Quartet (estrofa)

El quartet és una estrofa de quatre versos d'art major (9 o més sil·labes per vers) amb rima consonant, on rimen el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer: (ABBA) o bé rimen tots quatre (AAAA), el primer amb el tercer i el segon amb el quart (ABAB), o el primer amb segon i el tercer amb el quart (AABB). Generalment la rima és però ABBA o ABBA. Si és d'art menor (de 8 síl·labes o menys) s'anomena quarteta, tot i que la tradició catalana medieval, en la Mètrica Catalana, no tenia en compte aquesta distinció. El quartet com a tal s'ha usat independentment, però el seu ús més comú ha estat formant part d'un poema més llarg com el sonet.

Exemple de quartet

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

En lletra clara contaria el fet.

Temps era temps hi hagué la vaca cega:

Jo sóc la vaca de la mala llet. Pere Quart

Combinacions mètriques

Quartets isomètrics (un sol tipus de vers)

• Alexandrins (vers de 12 síl·labes) :

« Le soir tombait, un soir équivoque d'automne :
Les belles, se pendant rêveuses à nos bras,
Dirent alors des mots si spécieux, tout bas,
Que notre âme, depuis ce temps, tremble et s'étonne. » Les ingénus – Verlaine, Les fêtes galantes

• Decasíl·labs (vers de 10 síl·labes) :
• Octosíl·labs (vers de 8 síl·labes) :
• Heptasíl·labes (vers imparells de 7 síl·labes) :
• Pentasíl·labs (vers imparell de 5 síl·labes) :
• i d'altres encara de parells o imparells : tetrasíl·labs de 4 síl·labes, 9 síl·labes…..

Quartets heteromètrics

Les combinacions són extremadament variables, per exemple :

• 8/8/12/8 síl·labes :
• 12/12/12/6 syllabes :

« Un soir, t'en souvient-il ? nous voguions en silence,
On n'entendait au loin, sur l'onde et sous les cieux,
Que le bruit des rameurs qui frappaient en cadence
Tes flots harmonieux. » Le lac (Lamartine)

• 12/6/12/6 síl·labes :
• 6/6/2/6 síl·labes :
• 12/3 síl·labes :
• versos lliures :

Quartet aïllat

El quartet es pot usar sol i aleshores constitueix un petit poema complet com n'hi molts exemples des de l'Edat Mitjana:

• Per exemple en François Villon :

« Je suis François, dont il me poise
Né de Paris emprès Pontoise
Et de la corde d'une toise
Saura mon col que mon cul poise »

• En Nostradamus en les seves Centuries :

« Le lyon ieune le vieux surmontera,
En champ bellique par singulier duelle:
Dans cage d'or les yeux luy creuera,
Deux classes vne, puis mourir, mort cruelle. » (I, 35)

• En forma d'epigrama en Voltaire :

« L'autre jour au fond d'un vallon,
Un serpent piqua Jean Fréron ;
Que croyez-vous qu'il arriva ?
Ce fut le serpent qui creva. »