Vés al contingut

Quasicristall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Quasi-cristall)
Model atòmic d'un quasicristall de plata-alumini (Ag-Al)

Un quasicristall és una estructura cristal·lina que està ordenada però que no és periòdica. Formen patrons que omplen tot l'espai encara que no tenen simetria translacional. Mentre que els cristalls, d'acord amb el clàssic teorema de restricció cristal·logràfic, poden tenir només simetries rotacionals de 2, 3, 4, i 6 plecs, el patró de difracció de Bragg dels quasicristalla mostra pics aguts amb altres ordres de simetria, per exemple de 5 plecs.

Les estructures quasiperiòdiques eren ja conegudes molt abans del segle xx, Per exemple els arabescs medievals islàmics com els de l'Alhambra de Granada i la mesquita d'Isfahan es disposen seguint un patró de quasicristall.[1]

Els quasicristalls van ser investigats i observats ben aviat[2] però fins a la dècada de 1980 van ser ignorats en favor dels punts de vista prevalents sobre l'estructura atòmica de la matèria.

A grans trets, un ordenamint és no-periòdic si li manca simetria translacional, que significa que una còpia voltejada mai correspondrà exactament amb el seu original.

Dan Shechtman, de l'Institut de tecnologia d'Israel, (Technion) va rebre el Premi Nobel de Química el 2011 per les seva recerca, a partir de 1984, en els quasicristalls.[3] Originalment, aquesta nova forma de matèria, els quasicristalls, van ser anomenats "Shechtmanita"[4] en honor del descobriment de Shechtman que va trigar anys a ser legitimat científicament.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lu, P. J.; Steinhardt, P. J. «Decagonal and Quasi-Crystalline Tilings in Medieval Islamic Architecture». Science, 315, 5815, 2007, pàg. 1106–1110. Bibcode: 2007Sci...315.1106L. DOI: 10.1126/science.1135491. PMID: 17322056.
  2. ↑ Steurer W., Z. Kristallogr. 219 (2004) 391–446
  3. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2011» (en anglès americà). [Consulta: 29 desembre 2020].
  4. ↑ Browne, Malcolm W. «'Impossible' Form of Matter Takes Spotlight In Study of Solids (Published 1989)» (en anglès). The New York Times, 05-09-1989. ISSN: 0362-4331.
  5. ↑ «Shechtman Wins Nobel in Chemistry for Quasicrystals Discovery» (en anglès). Bloomberg.com, 05-10-2011.

Bibliografia

[modifica]
  • V.I. Arnold, Huygens and Barrow, Newton and Hooke: Pioneers in mathematical analysis and catastrophe theory from evolvents to quasicrystals, Eric J.F. Primrose translator, Birkhäuser Verlag (1990) ISBN 3-7643-2383-3.
  • Christian Janot, Quasicrystals – a primer, 2nd ed. Oxford UP 1997.
  • Hans-Rainer Trebin (editor), Quasicrystals, Wiley-VCH. Weinheim 2003.
  • Marjorie Senechal, Quasicrystals and geometry, Cambridge UP 1995.
  • Jean-Marie Dubois, Useful quasicrystals, World Scientific, Singapore 2005.
  • Walter Steurer, Sofia Deloudi, Crystallography of quasicrystals, Springer, Heidelberg 2009.
  • Ron Lifshitz, Dan Shechtman, Shelomo I. Ben-Abraham (editors), Quasicrystals: The Silver Jubilee, Philosophical Magazine Special Issue 88/13-15 (2008).
  • Peter Kramer and Zorka Papadopolos (editors), Coverings of discrete quasiperiodic sets: theory and applications to quasicrystals, Springer. Berlin 2003.
  • Barber, Enrique Macia. Aperiodic Structures in Condensed Matter: Fundamentals and Applications. Taylor & Francis, 2010. ISBN 978-142-006-827-6. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quasicristall
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quasicristall&oldid=33561530»