitzacions

[modifica]

Els cants consisteixen en notes agudes i seques, «tii tididee dii wink wink, tii tiddy dii dii wink wink» o «t’txip-didichichi» o frases similars repetides ràpida i llargament.[3]

Taxonomia

[modifica]

Fins fa poc estava inclòs dins el gènere Pselliophorus (Pselliophorus tibialis) però estudis recents filogenètics (Klicka et al. 2014)[4] mostren que Pselliophorus està inclòs dins d'Atlapetes.[5]

El fet de ser un estudi recent,[6] hi autoritats taxonòmiques que ja reconeixen aquest canvi [7][8][9] i d'altres no encara.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. «Toquí cuixagroc negre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. «Yellow-thighed Brushfinch». eBird. [Consulta: 2 gener 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Ramel, Gordon. «Yellow-thighed Finches (Pselliophorus tibialis)» (en anglès americà), 11-07-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
  4. Klicka, John; Keith Barker, F.; Burns, Kevin J.; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «A comprehensive multilocus assessment of sparrow (Aves: Passerellidae) relationships» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 77, 8-2014, pàg. 177–182. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.04.025.
  5. «Merge Pselliophorus into Atlapetes» (en anglès americà). American Ornithological Society, 2019. [Consulta: 2 gener 2024].
  6. «Atlapetes tibialis (Yellow-thighed Finch)» (en anglès). Avibase. [Consulta: 2 gener 2024].
  7. «Master Lists – IOC World Bird List 14.1» (en anglès). IOC. DOI: 10.14344/IOC.ML.14.1. [Consulta: 2 gener 2024].
  8. «Atlapetes tibialis» (en anglès americà). ITIS. [Consulta: 2 gener 2024].
  9. Gill, Frank; Donsker, David. «New World sparrows, bush tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v13.2g. [Consulta: 2 gener 2024].
  10. «HBW / BirdLife Taxonomic Checklist v8 (current version)» (en anglès). BirdLife Data Zone. [Consulta: 2 gener 2024].
  11. «The Howard and Moore Complete Checklist of the Birds of the World, Volume 2: Passerines» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2024].