Pu Ru
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 agost 1896 Pequín (RP Xina) |
| Mort | 18 novembre 1963 (67 anys) Taipei (Taiwan) |
| Membre de l'Assemblea Nacional de la República de la Xina | |
| Legislatura: primera legislatura de l'Assemblea Nacional | |
| Membre de l'Assemblea Nacional Constituent | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín (1914–1917) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, polític |
| Ocupador | Universitat Nacional Normal de Taiwan (1947–1960) Tunghai University (en)  |
| Alumnes | Wu Yung-hsiang (en) , Shiko Itoh (en) , Chi, Wei-yi (en) , Shen Fu (en) i Chung-Chuan Cheng (en) |
| Família | |
| Família | House of Aisin-Gioro (en) |
| Pare | Zaiying |
| Germans | Puwei |
Pu Ru o Puru (xinès: 溥儒; pinyin: Pǔ Rú), també conegut com a Pu Xinyu (a partir de 1911), fou un pintor i cal·lígraf contemporani xinès que va viure a finals de la dinastia Qing i de la República (1911).
El príncep Pu Ru va néixer el 30 d'agost de 1896 a Pequín i va morir el 1963 a Taipei a conseqüència d'un càncer limfàtic. Membre del clan imperial manxú Aisin Gioro. Fill del príncep Gong. I de la seva segona esposa, la Dama Xiang. Era cosí del darrer emperador de la Xina, Puyi, el candidat dels Gioro que va arribar finalment al tron. Va estudiar a Berlín i de tornada a la Xina es retirà a les muntanyes amb la mare i un germà, dedicat a l'estudi en un monestir. A diferència de Puyi, va ser contrari a la col·laboració amb els invasors japonesos. El 1947 va ser nomenat per Chianf Kai-shek com a representant de la minoria manxú a l'Assemblea Nacional Constituent. Arran de l'avenç dels comunistes fugí a Taiwan on es va guanyar la vida venent pintures i obres cal·ligràfiques. El 1949 fou professor a la Universitat Normal (Departament de Belles Arts).
Pu ha estat considerat com un gran mestre de l'art integral xinès. El temes de les seves obres eren flors i paisatges. La seva pintura, però, no arriba al gran nivell de la cal·ligrafia. Entenia la pintura fruit d'un alt grau de paciència i disciplina. El seu estil elegant i natural tenia característiques individuals. Una exposició amb obres seves es va exhibir a Europa als anys trenta. Amb Huang Junbi fou un defensor de la tradició clàssica a Taiwan.
Bibliografia
[modifica]- Art and Artists of Twentieth-century China de Michael Sullivan i Franklin D. Murphy. University of California Press. ISBN 0-520-07556-0 Pàgs. 6-7, 304 i 312
- Western Queers in China: Flight to the Land of Oz de D. E. Mungello. Rowland and Litlefield Publishers. Pàg. 96, 100 i 132
Referències
[modifica]- Part de la informació són dades que consten en l'article dedicat a aquest artista de la Wikipedia en llengua anglesa.