Raimon Galí i Herrera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1917  Barcelona |
| Mort | 2005 (87/88 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Família | |
| Fills | Montserrat Galí Boadella |
| Pare | Alexandre Galí i Coll |
| Germans | Jordi Galí i Herrera |
| Premis | |
| |
Raimon Galí i Herrera (Barcelona 1917 - 2005) era un escriptor català, fill del pedagog Alexandre Galí i Coll, germà de Jordi Galí i Herrera, de la pianista Maria Galí i Herrera i del pintor Francesc Galí i Herrera.
Biografia
[modifica]Estudià filosofia i lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i fou membre de Palestra. Durant la guerra civil espanyola ingressà a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya, hi assolí el grau d'oficial i lluità amb el X Cos d'Exèrcit de la República. El 1939 s'exilià a França, Cuba i finalment a s'establí a Ciutat de Mèxic, on estudià a l'Escola Nacional d'Antropologia i Història de 1940 a 1944.
Membre destacat de la comunitat catalana de Mèxic, col·laborà en les revistes dels exiliats catalans Full Català i Quaderns de l'Exili. També es dedicà a l'arqueologia, col·laborant amb Pere Bosch i Gimpera i publicà l'article La orientación de los monumentos de Tula.
El 1948 tornà a Catalunya i s'integrà en la resistència cultural activa. Fou un dels inspiradors del grup de joves anomenat CC (Crist Catalunya),[1] protagonistes del primer activisme antifranquista a començaments dels anys 1950, i també de l'Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana.
Com a bona part dels nacionalistes catòlics catalans, era influït per Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, i com ells exhortà al voluntarisme, la disciplina i l'esperit de servei, fomentant l'escoltisme (serà membre del Consell General de la Institució Catalana d'Escoltisme (Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya).
Col·laborà esporàdicament en diaris i revistes, i participà en diverses edicions de la Universitat Catalana d'Estiu. El 1983 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Obres
[modifica]- Senyals de camí (1963)
- Els camins de l'estimar (1981)
- Recalada (1984)
- Signe de contradicció, col·lecció que comprèn:
- # La Catalunya d'en Prat (1985)
- # La Catalunya d'en Macià (2001)
- # L'Avantguerra (2001)
- # Aixecament i Revolta(1997)
- # L'Exèrcit de Catalunya (1991)
- # El X Cos d'Exèrcit i la caiguda d'Aragó (1994)
- # L'Ebre i la caiguda de Catalunya (1996)
- El brancatge, dins el recull Jordi Pujol, un polític per a un poble (1984).
- La ciutat. Les arrels de la democràcia (1995)
- La mística i la política. La terra: per una doctrina moral (1997)
- L'amor en la història (1997)
- Memòries (2004)
- Semblances (2005)
Referències
[modifica]- ↑ Ruiz Simon, Josep Maria «Jordi Pujol. Una història de la Transició». Ara Diumenge, 26, 02-11-2014, pp. 2-5.
Enllaços externs
[modifica]- Obituari de Raimon Galí a El Mundo
- Homenatge a Raimon Galí a la revista Relleu
- Entorn les Memòries de Raimon Galí a la revista Relleu
.svg)