Roure blanc americà
Quercus alba  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 407 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194051 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus alba L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Quercus candida Quercus repanda Quercus alba f. latiloba Quercus alba f. pinnatifida Quercus alba f. sublyrata Quercus alba var. latiloba Quercus alba var. microcarpa Quercus alba var. pinnatifida Quercus alba var. repanda Quercus alba var. subcaerulea Quercus alba var. subflavea
|
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El roure blanc americà (Quercus alba) és un tipus de roure que pertany a la família de les fagàcies (Fagaceae) i està dins de la secció dels roures blancs.[1]
Descripció
[modifica]Arbre caducifoli que pot arribar als 40 m d'alçada, encara que rarament supera els 25 o 30 m. Acostuma a ser un arbre més ample que alt. Les seves branques inferiors són capaces d'arribar a una distància considerable amb un desenvolupament totalment horitzontal, paral·lel a la superfície del sòl.
El tronc i branques presenten una escorça grisa que varia en diverses tonalitats, amb petites fissures o escates. Les branques, en canvi, són d'un color verd brillant, amb tendència, més tard, al verd-vermellós, i, finalment, al gris clar.
Les fulles, alternes, de 5 a 9 cm de llarg i de 2,75 a 4,5 cm d'ample, són lobulades (de set a nou lòbuls). Els pecíols són curts i les fulles s'agrupen en penjolls a prop dels extrems. Les fulles no tenen d'una majoria de truges en els seus lòbuls, que solen ser arrodonits. Aquests arbres ofereixen un espectacle cromàtic tant a la primavera com a la tardor. En brotar a la primavera, les fulles presenten un rosa platejat que després passen a un verd pàl·lid, mentre que a la tardor esdevenen vermelles i marrons, que resten a l'arbre molta part de l'hivern fins a la seva caiguda definitiva quasi a la primavera.
Tenen els estils curts.
Les flors són de color groc brillant el seu calze i vermellós els estigmes. Les glans maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i lleugerament amarg, l'interior de la gla té pèl i té com a fruit una gla.
Distribució i hàbitat
[modifica]És natiu de l'est d'Amèrica del Nord, des de l'oest del Quebec al sud de Minnesota i des de l'est i sud de la Florida del Nord al Texas Oriental. Pot arribar a viure fins als 600 anys.
Creix en diversitat de terrenys, preferint els terrenys baixos, secs o humits, encara que s'ha trobat fins als 1600 metres d'altitud a les Muntanyes Apalatxes.
Usos
[modifica]Proporciona una de les fustes americanes més interessants, per les seves múltiples aplicacions per la seva duresa, resistència i durabilitat, especialment en la fàbrica de mobles, construcció naval i ferrocarrils. Les seves aglans són comestibles.
Taxonomia
[modifica]Quercus alba va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 2: 996. 1753.[2]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
alba: epítet llatí que significa "blanc".[3]
- Quercus alba var. heterophylla Ettingsh. & Krašan in Denkschr. Akad. Wiss. Wien, Math.-Naturwiss. Kl. 56: 63 (1889)
- Quercus alba f. latiloba (Sarg.) E.J.Palmer & Steyerm. in Ann. Missouri Bot. Gard. 22: 517 (1935)
- Quercus alba var. latiloba Sarg. in Bot. Gaz. 65: 435 (1918)
- Quercus alba var. longigemma Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 103 (1924)
- Quercus alba var. microcarpa A.DC. in A.P.de Candolle, Prodr. 16(2): 22 (1864)
- Quercus alba f. pinnatifida (Michx.) Rehder in Bibliogr. Cult. Trees: 132 (1949)
- Quercus alba var. pinnatifida Michx. in Fl. Bor.-Amer. 2: 195 (1803)
- Quercus alba f. repanda (Michx.) Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 102 (1924)
- Quercus alba var. repanda Michx. in Fl. Bor.-Amer. 2: 195 (1803)
- Quercus alba var. ryderi Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 102 (1924)
- Quercus alba var. subcaerulea Pickens & M.Pickens in Castanea 25: 125 (1960)
- Quercus alba var. subflavea Pickens & M.Pickens in Castanea 25: 125 (1960)
- Quercus alba f. sublyrata Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 103 (1925)
- Quercus alba f. viridis Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 103 (1924)
- Quercus candida Steud. in Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 426 (1841)
- Quercus nigrescens Raf. in Alsogr. Amer.: 19 (1838)
- Quercus ramosa Dippel in Handb. Laubholzk. 2: 75, 585 (1891)
- Quercus repanda (Michx.) Raf. in Alsogr. Amer.: 19 (1838), nom. illeg.
- Quercus retusa Raf. in Alsogr. Amer.: 22 (1838)[4]
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.
Referències
[modifica]- ↑ Nixon, Kevin C.; Muller, Cornelius H. «5c. Quercus Sect. Quercus Linneaus» (en anglès). Flora of North America. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «Quercus alba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 16 desembre 2013].
- ↑ A Epítets Botànics
- ↑ «Sinònims de Quercus alba». Roya Botanic Gardens Kew. [Consulta: 1r juliol 2023].
