Pseudopercis numida
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 155087 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Uranoscopiformes |
| Família | Pinguipedidae |
| Gènere | Pseudopercis |
| Espècie | Pseudopercis numida Miranda Ribeiro, 1903[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Pseudopercis numida és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[4]
Descripció
[modifica]Fa 120 cm de llargària màxima[5] (encara que la seua mida normal és de 40)[6] i 20,2 kg de pes.[7] 7 espines i 26-28 radis tous a l'aleta dorsal i 1-2 espines i 24-27 radis tous a l'anal.[8] Cos de color marró (esquitxat de tons violats al dors) i amb una taca marró darrere de les brànquies. Cap oval i amb una boca gran i de llavis gruixuts, la qual acaba a l'altura dels ulls.[9]
Reproducció
[modifica]Assoleix la maduresa sexual a partir dels 5 anys.[9]
Alimentació
[modifica]Es nodreix de peixets, mol·luscs i crustacis,[9] i el seu nivell tròfic és de 3,01.[10]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí, demersal (entre 15 i 300 m de fondària, normalment entre 100 i 300)[11] i de clima tropical (23°S-28°S), el qual viu a l'Atlàntic sud-occidental: les aigües més fondes de la plataforma continental,[5] els esculls rocallosos superficials i els substrats sorrencs i rocallosos[11] des de l'estat de Rio de Janeiro fins a les costes de Santa Catarina (el Brasil)[5][12][13][14][15][16] i l'Argentina.[11] Els hipotètics registres d'aquesta espècie a l'Uruguai són, probablement, identificacions errònies de Pseudopercis semifasciata.[11][2][8][17]
Amenaces
[modifica]És pescat amb finalitats alimentàries amb palangres de fons. Entre els anys 1986 i 1995, aquesta espècie va constituir el 18,4% de les captures fetes amb palangres en aigües del sud-est del Brasil.[18] No obstant això, es desconeix si açò representa una amenaça significativa per a l'espècie.[19]
Curiositats
[modifica]Una antiga lleganda del Brasil identifica aquest peix com el regal idoni per a la persona estimada: el pescador enamorat, quan el capturava, l'oferia a la seua estimada i, si la passió amorosa era mútua, ella cuinava el peix i convidava el pescador a sopar. Això assenyalava l'inici del festeig entre la parella i la raó per la qual aquest peix és anomenat així en portuguès.[9]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans[8] i la seua longevitat és de 30 anys.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Miranda Ribeiro, A. de, 1903. Pescas do "Annie.". Bol. Soc. Nac. Agric., Rio de Janeiro (Lavoura) 1903 (núms. 4-7): 144-196 (1-53 + 50a).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta. Bras. Zool. 14(4):845-865. Pàg. 860. [1]
- ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma. Pàg. 168.
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 FishBase (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Peixes desportivos do mundo (portuguès)
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Venerus, L. A., D. E. Galván, A. J. Irigoyen i A. E. Gosztonyi, 2007. First record of the namorado sandperch, Pseudopercis numida (Miranda-Ribeiro, 1903) (Pinguipedidae; Osteichthyes), in Argentine waters. J. Appl. Ichthyol. 23 (2007):110-112. [2]
- ↑ Bernardes, R. Á., J. L. de Figueiredo, A. R. Rodrigues, L. G. Fischer, C. M. Vooren, M. Haimovici i C. L. D. B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
- ↑ Menezes, N.A. i J.L. Figueiredo, 1985. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. V. Teleostei (4). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, Brasil. 105 p.
- ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
- ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
- ↑ Tutui, S., Bastos, G., Tomas, A.,Tiago, G. i Zavala-Camin, L., 2000. Species composition of the exploratory fisheries with bottom longline off southeastern Brazil. Ciencia e Cultura 52(1): 55-58.
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Paiva, M. P. i Andrade-Tubino, M. F., 1998. Distribuição e abundância de peixes bentônicos explotados pelos linheiros ao largo do sudeste do Brasil (1986-1995). Revista Brasileira de Biologia 58(4).
- ↑ Chao, N.L., McEachran, J. & Williams, J. (2010). "Pseudopercis numida (errata version published in 2017)." 2010 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2010. [Consulta: 3 abril 2023]
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. Pàg. 341. ISBN 0940228238.
- Miranda Ribeiro, P. de, 1953. Tipos das espéces e subespécies do Prof. Alipio de Míranda Ribeiro depositados no Museu Nacional. Arquivos do Museu Nacional de Rio de Janeiro. V. 42: 389-417.