Publi Licini Cras (cònsol 97 aC)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  antiga Roma |
| Mort | 87 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Edil | |
| 102 aC – 102 aC | |
 Cònsol romà | |
| 97 aC – 97 aC Juntament amb: Gneu Corneli Lèntul | |
| Procònsol Hispània Ulterior | |
| 96 aC – 93 aC | |
| Censor romà | |
| 89 aC – 89 aC | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
| Família | |
| Família | Licini Cras |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Publi Licini Cras, Marc Licini Cras |
| Pares | Marc Licini Cras Agelast i valor desconegut |
| Germans | Marc Licini Cras |
| Premis | |
| |
Publi Licini Cras (en llatí: Publius Licinius M. f. P. n. Crassus) va ser un magistrat romà dels segles II i I aC. Pertanya a la gens Licínia i a la família dels Licini Cras, i era fill de Marc Licini Cras Agelast i pare del triumvir Marc Licini Cras. Va ser cònsol l'any 97 aC.
Com a magistrat, probablement edil curul, va proposar la Llei Licínia, esmentada per Aulus Gel·li,[1] que prohibia la despesa excessiva i la golafreria en els banquets. No es coneix la data exacta d'aquesta llei, però ja l'esmenta el poeta Gai Lucili el 97 aC, any en què Cras era cònsol, i probablement cal datar-la cap al 99 aC o poc abans. La llei va tenir el suport del senat romà, que va emetre un decret perquè entràs en vigor immediatament, fins i tot abans de ser aprovada pel poble. Malgrat tot, la llei va ser derogada a proposta de Duroni el 98 aC. Durant el seu període d'edil també va proposar una llei per limitar l'extravagància dels jocs i espectacles públics que havien esdevingut massa grans i prevenir la prodigalitat.[2]
Durant el seu consolat (97 aC) es va emetre un decret que prohibia explícitament els sacrificis humans. El 96 aC va anar a la seva destinació com a governador, la província d'Hispània Ulterior, on va restar alguns anys i va tornar a Roma l'any 93 aC, on va ser honrat amb un triomf per les seves victòries sobre els lusitans.[2]
Durant la guerra social, el 90 aC va ser legat de Luci Juli Cèsar, que l'any 89 aC va ser el seu col·lega com a censor, i va inscriure noves tribus de llatins i itàlics que havien estat recompensats amb la ciutadania romana per la seva fidelitat a la República.[2]
A la guerra civil que va seguir una mica després, va prendre partit per Sul·la i els aristòcrates. Quan Gai Màrius i Luci Corneli Cinna van prendre el poder a Roma, es va apunyalar a fi d'escapar d'una mort potser més ignominiosa.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Aulus Gel·li, Les nits àtiques, II 24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Smith, Willam (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 874.
- ↑ Plutarc. Plutarch's Lives (en anglès). vol.6, 1801, p. 352.