Rafael Ram de Viu i Pueyo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Rafael Ram de Víu y Pueyo  1777 Alcanyís (província de Terol) | ||
| Mort | 12 gener 1834 (56/57 anys) Terol (Espanya) | ||
 Batle de València | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Guerra del Francès | ||
Rafael Ram de Viu i Pueyo (Alcanyís, Aragó, segle xviii - Terol, 12 de gener de 1834), baró d'Herbers, va ser cavaller de la Reial Mestrança i alcalde-corregidor de València. Va destacar com a militar carlí durant la Primera Guerra Carlina.
Biografia
[modifica]
Nascut a Alcanyís (Aragó) en el darrer terç del segle xviii, va participar en la Guerra de la Independència. Estudià Filosofia i Lletres, i Dret. Fou admès el 1797 en la Reial Mestrança de Cavalleria de València.[1] De pensament absolutista, el 1824 va ser nomenat Governador Militar de Terol i entre 1928 i 1833, alcalde de la ciutat de València i Baró d'Herbers.[2]
Quan va morir Ferran VII se n'anà a Morella i, d'acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s'alçà en armes a la Plaça dels Estudis de Morella a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó (novembre del 1833), proclamant-lo com a rei d'Espanya amb el nom de Carles V. El governador de Tortosa, Manuel Bretón, obligà els conjurats a fugir i ocupà Morella el 9 de desembre. Ram de Viu passà a l'Aragó fins a ser derrotat en la batalla de Calanda.[3] Es va poder escapar, deixant dona i fills en mans dels liberals, però fou reconegut i capturat el 27 de desembre de 1833 a Manzanera (Conca).[2] Fou jutjat i afusellat a Terol el 12 de gener de 1834.
El pretendent carlí el feu gran d'Espanya a títol pòstum.
Referències
[modifica]- ↑ Izaguirre, Fernando «Aragón en la primera guerra carlista: el barón de Hervés» (pdf) (en castellà). Cuadernos de historia Jerónimo Zurita. Institución Fernando el Católico, 6-7, 1954, pàg. 93-119. ISSN: 0044-5517 [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Personajes carlistas» (en castellà). Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbers. Rutadecabrera.com. Arxivat de l'original el 2014-03-30. [Consulta: 22 desembre 2013].
- ↑ Calbo y Rochina de Castro, Damaso. Historia de Cabrera y de la Guerra Civil en Aragón, Valencia y Murcia (en castellà). Establecimiento tipográfico de V. Castelló, 1845, p. 11.