Vés al contingut

Quechumara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaQuechumara
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Llengües quítxues en blau i llengües aimara en taronja.

Quechumara o quechuamarán és una hipotètica macrofamília de llengües ameríndies conformada per dues famílies dels Andes Centrals: la quítxua i la aimara.

Independentment de la validesa d'aquest grup de llengües, es reconeix que en virtut del desenvolupament de les cultures andines, existeix com a resultat un contacte i convivència en el temps i l'espai,[1] perquè presenten segles d'interacció i difusió mútua.

La validesa d'aquesta macrofamília no té consens, no obstant això, comparacions de tipus estructural morfològic, sintàctic i semàntic donen suficient solidesa a l'opinió de l'origen comú, com la més probable.[2]

La família quechumara fou proposada per Terrence Kaufman,[3] va ser posada en dubte per Willem Adelaar, qui pensa que les similituds són producte del préstec lingüístic,[4] mentre que Lyle Campbell sospita que la proposta és vàlida, encara que considera que no ha estat demostrada de manera concloent.[5]

Moulian et al. (2015) planteja la llengua puquina de la Cultura tiahuanaco com una possible font d'alguns dels vocabulari compartit entre quítxua, aimara i mapudungun.[6]

Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) de Müller et al. (2013)[7] també agrupa el quítxua i l’aimara. Tanmateix, atès que l'anàlisi es va generar automàticament, l'agrupació es podria deure a un préstec lèxic mutu o a l'herència genètica.

Evidències

[modifica]

Es considera que els sistemes fonètics són gairebé idèntics, tret que el proto-quítxua no presenta la lateral (l) i el quítxua no té la nasal vetllar intervocàlica (ŋ).

En la reconstrucció del proto-quítxua i del proto-aimara, es troba que un 25% del lèxic és virtualment idèntic, incloent el cultural i el de naturalesa bàsica, encara que la resta és molt diferent. A més l'estructura morfològica de totes dues famílies és estrictament la mateixa.

Les diferències són també molt importants, i es troben en l'estructura de la paraula, de l'arrel i de la síl·laba.[2]

La següent és una comparació entre algunes paraules d'ús freqüentː

Català Quítxua Aimara
jo ñoqa naya
tu qam juma
ell pay jupa
ull nawi nalra
pèl chukcha ñikuta
dit ruk'ana luk'ana
menjar mikuna manq’ayaña
beure ukyay, ukyana umaña
estimar munayi, waylluy munaña, amawaña

Parentiu

[modifica]

S'ha teoritzat que les llengües quítxues i aimares pertanyerien a un grup major anomenat andí per similituds a nivell dels trets tipològics. Aquest al seu torn formaria part de la controvertida macrofamília de les llengües ameríndies.

Llistes Swadesh

[modifica]

Llista Swadesh (100 paraules) de protoquítxua i protoaimara per Rodolfo Cerrón Palomino (2000):[8]

№ GLOSSA PROTOQUÍTXUA PROTOAIMARA
1. jo ja-qa na-ja
2. tu qam huma
3. nosaltres ja-qa-nčik hiwa-sa
4. aquest kay aka
5. aquest čay uka
6. qui pi qači
7. què ima qu
8. no raja hani
9. tot(s) λapa taqi
10. molt(s) ačka aλuqa
11. un ŝuk maia
12. dos iŝkay paia
13. gran hatu(n) haĉ’a
14. llarg suni suni
15. petit učuk hisk’a
16. dona warmi marmi
17. home qari čača
18. persona runa haqi
19. peix čaλwa čǎλwa
20. ocell pisqu amač’i
21. gos aλqu anu(qa)
22. poll usa lap’a
23. arbre maλki quqa
24. llavor muhu atʰa
25. fulla rapra lapʰi
26. arrel sapʰi asu
27. escorça qara siλp’i
28. pell qara lip’iči
29. carn ayča hanči
30. sang yawar wila
31. os tuλu ĉ’aka
32. grassa wira lik’i
33. ou runtu / ruru k’awna
34. banya waqra waqra
35. cua ĉupa wič’inkʰa
36. ploma pʰuru pʰuyu
37. pèl aqča / čukča nik’uĉa
38. cap uma p’iqi
39. orella rinri hinču
40. ull(s) ñawi nawra
41. nas sinqa nasa
42. boca simi laka
43. dent(s) kiru laka ĉ’akʰa
44. llengua qaλu laqra
45. ungla ŝiλu šiλu
46. peu(s) ĉaki kayu
47. genoll(s) qunqur qhunquru
48. mà(s) maki empara
49. panxa paĉa / wiksa puĉa(ca)
50. coll kunka kunka
51. sins ñuñu ñuñu
52. cor ŝunqu čuyma
53. fetge k’ipĉa(n) k’ipĉa
54. beure upya- uma-
55. menjar mikʰu- manq’a- / palu-
56. mossegar kani- aĉu-
57. veure rikʰu- uλa-
58. sentir uya- iša-
59. saber yaĉa- yaĉi-
60. dormir puñu- iki-
61. morir wañu- hiwa-
62. matar wañu-či- hiwa-ja-
63. nedar wayt’a- tuyu-
64. volar pʰaya-ri- hala-
65. caminar puri- sara- / wasa-
66. venir ŝa-mu- huta-
67. recolzar-se anĉ’a-ra- haqu-ši-
68. asseure's taya-ku- uta-ĉ’a-
69. parar-se ŝaya-ri- saya-
70. donar qu- čura-
71. dir ñi- saya-
72. sol rupay lupi
73. lluna kiλa paqši
74. estrella quyλur wara(wara)
75. aigua yaku uma
76. pluja tamya / per a haλu
77. pedra rumi qala
78. sorra aqu č’aλa
79. sòl paĉa uraqi
80. núvol pʰuyu / pukutay qhinaya / urpi
81. fum q’usñi / quntay iwq’i
82. foc nina nina
83. cendra uĉpa qhiλa
84. cremar k’añay nak’a-
85. camí ñayani tʰaki
86. turó urqu quλu
87. vermell puka čupika
88. verda q’umir / ĉiqya(q) č’uqña
89. groc q’iλu / qarwa tuyu
90. blanc yuraq anq’o
91. negre yana ĉ’iyara
92. nit tuta aruma
93. calenta q’unu hunĉ’o
94. fred čiri tʰaya
95. ple hunta pʰuqa
96. nou muŝuq mačaqa
97. bo aλi aski
98. rodó muyu muruqu
99. sec čaki waña
100. nom suti suti

Referències

[modifica]
  1. ↑ Walter Paz 2008, La relación quechumara, estructuras paralelas de las lenguas aimara y quechua.
  2. ↑ 2,0 2,1 PROEL 2013, RAMA QUECHUAMARÁN Proel | Apartado 49050 - 28080 Madrid
  3. ↑ Kaufman, Terrence (1990). "Language History in South America: What we know and how to know more". In David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press. pp. 13–74.
  4. ↑ Adelaar, Willem (1992). "Quechuan Languages". In W. Bright. Oxford International Encyclopedia of Linguistics. 3. New York, Oxford: Oxford University Press. pp. 303–10.
  5. ↑ Campbell, Lyle (1997). American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press. pp. 188, 273–283. ISBN 0-19-509427-1
  6. ↑ Moulian, Rodrígo; Catrileo, María; Landeo, Pablo «Afines quechua en el vocabulario mapuche de Luis de Valdivia» (en castellà). Revista de lingüística teórica y aplicada, 53, 2, 2015, pàg. 73–96. DOI: 10.4067/S0718-48832015000200004.
  7. ↑ Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013).
  8. ↑ Cerrón Palomino, Rodolfo. 2000. El Aimara y el Quechua: relaciones distantes. Luis Miranda Esquerre (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, 17-38. Lima: Universidad Ricardo Palma, Facultad de Lenguas Modernas, Departamento Académico de Humanidades.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quechumara&oldid=34189992»