Bulbul de Blanford
Pycnonotus blanfordi | |
---|---|
Dades | |
Pes | 33 g |
Nombre de cries | 2,4 |
Període d'incubació de l'ou | 11 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22712737 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Pycnonotidae |
Gènere | Pycnonotus |
Espècie | Pycnonotus blanfordi Jerdon, 1862 |
Distribució | |
El bulbul de Blanford[1] (Pycnonotus blanfordi) és una espècie d'ocell de la família dels picnonòtids (Pycnonotidae).[2][3] Es troba a Cambodja, Malàisia, Myanmar, Tailàndia i Vietnam. També nidifica a Laos. Els seus hàbitats principals són els boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits de les terres baixes, els matollars secs i humits tropicals i subtropicals, les terres llaurades, els jardins rurals i les àrees urbanes. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
L'epítet específic blanfordi fa referència al zoòleg anglès William Thomas Blanford (1832-1905).[1]
Taxonomia
[modifica]Segons el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), el bulbul de Blanford presenta duessubespècies: (P.b. blanfordi i conradi).[3] Tanmateix, en la llista mundial d'ocells del Congrés Ornitològic Internacional (versió 13.2, juliol 2023) la subespècie conradi es consideren una espècie separada:[2] el bulbul de Conrad (Pycnonotus conradi).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Bulbul de Blanford». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2 novembre 2023 (català)
- ↑ 2,0 2,1 «Bulbuls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 622. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Streak-eared Bulbul. Pycnonotus blanfordi» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 2 novembre 2023].