Puigcerver (Senterada)
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Senterada | |||
| Població humana | ||||
| Població | 5 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 996,8 m | |||
| Codi INE | 25202000700 | |||
| Codi IDESCAT | 2520220007500 | |||
Puigcerver és un poble del terme municipal de Senterada, a la comarca del Pallars Jussà. És a 1 quilòmetre en línia recta al sud-est del seu cap de municipi, però molt enlairat damunt seu.
S'hi arriba per una pista que surt de l'extrem nord-est del poble de Senterada, al capdamunt de l'Avinguda del Flamisell, d'on surt cap a llevant per travessar el riu i pujar, fent revolts per guanyar alçada, durant uns 4 km, fins que arriba a Puigcerver.
Està situat a l'extrem de ponent d'una carena, de manera que queda penjat enlairat a llevant de la vall del Flamisell, al sud-est de Senterada. El poble, quasi del tot destruït, formava un recinte clos a l'extrem de ponent, amb un carrer que hi duia, seguint la carena, des de llevant, que és on arribava el camí, i la carretera actual, procedent de Senterada. Al costat de llevant del poble hi havia l'església i Casa Gasset, una de les cases de més importància del poble. Una altra casa també molt important, possible hereva del castell de Puigcerver per algun dels elements que conserva, és a la punta del poble, pràcticament damunt del penya-segat. L'església de Puigcerver, que havia estat sufragània de Santa Maria de Gràcia de Senterada, està advocada a Sant Salvador. Tenia un campanar de torre a l'angle nord-oest, però va caure a mitjan segle xx, esfondrant una part de l'església. Actualment tota ella és en ruïnes.
En el poble hi ha, a més, la capella de la Mare de Déu del Carme a la casa Gasset.
Etimologia
[modifica]Puigcerver és un nom compost. És descriptiu, i ja plenament romànic, és a dir, format ja dins del català. D'una banda, es tracta d'un puig, és a dir una muntanya de no gaire alçada, i de l'altra, evidencia la presència de cérvols, d'alguna de les menes abundoses antigament en el Pirineu. Es tracta, doncs, de la muntanyeta dels cérvols.
Història
[modifica]
En el Fogatge del 1553 apareix unit a Cabestany, Montcortès, Balestui i Bretui, però hi consten almenys 6 focs, de Puigcerver[1] (uns 30 habitants).
El 1831 consten a Puigcerver, conjuntament amb Lluçà, 25 habitants, i el senyor del lloc era el Marquès de Pallars.
En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz,[2] del 1845, es parla de Puigxervé. Diu que és en el vessant meridional d'un turó, amb clima fred i en lloc combatut pels vents del nord. Tenia en aquell moment 6 cases. El territ és escabrós, de qualitat mitjana, i de secà. Hi ha rouredes i alzinars. S'hi feia blat, ordi, pomes, peres i aglans. De bestiar, hi ha ovelles, cabres, porcs i vaques. De caça, conills, perdius i llebres. S'hi comptaven 16 veïns (caps de família) i 97 ànimes (habitants).
Vers el 1900, Ceferí Rocafort[3] situa a Puigcerver 10 edificis i 26 habitants.
El 1970 hi havia 5 habitants, a Puigcerver; el 1981, en tenia 6, que passaren a 5 altre cop el 2005. El poble va arribar a estar del tot despoblat i abandonat, però la presència de joves artesans que s'hi han establert recentment l'ha revifat una mica.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Puigcerver". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "Senterada", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Puigcerver". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. "Toralla ó Torralla". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, 1918.
Enllaços externs
[modifica]