Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó
| Nom original | (la) Publius Cornelius Scipio Pomponianus Salvitto (la) Cornelius Scipio Salutio (la) Cornelius Scipio Pomponianus Salvitto  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | antiga Roma |
| Mort | valor desconegut valor desconegut |
| Cònsol sufecte | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Cornelis Escipions |
| Fills | Publi Corneli Escipió |
| Pares | Luci Corneli Escipió Asiagen Emilià i valor desconegut |
Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó (llatí: Publius Cornelius P. f. Scipio Pomponianus Salvitto)[1] era un militar romà d'origen obscur del segle i aC. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Escipions, per bé que sembla que va néixer a la gens Pompònia i fou adoptat per un Escipió (i d'aquí l'agnomen Pomponià).[1] Pel que fa a l'agnomen Salvitó[1] (o Salutió, segons la lectura), el qual Cassi Dió escriu Σαλάττων Salatton, Plini[2] diu que semblava a un personatge del mim que rebia aquest nom.[3]
L'any 46 aC, Juli Cèsar se'l va emportar a la campanya d'Àfrica contra les forces militars que romanien de l'exèrcit dispers de Pompeu, dirigides per Metel Escipió. Atesos els precedents familiars, hom va considerar bona idea de fer-lo lluitar davant de Cèsar.[4] Altres fonts, però, suggereixen que Cèsar el va fer comandar les tropes perquè Salvitó era un militar mediocre i així fer burla de Metel Escipió, per mostrar-li el seu menyspreu.[3][5]
Pot tractar-se del mateix personatge que va ser cònsol sufecte el 35 aC i amb un dels triumvirs que varen batre moneda a Lípara el 37-36 aC.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «P.? Cornelius P.? f. Scipio Pomponianus Salvitto». Digital Prosopography of the Roman Republic. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ Plini, Naturalis Historia, VII, 12.30.2; XXXV 8.
- ↑ 3,0 3,1 Smith (editor), William. «30. Cornelius Scipio Salutio». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 752.
- ↑ Suetoni, Vida de Juli Cèsar, 59.
- ↑ Plutarc, Vida de Cèsar, 52.