Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  antiga Roma |
| Mort | 87 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 97 aC – 97 aC Juntament amb: Gneu Corneli Lèntul | |
| Edil | |
| Censor romà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
| Família | |
| Família | Licini Crassi |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Publi Licini Cras Dives, Marc Licini Cras Dives I |
| Pares | Marc Licini Cras Agelast i valor desconegut |
| Germans | Marc Licini Cras (pretor) |
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) va ser germà del pretor Marc Licini Cras (Marcus Licinius Crassus) i pare del triumvir Cras. Pertanya a la gens Licínia, una família romana plebea.
Com a magistrat (probablement edil curul) va proposar la Lex Licinia, mencionada per Aulus Gel·li,[1] que prohibia la despesa excessiva i la golafreria en els banquets. La data exacta d'aquesta llei no es coneix, però ja és esmentada pel poeta Lucili el 97 aC, any en què Cras Dives era cònsol, i probablement cal datar-la cap al 99 aC o poc abans. La llei va tenir el suport del senat romà que va emetre un decret per la seva entrada en vigor immediatament, fins i tot abans de ser aprovada pel poble. La llei va ser derogada a proposta de Duroni el 98 aC. Durant el seu període d'edil també va proposar una llei per limitar l'extravagància dels jocs i espectacles públics que havien esdevingut massa grans i prevenir la prodigalitat.
Durant el seu consolat (97 aC) es va prohibir un ritu monstruós (segons explica Plini) que s'havia imposat darrerament, i es va emetre un decret ordenant «no homo immolaretur».
El 96 aC va anar a la seva destinació, la província d'Hispània Ulterior on va restar alguns anys i va tornar a Roma l'any 93 aC on va ser honrat amb un triomf per les seves victòries sobre els lusitans.
A la guerra social el 90 aC va ser legat de Luci Juli Cèsar que l'any 89 aC va ser el seu col·lega com a censor, i va inscriure a noves tribus de llatins i italians que havien estat recompensades amb la ciutadania romana per la seva fidelitat a la República.
A la guerra civil que va seguir una mica després, va prendre partit per Sul·la i els aristòcrates. Quan Gai Mari i Luci Corneli Cinna van prendre el poder a Roma, es va apunyalar a fi d'escapar d'una mort potser més ignominiosa.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Aulus Gel·li. Les nits àtiques II,24
- ↑ Plutarc. Plutarch's Lives (en anglès). vol.6, 1801, p. 352.
- ↑ Smith, Willam (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 874.