Vés al contingut

Publi Sulpici Rufus (pretor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Publi Sulpici Ruf (pretor))
Plantilla:Infotaula personaPubli Sulpici Rufus
Nom original(la) P.Sulpicius P.f. Rufus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 99 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC (>42 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Legat
55 aC – 49 aC
Pretor
48 aC – 48 aC
Censor romà
42 aC – 42 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar de l'antiga Roma, polític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de les Gàl·lies Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulia Modifica el valor a Wikidata
FillsSulpicia Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Sulpici Ruf Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Publi Sulpici Rufus (llatí: Publius Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà. Era fill o potser net de Publi Sulpici Rufus i formava part de la gens Sulpícia.

Va ser legat de Juli Cèsar a la Gàl·lia i l'any 49 aC ho va tornar a ser també de Cèsar a Hispània en la campanya contra Luci Afrani i Petreu. L'any 48 aC el van recompensar amb la pretoria i en aquest mateix any dirigia la flota de Cèsar a Vibo quan va ser atacada per Gai Cassi. L'any 45 aC Ciceró li va escriure quan es trobava a Il·líria amb Vatrini.[1]

El 42 aC fou censor (tot i no haver estat mai cònsol) juntament amb Gai Antoni Híbrida.[2] Smith[3] anomena el censor d'aquest any Publi Sulpici Quirí, i segons ell podria haver estat el pare de Quirini, el famós promotor del cens de Judea pel qual Josep i Maria hagueren d'anar a Betlem (Lluc 2:1).

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 946. 
  2. «Sulpicius 93». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  3. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 638.