Rafael García-Valiño Marcén

Rafael García-Valiño Marcén

Nom original	(es) Rafael García Valiño
Biografia
Naixement	24 octubre 1898 Toledo (Espanya)
Mort	29 juny 1972 (73 anys) Madrid
Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 12 de novembre de 1971
Cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit
3 de setembre de 1942 – 24 de març de 1950
← Carlos Asensio Cabanillas Fernando Barrón Ortiz →
Alt Comissari al Marroc
31 de març de 1952 – 6 d'agost de 1956
← José Enrique Varela Iglesias Fi del càrrec →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	militar, polític, voluntari requeté
Activitat	1918 — 1968
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya II República Espanyola Dictadura Franquista
Branca militar	Exèrcit de Terra Espanyol
Rang militar	Tinent General
Comandant de (OBSOLET)	1a Divisió de Navarra Capità General de la IV Regió Militar
Conflicte	Guerra del Rif Guerra Civil espanyola: Campanya del Nord Batalla de l'Ebre Campanya de Catalunya
Premis
Gran Creu de l'Orde del Mèrit Militar (2)
Llista Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Capità general de la I Regió Militar 13 gener 1962 – 30 octubre 1964 – Mariano Alonso Alonso → Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra 3 setembre 1942 – 24 març 1950 Comandant en cap

Rafael García-Valiño Marcén (Toledo, 24 d'octubre de 1898 – Madrid, 29 de juny de 1972) fou un militar espanyol, fill de militar, estret col·laborador del general Emilio Mola Vidal durant la Guerra Civil espanyola i un dels comandaments militars encarregats d'impedir l'entrada de les forces de l'exèrcit republicà a la vila de Gandesa durant la batalla de l'Ebre.

Alumne de l'Acadèmia d'Infanteria el 1913, fou promogut a oficial el 1916, després d'haver prestat servei a l'Àfrica, intervenint en nombrosos fets d'armes, dels que en resultà ferit tres vegades. Es va forjar una gran reputació durant la guerra del Marroc. En començar la guerra ja era comandant d'infanteria, ja que el 1936 dirigia la I Brigada Mixta de Muntanya sota el comandament del general Mola. Amb la Guerra Civil és ascendit a coronel de la I Divisió de Navarra i del Cos d'Exèrcit del Maestrat. Va ser, però, a la batalla de l'Ebre, on més va destacar impedint l'avanç de l'exèrcit republicà els primers moments de la batalla de l'Ebre.

Alçament rebel

El juliol de 1936, trobant-se a Zarautz (Guipúscoa), marxà a Pamplona per incorporar-se al moviment rebel. En aquella ciutat se li confià l'organització i comandament del Tercio de Requetés de Montejurra, base més tard de la 1a Brigada de Navarra, com aquesta o fou de la Divisió d'igual nom i a la vegada del Cos d'Exèrcit del Maestrat, grans unitats que manà successivament.

Assistí a les primeres operacions de Guipúscoa, on rebé la seva quarta ferida, i posteriorment a tota la campanya del Nord, que culminà amb l'ocupació de Bilbao, també prengué part en les operacions de Santander. Manant la 1a Divisió de Navarra participà en la batalla de Terol i en la d'Aragó el 1938, arribant a Alcanyís i posteriorment a Sant Carles de la Ràpita.

Va intervenir així mateix en les operacions del Maestrat i en la Batalla de l'Ebre; en la campanya de Catalunya actuà pel centre del dispositiu, manant l'exèrcit del Maestrat, assolint arribar fins Figueres. Els ascensos de comandant (1925), tinent coronel (1936), coronel (1937) i general de brigada (1938) els assolí per mèrits de guerra.

Fi de la Guerra Civil

Acabada la guerra civil, fou delegat del Govern a Melilla. El 1942 se’l nomenà cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit. El 1942 ascendia a tinent general; amb aquesta graduació, era llavors el general més jove d'Espanya. El 1954 s'encarregava de la Capitania General de la IV Regió Militar (Catalunya). El 1951 se’l designà alt comissari d'Espanya al Marroc. El 1956 li fou encomanada la direcció de l'Escola Superior de l'Exèrcit.

Per aquest temps fou així mateix capità general de la I Regió Militar, lloc que abandonà el 1964. Era Conseller del Regne i procurador en Corts, càrrec que mostrà la seva actitud independent votant contra el nomenament del príncep Joan Carles de Borbó com a successor a Cap de l'Estat.

Reconeixements

Va ser declarat fill adoptiu d'Olot el 3 de febrer de 1940, ja que era el comandant en cap del Cos d'Exèrcit del Maestrat. Les tropes d'aquest exèrcit van ocupar aquesta població i Ripoll en el marc de l'Ofensiva de Catalunya.

Condecoracions

Es trobava en possessió de dues grans creus al Mèrit Militar, la Gran Creu de Carles III, la Gran Creu d'Isabel la Catòlica i la Gran Creu del Jou i les Fletxes.

Bibliografia

• Suplements 1936-39, pag. 431 i 1971-72, pag. 431-432 de l'enciclopèdia Espasa.
• Alía Miranda, Francisco; del Valle Calzado, Ángel Ramón; Morales Encinas, Olga M. La guerra civil en Castilla-La Mancha, 70 años después. Cuenca: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2008. 
• Bardavío, Joaquín. Todo Franco. Franquismo y antifranquismo de la A a la Z. Barcelona: Plaza & Janés, 2000. 
• Romero Salvadó, Francisco J. Historical Dictionary of the Spanish Civil War. Scarecrow Press, 2013. ISBN 978-0-8108-8009-2. 
• Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X. 
• VV.AA.. Historia general de España y América XVII. La segunda república y la guerra civil. Madrid: Ediciones Rialp, 1990.