Vés al contingut

Publi Licini Cras (cònsol 97 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPubli Licini Cras
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort87 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Edil
102 aC – 102 aC
Cònsol romà
97 aC – 97 aC
Juntament amb: Gneu Corneli Lèntul
Procònsol Hispània Ulterior
96 aC – 93 aC
Censor romà
89 aC – 89 aC Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLicini Cras Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Licini Cras, Marc Licini Cras Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Licini Cras Agelast Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Licini Cras Modifica el valor a Wikidata
Premis

Publi Licini Cras (en llatí: Publius Licinius M. f. P. n. Crassus) va ser un magistrat romà dels segles II i I aC. Pertanya a la gens Licínia i a la família dels Licini Cras, i era fill de Marc Licini Cras Agelast i pare del triumvir Marc Licini Cras. Va ser cònsol l'any 97 aC.

Com a magistrat, probablement edil curul, va proposar la Llei Licínia, esmentada per Aulus Gel·li,[1] que prohibia la despesa excessiva i la golafreria en els banquets. No es coneix la data exacta d'aquesta llei, però ja l'esmenta el poeta Gai Lucili el 97 aC, any en què Cras era cònsol, i probablement cal datar-la cap al 99 aC o poc abans. La llei va tenir el suport del senat romà, que va emetre un decret perquè entràs en vigor immediatament, fins i tot abans de ser aprovada pel poble. Malgrat tot, la llei va ser derogada a proposta de Duroni el 98 aC. Durant el seu període d'edil també va proposar una llei per limitar l'extravagància dels jocs i espectacles públics que havien esdevingut massa grans i prevenir la prodigalitat.[2]

Durant el seu consolat (97 aC) es va emetre un decret que prohibia explícitament els sacrificis humans. El 96 aC va anar a la seva destinació com a governador, la província d'Hispània Ulterior, on va restar alguns anys i va tornar a Roma l'any 93 aC, on va ser honrat amb un triomf per les seves victòries sobre els lusitans.[2]

Durant la guerra social, el 90 aC va ser legat de Luci Juli Cèsar, que l'any 89 aC va ser el seu col·lega com a censor, i va inscriure noves tribus de llatins i itàlics que havien estat recompensats amb la ciutadania romana per la seva fidelitat a la República.[2]

A la guerra civil que va seguir una mica després, va prendre partit per Sul·la i els aristòcrates. Quan Gai Màrius i Luci Corneli Cinna van prendre el poder a Roma, es va apunyalar a fi d'escapar d'una mort potser més ignominiosa.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. Aulus Gel·li, Les nits àtiques, II 24.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Smith, Willam (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 874. 
  3. Plutarc. Plutarch's Lives (en anglès). vol.6, 1801, p. 352.