Rajolar de Bauset, Paiporta
Rajolar de Bauset, Paiporta | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Fàbrica | |||
Construcció | Inici del segle XX | |||
Ús | edifici de museu i rajolar | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Paiporta (Horta Sud) | |||
Localització | C/ Enrique Reig, 3, 46200 Paiporta | |||
| ||||
Bé immoble d'Etnologia | ||||
El Rajolar de Bauset era una antiga fàbrica de rajoles que va començar a funcionar el 1924,[1] del matrimoni format per Francisco Bauset Moltó i Teresa Masiá Miralles.[2] Està situat el municipi de Paiporta a la comarca de l´Horta Sud. Està catalogat com a Bé Immoble d'Etnologia (BIE)[3]
Història
[modifica]El Rajolar de Bauset, també anomenat Fàbrica de rajoles i teules El Pilar, té l'origen en l'auge del sector de la construcció a València i les poblacions veïnes, als anys 20 del segle XX. La fàbrica va ser construïda el 1924 per Ambrosio i Abelardo Martínez, veïns de Paiporta.[3]
La seva ubicació en aquell moment era als afores de Paiporta, encara que actualment ja ha estat absorbida al nucli urbà de la població.[3]
Ocupava una àrea d'uns 9.520 metres quadrats, on s'incloïa els terrenys d'extracció de l'argila per a la seva producció, construccions de dues naus on s'emmagatzemaven els materials així com un forn morú i un forn Hoffmann.[2][4]
La fàbrica es va mantenir en actiu de manera intermitent al llarg dels anys sota la direcció dels Bauset-Olcina. El 1965 es va llogar i va passar a denominar-se Ceràmica Valenciana, fins a la dècada dels 1990 quan l'Ajuntament de Paiporta va adquirir la fàbrica ja en desús per a rehabilitar-la i transformar-la en un espai cultural que conté el Museu de la Rajolería de Paiporta.[4][5][6]
Descripció
[modifica]La fàbrica estava composta per diversos espais:[3]
- El terrer: lloc d'on s'extreia l'argila per modelar les rajoles i les teules;
- Les basses: dues grans basses d'aigua que, al seu torn, n'alimentaven d'altres de més petites;
- Les eres: espai a l'aire lliure on els rajolers pasturaven i modelaven les rajoles i les teules;
- Els assecadors: dues construccions amb sostre a doble vessant situades a banda i banda del forn i destinades a emmagatzemar els materials abans i després de la cocció;
- El forn: forn de secció continua dissenyat per l'enginyer Friedrich Hoffmann i que es va començar a generalitzar a Espanya durant la primera dècada del segle XX. Constava una nau més petites que donen a les façanes laterals de l'edificació, i la superior, amb coberta a doble vessant destinada al control i l'alimentació de la rajoleria;
- El fumeral: construït per Abelardo Martínez, constituïa el tir del forn. Presentava una forma octogonal i 37 metres d'alçada. Es va construir el 1921 i l'Ajuntament de Paiporta va celebrar el desembre del 2021 el centenari de la seva construcció.[7]
El 1997 comença la rehabilitació de la fàbrica. La part superior ha estat reconstruïda seguint l'estructura original amb coberta a dos vessants sobre estructura de bigues de fusta i tirants de ferro amb entabacat i teulada àrab.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Museu de La Rajoleria Paiporta». [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «100 elementos del Patrimonio Industrial en España». [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Dirección General de Patrimonio Cultural». [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 ValenciaBonita. «El Museu de la Rajoleria de Paiporta, una vieja fábrica de ladrillos y tejas convertida en museo» (en castellà), 09-02-2022. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «MUSEO DE LA RAJOLERIA. Paiporta» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «El fumeral del Museu de la Rajoleria de Paiporta cumple cien años» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2023].