Vés al contingut

Riu Madeira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Río Madeira)
Plantilla:Infotaula indretRiu Madeira
(pt) Rio Madeira Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Riu Madeira, als afores de Porto Velho. Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
País de la concaBolívia, Brasil i Perú Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaDepartament de Pando (Bolívia), Rondônia (Brasil) i Estat de l'Amazones (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióriu Mamoré Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzacióriu Amazones Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 10° 22′ 34″ S, 65° 23′ 30″ O / 10.37605°S,65.391682°O / -10.37605; -65.391682
B 3° 22′ 07″ S, 58° 45′ 03″ O / 3.3685°S,58.7509°O / -3.3685; -58.7509
Afluents
Abuná, Aripuanã, riu Mamoré, riu Beni, Ji-Paraná, Canumã, Marmelos, Jamari, Mataurá River (en) Tradueix, Maici-Mirim (fr) Tradueix, Mariepauá River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca amazònica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió1.450 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica1.420.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal31.200 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Madeira és el principal afluent del riu Amazones, al qual aporta les aigües de la serralada dels Andes. Neix a la confluència dels rius Beni i Mamoré, en la frontera entre Bolivia i Brasil.

La conca abasta el Brasil, Bolívia i el Perú; tot i que la major part del Madeira transcorre sobretot al primer, en els estats de Rondônia i Amazones. La seva longitud el converteix en el 19è riu més llarg del món. A la desembocadura té una amplada d'uns quatre quilòmetres.

Al curs alt de la conca del Madeira hi viu l'Inia geoffrensis boliviensis, una subespècie del dofí de l'Amazones que és en risc d'extinició.[1][2]

Característiques generals

[modifica]

El Madeira neix a la confluència dels rius Beni i Mamoré, a la frontera dels municipis de Villa Bella (Bolívia) i Nova Mamoré (Brasil). El Beni, de 1.600 km, neix als Andes i recull les aigües del Madidi i del Madre de Dios, que amb 1.150 kmn'és l'afluent més important. El Mamoré és també un riu andí, mesura 1.319 km i rep les aportacions del Yata, el Grande i el Guaporé (o Iténez). Aquest últim rep l'aportació de l'extensa conca del riu Blanco.[3][4]

Els principals afluents del Madeira són l'Abuná, el Machado (o Ji-Paraná) i l'Aripuanã. La conca hidrogràfica té una extensió 1.420.000 km². Té un cabal mitjà de 31.2000 m³/s.[5][6][7]

El Madeira, des de la font fins a la confluència amb el riu Abuná, fa de frontera entre el Brasil i Bolívia.[8] Ja al Brasil, a la ciutat de Porto Velho, capital de Rondônia, hi ha un port fluvial, principalment de productes agrícoles, i de transport de passatgers, que s'allarga 1.060 km fins a arribar a la desembocadura a l'Amazones, a Itacoatiara.[un port de 1060 km és una mica curiós Cal aclariment] Aquest tram navegable es coneix com Hidrovia do Madeira.[9]

Mapa hidrogràfic amb el riu Madeira senyalitzat.
Mapa de la conca del riu Madeira.

Hidrologia

[modifica]
Ràpids (corredeiras) del riu Madeira, imatge de 1910.

Entre l'estació de pluges i la seca, el riu varia bastant de profunditat. A l'estació seca, les aigües que avancen en direcció a l'Amazones formen platges fluvials a les ribes.[10] També en aquest període, al seu llit es poden albirar fàcilment gran quantitat de pedres que dissenyen trams amb petits salts d'aigua i ràpids.[11]

Per l'altre costat, durant l'estació humida, de desembre a maig, tot i que el Madeira vagi ple, les crescudes de l'Amazones fa que aquest envaeixi la desembocadura, fent pujar el nivell de l'aigua fins vora els 17 metres a Porto Velho, provocant la inundació del terreny riberenc, així com els boscos d'aquesta planura.[12] L'estuari del Madeira forma un gran llac amb una corrent subaquàtica destacada, que causa el transvasament de material sòlid de la llera d'una conca a l'altre. Aquests sediments formen dunes, visibles quan el cabal es restableix i torna a baixar el nivell d'aigua.[13]

Confluència del Madeira (esquerra, d'aigua tèrbola) i el seu afluent Aripuanã, d'aigua fosca.

Les aigües del Madeira són tèrboles, per la gran quantitat de sediments que arrossega des del curs superior. D'altra banda, alguns dels afluents tenen aigües clares, mentre que n'hi ha d'altres, com el Aripuanã i el Manicoré, d'aigües negres per una alta concentració de matèria orgànica.[14]

Etimologia

[modifica]

Madeira significa fusta en portuguès. Rep aquest nom perquè arrossega gran quantitat de troncs i arbres caiguts dels boscos del marge, quan creix el nivell durant les èpoques de pluja abundant. Antigament, la fusta era reaprofitada pels fusters de les poblacions de la ribera.[15] El riu també rep el nom indígena de Cuyarí, d'origen quítxua i que significaria «riu de l'amor».[16][17]

En l'època del Brasil colonial, els expedicionaris bandeirantes l'anomenaven riu de les Sagetes, pels constants atacs que rebien per part dels poblats indígenes, a banda i banda del riu.[18]

[modifica]

El nivell del riu Madeira creix més de quinze metres durant la temporada de pluges, i els vaixells oceànics poden navegar fins a les cataractes de Sant Antoni, prop de Porto Velho (Brasil), a 1.070 km de la desembocadura; però en els mesos secs, de juny a novembre, només és navegable la mateixa distància per a embarcacions amb un calat de dos metres. El ferrocarril Madeira-Mamoré recorre un bucle de 365 km al voltant del tram no navegable a Guajara-Mirim al riu Mamoré, però no és funcional, el que limita l'enviament des de l'Atlàntic a Porto Velho.

Avui en dia, també és una de les vies fluvials més actives de la conca de l'Amazones i ajuda a exportar prop de quatre milions de tones de grans, que es carreguen en barcasses a Porto Velho, on tant Cargill com Amaggi tenen instal·lacions de càrrega, i després s'envien pel Madeira al ports d'Itacoatiara, prop de la desembocadura del Madeira, riu amunt a la marge esquerra de l'Amazones, o més avall de l'Amazones, fins al port de Santarem, a la desembocadura del riu Tapajós. Des d'aquests dos ports, els vaixells tipus Panamax exporten els grans, principalment soja i blat de moro, a Europa i Àsia. La via fluvial del Madeira també s'utilitza per portar combustibles fòssils des de la refineria Petrobras a Manaus, capital de l'estat d'Amazones, fins a Porto Velho. Les barcasses de càrrega també voguen el Madeira a la ruta entre Manaus i Porto Velho, que té 1.225 km [19] al llarg del riu Negro, l'Amazones i el Madeira. Connecten el districte industrial de Manaus amb la resta del Brasil. El 2012, les barcasses van transportar 287.835 tones [19] (en ambdós sentits). El tonatge total enviat el 2012 pel Madeira va ascendir a 5.076.014.[19][Cal actualitzar]

El 2007 va començar la construcció de dues grans preses com a part del projecte d'integració regional IIRSA. Els projectes de les preses inclouen grans rescloses capaces de moure embarcacions oceàniques entre l'embassament i el riu corrent avall. Si es completa el projecte, «més de 4.000 km de vies fluvials aigües amunt de les preses al Brasil, Bolívia i Perú serien navegables».[Cal actualitzar][20]

Infraestructures

[modifica]

Ponts

[modifica]

Fins ja ben entrat el segle xxi, el Madeira no hi havia cap pont que travessava el riu, i es fan servir transbordadors per anar d'una vora a l'altra. El setembre de 2014 es va s'inaugurar el primer pont, el pont Rondon-Roosevelt, mesura 975 metres de longitud i fa de nexe entre la capital rondonienca, Porto Velho i l'estat de l'Amazones.[21][22] El pont forma part de la carretera BR-319 i rep aquest nom en homenatge a l'expedició capitanejada per Cândido Rondon (de qui agafa el nom l'estat de Rondônia) i Theodore Roosevelt entre 1913 i 1914.[23]

El segon pont és a prop de la desembocadura de l'afluent Abunã, a la carretera BR-364. Inaugurat el maig de 2021, d'un amplada de 1.084 metres enllaça Rondônia amb l'Acre, unint Porto Velho i Rio Branco en un trajecte d'unes set hores en auto.[24][25][26]

Pont Rondon-Roosevelt, amb la ciutat de Porto Velho en segon pla.
El pont d'Abunã en el dia de la seva inauguració, el 7 de maig de 2021.

Centrals hidroelèctriques

[modifica]
Acte a la central hidroelèctrica de Santo Antônio, amb la Presidenta Dilma Rousseff.

L'any 2007, el govern brasiler va aprovar un pla per construir un complex de preses i centrals hidroelèctriques al llarg del Madeira, per aprofitar la força hidràulica per a produir electricitat. Aquest pla, de caràcter binacional, preveia la construcció de tres preses, una en territori bolivià i dues més en sòl brasiler. Les obres de les dues centrals brasileres, Santo Antônio i Jirau, no van concloure fins al 2016, tot i que ja funcionaven parcialment des d'uns anys.[27] La presa boliviana, que havia de ser construïda a Cachuela Esperanza, a pocs quilòmetres de la frontera amb el Brasil, no ha sortit fora de la fase d'estudi, malgrat les pressions rebudes per l'executiu de Brasília.[28][29]

Diverses organitzacions ecologistes són molt crítiques amb aquest projecte:[30] a més del perjudici per la desforestació i contaminació del medi ambient durant la construcció de les preses, aquestes dificulten el moviment migratori dels peixos i dofins de riu que viuen al Madeira.[31] També hi hagué reclamacions d'entitats en defensa dels drets dels pobles indígenes, car les preses se situen al territori de diversos assentaments, que van haver de traslladar-se.[32]

Tren

[modifica]
Trajecte inaugural de l'Estrada de Ferro Madeira-Mamoré.

Durant la primera meitat del segle xx, una línia de ferrocarril va vorejar part del Mamoré i el Madeira, entre les localitats de Guajará-Mirim i Porto Velho. Va ser finançada pels Estats Units i va ser tinguda com un repte d'abast mundial, per la dificultat d'accés i la quantitat de treballadors que hi van morir, perquè va rebre el malnom de Ferrocarril de l'Infern.

Aquest tren servia per a transportar làtex, extret de les plantacions d'arbre del cautxú, fins a Porto Velho, càrrega que després seria transferida a vaixells i finalment exportada. El cicle del cautxú va ser molt important en la regió amazònica en aquella època, portant grans inversions a Manaus o Porto Velho.[33] Va estar activa entre 1912 i 1972, l'any 2005 va ser declarada Patrimoni Històric brasiler i el 2012, any del seu centenari, es va iniciar el procés per ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.[34]

Referències

[modifica]
  1. ↑ R.R. Reeves, T.A. Jefferson, L. Karczmarski, K. Laidre, G. O'Corry-Crowe, L. Rojas-Bracho, E.R. Secchi, E. Slooten, B.D. Smith, J.Y. Wang, & K. Zhou. «Inia geoffrensis». A: IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2.. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, 2011.  Arxivat 2012-07-08 a Wayback Machine.
  2. ↑ Van Bree, P.J.H.; Robineau, D. «NOTES SUR LES HOLOTYPES DE INIA GEOFFRENSIS GEOFFRENSIS (DE BLAINVILLE, 1817) ET DE INIA GEOFFRENSIS BOLIVIENSIS D’ORBIGNY, 1834 (CETACEA, PLATANISTIDAE)». Mammalia, 37, 4, 1973. Arxivat de l'original el 2022-01-25. DOI: 10.1515/mamm.1973.37.4.658. ISSN: 0025-1461 [Consulta: 12 juny 2021].
  3. ↑ «Madeira River». Encyclopaedia Britannica. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 10 juny 2021].
  4. ↑ Costa, Maria de Fátima «Ver y no publicar, publicar sin conocer: historias sobre la representación del río Madeira.». Historia mexicana, 2017, pàg. 819-858. DOI: 10.24201/hm.v67i2.3472. ISSN: 2448-6531.
  5. ↑ Callède, Jacques; Cochonneau, Gérard; Alves, Fabrício; Guyot, Jean-Loup; Guimarães, Valdemar «Les apports en eau de l'Amazone à l'Océan Atlantique» (en francès). Revue des sciences de l'eau / Journal of Water Science, 23, 3, 2010, pàg. 247–273. Arxivat de l'original el 2024-05-23. DOI: 10.7202/044688ar. ISSN: 0992-7158 [Consulta: 23 maig 2024].
  6. ↑ «HYDROLOGIE DU BASSIN DE L'AMAZONE» (pdf). Grands Bassins Fluviaux, 11-1993. Arxivat de l'original el 2023-12-05 [Consulta: 23 maig 2024].
  7. ↑ «Brasil - Hidrografia». Portal Brasil. Arxivat de l'original el 2020-02-21. [Consulta: 12 juny 2021].
  8. ↑ Ziesler, R; Ardizzone, G. D. «Amazon River System». A: The Inland waters of Latin America (en anglès). FAO, 1979. ISBN 92-5-000780-9. 
  9. ↑ «Hidrovia do Madeira». Ministério da Infraestrutura, 14-11-2018. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 10 juny 2021].
  10. ↑ Loureiro, Violeta Refkalefsky. Amazônia : temas fundamentais sobre o meio ambiente. 1. ed, 2015. ISBN 978-85-65965-97-2.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  11. ↑ Tizuka, Michelle Mayumi. Geoarqueologia e paleoidrologia da planicie aluvial holocênica do alto Rio Madeira entre Porto Velho e Abunã - RO (pdf) (tesi). Rio Claro (São Paulo): UNESP, 2013.  Arxivat 2021-08-02 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Rio Madeira tem baixa no nível e chega a 15,60 metros nesta segunda-feira (8) segundo o CPRM». G1 - globo.com, 08-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-10. [Consulta: 11 juny 2021].
  13. ↑ Adamy, Amilcar «Dinâmica fluvial do rio Madeira» (pdf). Porto Velho, cultura, natureza e território, 2016. Arxivat de l'original el 2022-07-06 [Consulta: 23 maig 2024].
  14. ↑ Amazonian dark earths : Wim Sombroek's vision. Dordrecht: Springer, 2008. ISBN 978-1-4020-9031-8.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Rio Madeira conta 100 anos de história». Diario da Amazônia, 03-10-2014. Arxivat de l'original el 2021-06-10. [Consulta: 10 juny 2021].
  16. ↑ Fortia d'Urban, Agricol-Joseph. L'Art de vérifier les dates, 1838.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  17. ↑ cf P-Maps Arxivat 2020-08-19 a Wayback Machine., p. 693 (1752 ed.); NMM p.356; M&B p 166.
  18. ↑ «Madeira» (en portuguès). Agência Nacional de Águas e Saneamento Básico (ANA). [Consulta: 6 agost 2024].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Hidrovias Brasileiras». Agencia Nacional de Transportes Aquaviarios (ANTAQ). Arxivat de l'original el 13 maig 2014.
  20. ↑ Vera-Diaz et al. «Effects of Energy and Transportation Projects on Soybean Expansion in the Madeira River Basin» (pdf). Conservation Strategy Fund [Estats Units], 01-05-2007. Arxivat de l'original el 2007-10-12 [Consulta: 24 juliol 2021].
  21. ↑ «Ponte que liga Rondônia e Amazonas será inaugurada nessa segunda, 15». G1 - globo.com, 14-09-2014. Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 11 juny 2021].
  22. ↑ «PONTE SOBRE O RIO MADEIRA É INAUGURADA EM PORTO VELHO (RO)». estradas.com, 18-09-2014. Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 11 juny 2021].
  23. ↑ Millard, Candice. River of doubt : Theodore Roosevelt's darkest journey. 1st ed. Nova York: Doubleday, 2005. ISBN 978-0-385-50796-7.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  24. ↑ «Com nova ponte, tempo de travessia entre Acre e Rondônia vai levar cinco minutos». Ministério da Infraestrutura, 07-05-2021. Arxivat de l'original el 2021-05-10. [Consulta: 11 juny 2021].
  25. ↑ «NOMBRE: PUENTE SOBRE EL RÍO MADEIRA EN ABUNA (BR-364/RO)». UNASur. Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 11 juny 2021].
  26. ↑ «Trajecte Porto Velho - Rio Branco, en cotxe». Google Maps, 11-06-2021. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 23 maig 2024].
  27. ↑ «COMPLEJO HIDROELÉCTRICO DEL RÍO MADEIRA (HIDROELÉCTRICA SANTO ANTONIO E HIDROELÉCTRICA JIRAU)». UNASur. Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 11 juny 2021].
  28. ↑ «NOMBRE: HIDROELÉCTRICA CACHUELA ESPERANZA (RÍO MADRE DE DIOS - BOLIVIA)». UNASur. Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 11 juny 2021].
  29. ↑ Costa, A.K.N; Vibian, C.F; Cardoso, D.E.V; Guerra, S.M.G «Brasil y sus intereses en la construcción de Cachuela Esperanza, Bolivia» (en anglès). Polis (Santiago), 13, 39, 12-2014, pàg. 23–37. Arxivat de l'original el 2021-06-11. DOI: 10.4067/S0718-65682014000300002. ISSN: 0718-6568 [Consulta: 23 maig 2024].
  30. ↑ Cavalcante, Maria Madalena de Aguiar; Santos, Leonardo José Cordeiro «Hidrelétricas no Rio Madeira-RO: tensões sobre o uso do território e dos recursos naturais na Amazônia». Confins, 15, 23-06-2012. Arxivat de l'original el 2024-05-23. DOI: 10.4000/confins.7758. ISSN: 1958-9212 [Consulta: 23 maig 2024].
  31. ↑ «Atrapados: dos hidroeléctricas brasileñas en el río Madeira aíslan a un centenar de bufeos bolivianos». El Deber, 12-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-12. [Consulta: 11 juny 2021].
  32. ↑ «Las presas del río Madeira». Survival. Arxivat de l'original el 2020-09-02. [Consulta: 11 juny 2021].
  33. ↑ RICARDO LEITE. 1912 vitoria na selva.. [S.l.]: SIMPLISSIMO, 2020. ISBN 65-87350-01-1.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  34. ↑ «Estrada de Ferro Madeira Mamoré é candidata a patrimônio Mundial da Unesco». Governo do Estado de Rondônia, 19-04-2012. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 12 juny 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Madeira
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Riu_Madeira&oldid=33756444»