Vés al contingut

Llet de Santa Maria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pulmonaria longifolia)
Infotaula d'ésser viuLlet de Santa Maria
Pulmonaria longifolia Modifica el valor a Wikidata

Llet de Santa Maria (Pulmonaria longifolia)
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBoraginales
FamíliaBoraginaceae
TribuBoragineae
GènerePulmonaria
EspèciePulmonaria longifolia Modifica el valor a Wikidata
(Bastard) Boreau

Llet de Santa Maria, llet de Maria, fulles de la Mare de Déu, herba de la freixa, herba freixurera o pulmonària de fulla estreta (Pulmonaria longifolia), és una planta de la família Boraginàcies que es distribueix a tota l'Europa occidental temperada, incloent les Illes Britàniques, fins a l'Àfrica del nord. Creix en llocs parcialment ombrívols, com boscos aclarits i matollars fins a 2.000 m d'altitud. Prefereix terrenys argilosos, sovint força densos.. És una herba perenne de 20 a 40 cm d'alçada. Les tiges són erectes, amb una lleugera pilositat. Les fulles basals fan uns 15 cm de llargada i 6 cm d'amplada màxima. Tenen forma lanceolada. Floreix a la primavera. Les flors tenen forma de trompeta, amb inflorescències en cima que passen de color blau a violeta i rosa. La corol·la fa de 8 a 12 mm de llargada. El fruit és una núcula petita de 4 mm de llargada i 3 mm d'amplada. Cromosomes 2n=14. La llet de Santa Maria es cultiva com a planta ornamental. "Llet de Santa Maria", el nom comú d'aquesta planta es deu a les petites taques blanquinoses de la cara superior de les fulles. Aquestes taques són molt característiques i, en la imaginació popular, hom deia que eren taques de llet de la Verge Maria i que les propietats medicinals de la planta eren el resultat de la seva misericòrdia.

Pulmonaria longifolia a un bosc de Roure pènol a la Garrotxa

Ús com a planta medicinal

[modifica]

Aquesta herba tenia moltes aplicacions en la medicina tradicional casolana. Igual que la pulmonària de fulla ampla (Pulmonaria affinis), la llet de Santa Maria és un remei contra les afeccions bucals i de les vies respiratòries, ideal per tractar affecions com glossopeda i les tatxes de mal a la boca.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Hewitt, J. (1994). Pulmonarias. Hardy Plant Society, 51pp. ISBN 0-901687-10-3 (anglès)
  • Flora Europaea: Pulmonaria longifolia (anglès)
  • B.T.Batsford, Pulmonarias and the Borage Family Bennett, M. (2003) 240pp. ISBN 0-7134-8732-1 (anglès)