Avet de Douglas
Pseudotsuga menziesii  | |
|---|---|
 Avet Douglas de la costa a Varsòvia
Blau: Pseudotsuga menziesii subsp. glauca. | |
| Dades | |
| Font de | fusta de Douglas, Douglas fir cone (en)  i Douglas fir resin (en) |
| Longevitat màxima | 1.350 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42429 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pseudotsuga |
| Espècie | Pseudotsuga menziesii Franco, 1950 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Abies menziesii |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'avet de Douglas o pi d'Oregon (Pseudotsuga menziesii)[1][2] és una espècie de conífera de la família Pinaceae de fullatge persistent nativa de l'oest d'America del Nord. La varietat Pseudotsuga menziesii var. menziesii, es coneix com a avet de Douglas de la costa ja que creix en les regions costaneres des de la Colúmbia Britànica central del Canadà fins a la Califòrnia central.[3] És present des de prop del nivell del mar fins a 1.800 m i, més a l'interior, hi creix una altra varietat,
P. menziesii var. glauca.
L'epítet específic és pel botànic Archibald Menzies, rival de David Douglas.
Descripció
[modifica]L'avet Douglas de la costa es considera els segon arbre més alt del món. Fa de 60 a 75 m i són comuns diàmetres del tronc d'1,5 a 2 m. L'espècimen viu més alt fa 99,4 m. Normalment viuen més de 500 anys.[4]
Els brots són marrons a verd oliva i es tornen marró gris quan envelleixen, són finament pubescents. Els borrons tenen una forma cònica estreta distintiva de 4 a 8 mm de llarg. Les fulles estan disposades espiralment, són aciculars de 2 a,5 cm de llarg.
Les pinyes madures pengen, fan de 5 a 11 cm de llarg i de 2 a 3 cm d'ample. Maduren a la tardor. Cada pinya té de 25 a 50 pinyons, les llavors fan de 5 a 6 mm de llarg i de 3 4mm d'ample amb una ala.
La producció apreciable de pinyons triga entre 20 i 30 anys i la producció és irregular.
Usos
[modifica]Produeix més fusta que qualsevol altre arbre d'Amèrica del Nord. La fusta té moltes utilitats com a fusta de construcció, mineria, paper, etc. També en jardineria i com arbre de Nadal. Els hawaians en feien canoes dels troncs d'arbres que arribaven a la costa.[5]
Cultura popular
[modifica]Aquest arbre és el símbol de les sèries de televisió Twin Peaks i després de The X-Files.
Referències
[modifica]- ↑ «pi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ James R. Griffin «A New Douglas-Fir Locality in Southern California». Forest Science, 9-1964, pàg. 317–319 [Consulta: 31 desembre 2010].
- ↑ «Gymnosperm Database: Pseudotsuga menziesii var. menziesii (2006)». Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 20 novembre 2011].
- ↑ «Pseudotsuga menziesii var. menziesii». The Gymnosperm Database. Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 6 març 2009]. «This was the preferred species for Hawaiian war canoes. The Hawaiians, of course, did not log the trees; they had to rely on driftwood.»
Enllaços externs
[modifica]
- Arboretum de Villardebelle - cone photos
- FEIS - Index of Species Information: Pseudotsuga menziesii var. menziesii
- C. Michael Hogan (2008) Douglas-fir: Pseudotsuga menziesii, globalTwitcher.com, ed. Nicklas Strõmberg Arxivat 2009-06-04 a Wayback Machine.
- Pseudotsuga menziesii
- Photo Tour: Douglas-fir, Pseudotsuga menziesii Arxivat 2009-11-25 a Wayback Machine. - Institute for Redwood Ecology, Humboldt State University