Vés al contingut

Rafael Alonso Ochoa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rafael Alonso)
Plantilla:Infotaula personaRafael Alonso Ochoa
Biografia
Naixement5 juliol 1920 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1998 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0022264 Allocine: 49634 Allmovie: p1175 TMDB.org: 125222
Find a Grave: 7268126 Modifica el valor a Wikidata

Rafael Alonso Ochoa (Madrid, 5 de juliol de 1920 - ibíd., 24 d'octubre de 1998) va ser un actor espanyol.[1]

Cine

[modifica]

En cinema va debutar en 1951 en la pel·lícula Esa pareja feliz, de Juan Antonio Bardem, a la que seguiren multitud de papers secundaris en unes 120 pel·lícules. Entre elles, El baile i Mi calle, ambdues d'Edgar Neville; Bienvenido, Mister Marshall, de Luis García Berlanga; Cómicos, de Bardem; La chica del trébol, de Sergio Grieco; Tormento, de Pedro Olea; La escopeta nacional, de Berlanga; La colmena, de Mario Camus; Dragon Rapide, de Jaime Camino; Amanece, que no es poco, de José Luis Cuerda; Las cosas del querer, de Jaime Chávarri; Todos a la cárcel, de Berlanga i El abuelo, de José Luis Garci, que va rodar pocs mesos abans de la seva mort.

Com a director, va signar Hoy no pasamos lista en 1948.

Teatre

[modifica]

El seu debut en el teatre es va produir en l'obra La vida es sueño, de Calderón de la Barca, mostrant al llarg de la seva carrera en els escenaris grans dots interpretatius per a adaptar-se als papers més diversos, ja dramàtics, ja còmics. Entre les seves obres teatrals destaquen: En la ardiente oscuridad (1950), d'Antonio Buero Vallejo, Vidas privadas (1950), de Noël Coward, Don Juan Tenorio (1951), de José Zorrilla, El baile (1952), Veinte añitos (1954) y Alta fidelidad (1957), las tres d'Edgar Neville, La otra orilla (1954), de José López Rubio, La vida privada de mamá (1956), de Víctor Ruiz Iriarte, La malquerida (1957), de Jacinto Benavente, Tránsito de madrugada (1958), de Santiago Moncada, A media luz los tres (1953), La canasta (1955), Mi adorado Juan (1956) i Las entretenidas (1963), les quatre de Miguel Mihura, La extraña pareja (1970), de Neil Simon, Rafael AlonsoCosas de papá y mamá. (1971) Nada de Hombres, de Francoise Dorín. (1978), d'Alfonso Paso, Compañero te doy (1978) i Los misterios de la carne (1980), ambdues de Juan José Alonso Millán, El jardín de los cerezos (1986), d'Anton Txèkhov,[2] Hamlet (1989), de William Shakespeare i La Orestíada (1990), de Esquil al Festival de Teatre Clàssic de Mperida.

Televisió

[modifica]

Premis

[modifica]
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3][4][5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1959 Millor actor secundari El baile Guanyador
1982 Millor actor La colmena Guanyador
1998 Millor actor El abuelo Guanyador
Premis Goya
Any Categoria Resultat
1998 Goya d'Honor (pòstum) Guanyador
Premis de la Unión de Actores
Any Categoria Resultat
1998 Tota una vida (pòstum) Guanyador
  • 1959: Premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle com a millor actor secundari per El baile.
  • 1982: Premi ACE de la crítica de Nova York com a millor actor secundari per La colmena.
  • 1998: TP d'Or especial a la trajectòria professional (pòstum).

Referències

[modifica]
  1. «La muerte de Rafael Alonso deja al cine sin un secundario mítico». El País, 26-10-1998. [Consulta: 22 juliol 2012].
  2. «Pérdida de sustancia». Eduardo Haro Tecglen, El País, 13-04-1986. [Consulta: 15 maig 2011].
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1959». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2018-02-12. [Consulta: 31 març 2018].
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1982». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2012-01-30. [Consulta: 27 març 2016].
  5. «Medallas del CEC a la producción española de 1998». CEC. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 30 març 2016].