Vés al contingut

Ral·li dels Faraons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ral·li d'Egipte)
Ral·li dels Faraons
Acrònim/ÀliesRallye des Pharaons
CategoriaRal·li raid
LlocEgipte Egipte
Centre/SortidaEl Caire
OrganitzadorJVD
PuntuableCampionat i Copa del Món
Web oficialwww.pharaonsrally.com
Historial
1a Edició1982
Edició final2015
Total d'edicions30
Rècord victòriesCatalunya Marc Coma (5)

El Ral·li dels Faraons (oficialment en francès, Rallye des Pharaons) fou una prova de ral·li raid que es disputà a Egipte anualment des del 1982 al 2015. La sortida i l'arribada eren al Caire, als peus de la Piràmide de Giza, i el recorregut total era d'aproximadament 3.100 km. Tenia un format similar al del Ral·li Dakar pel fet de disputar-se al desert i de participar-hi cotxes, camions i motocicletes.

El Ral·li dels Faraons va néixer a partir d'una idea de Jean-Claude Morellet. El 1998, l'organització va ser assumida per JVD, una empresa gestionada per Jacky Ickx, Vincenzo Lancia i Daniele Cotto, i el nom de la prova es canvià per Pharaons International Cross Country Rally. Des del 2000, la prova fou puntuable per al Campionat del Món de Ral·lis Cross-Country i des del 2005, per a la Copa del Món de Ral·lis Raid.

El 29 de setembre de 2004, el ral·li es veié colpit per la tragèdia quan Richard Sainct, tres vegades guanyador del Ral·li Dakar, es va morir en sortir de la pista la seva motocicleta. Com a mostra de condol, KTM va retirar la resta de l'equip oficial de fàbrica de la cursa.[1][2]

Llista de guanyadors

[modifica]

Font:[3]

Primera etapa (1982-2008)

[modifica]
Any Cotxes (Pilot / Copilot) Motocicletes Camions (Pilot / Copilot)
1982 França André Trossat / Jean-Claude Briavoine Itàlia Edi Orioli -
1983 França Jean-Claude Briavoine / Catherine Plessis França Patrick Drobecq -
1984 França Christian Avril / Gérard Troublé Bèlgica Gaston Rahier -
1985 Qatar Saeed Al-Hajiri / Regne Unit John Spiller Bèlgica Gaston Rahier República Txeca Kovár / Brzobohatý / Suïssa Héritier
1986 País Basc Mikel Prieto / Catalunya Ramon Térmens[4] Itàlia Franco Picco Suïssa Bonvin / Jacquerod / Missilliez
1987 Finlàndia Ari Vatanen / Suècia Bruno Berglund Itàlia Alessandro De Petri França Groine / Ferri
1988 Finlàndia Ari Vatanen / Suècia Bruno Berglund Bèlgica Gaston Rahier Itàlia Francesco Perlini / G. Belotti / Claudio Vinante
1989 Finlàndia Ari Vatanen / Suècia Bruno Berglund Itàlia Alessandro De Petri -
1990 França Hubert Auriol / Philippe Monnet Itàlia Alessandro De Petri França Gueguen / Damereu
1991 Finlàndia Ari Vatanen / Suècia Bruno Berglund Estats Units d'Amèrica Danny Laporte França Pelichet / Pelichet / Musitelli
1992 França Jean-Louis Schlesser Itàlia Franco Picco Itàlia Maurizio Traglio / Del Prete
1993 Finlàndia Timo Salonen / Regne Unit Fred Gallagher Itàlia Edi Orioli Itàlia Maurizio Traglio / Pio
1994 França Jean-Louis Schlesser Àustria Heinz Kinigardner -
1995 - 1997: No disputat
1998 Itàlia Giorgio Beccaris / Roberto Ferrari Itàlia Fabrizio Meoni -
1999 Bèlgica Gerard Marcy / Jean-Paul Cottret Itàlia Fabrizio Meoni -
2000 Bèlgica Grégoire De Mévius / França Alain Guehennec Itàlia Fabrizio Meoni -
2001 País Valencià José Luis Monterde / Catalunya Rafael Tornabell Itàlia Fabrizio Meoni Itàlia Gilberto Sandretto / Corrado Pattono
2002 Hongria Balázs Szalay / Aladár Laklóth França Richard Sainct Itàlia Giuseppe Panseri / Giacomo Vismara / Marco Sangalli
2003 França Yves Loubet / Jacky Dubois Catalunya Nani Roma Japó Teruhito Sugawara / Masahiro Saiki
2004 Bèlgica Alain De Mevius / França Emmanuel Eggermont Noruega Pål Anders Ullevålseter Itàlia Giacomo Vismara / Mario Cambiaghi
2005 Bèlgica Stéphane Henrard / Antonia De Roissard Catalunya Marc Coma Itàlia Giuseppe Panseri / Marco Piana / Oscar Mor
2006 Rússia Sergey Shmakov / Konstantin Meshcheryakov Catalunya Marc Coma Itàlia Giacomo Vismara / Mario Cambiaghi / Paola Bellina
2007 França Christian Lavieille / François Borsotto Catalunya Marc Coma Itàlia Matteo Paccani / Attilio Brevi
2008 França Cristian Lavieille / François Borsotto França David Casteu Itàlia Matteo Paccani / Attilio Brevi / Luca Baschenis

Segona etapa (2009-2015)

[modifica]
Any Cotxes (Pilot / Copilot) Motocicletes Camions (Pilot / Copilot) Quads
2009 França Jérôme Pélichet / Eugénie Decré França Cyril Despres - Itàlia Camelia Liparoti
2010 França Jean-Louis Schlesser / Arnaud Debron Catalunya Marc Coma Itàlia Luisa Trucco / Corrado Pattono Argentina Marcos Patronelli
2011 França Jean-Louis Schlesser / Arnaud Debron Catalunya Marc Coma França Marco Piana / Christophe Troesch / Polònia Jaroslaw Kazberuk França Lilian Lancelevee
2012 Emirats Àrabs Units Khalifa Al Mutaiwei / Alemanya Andreas Schulz País Valencià Joan Barreda - Polònia Lukasz Laskawiec
2013 No disputat
2014 Aràbia Saudita Yazeed Al-Rajhi / Alemanya Timo Gottschalk Bolívia Juan Carlos Salvatierra - Polònia Rafal Sonik
2015 Qatar Nasser Al-Attiyah / França Mathieu Baumel Polònia Jakub Piatek Kazakhstan Artur Ardavicius / Alexey Nikizhev / República Txeca Jakub Hrava Qatar Mohamed Abu Issa

Referències

[modifica]
  1. Edge, Alex «Richard Sainct Killed in Egyptian Rally Crash» (en anglès). MotorcycleDaily.com [Consulta: 21 abril 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2004-12-13. [Consulta: 27 març 2017].
  2. «Richard Sainct» (en anglès). FIM, 30-09-2004 [Consulta: 21 abril 2015]. Arxivat 21 October 2007[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 27 març 2017].
  3. «Albo d'oro Pharaons Rally Egitto» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 27 de març 2017. [Consulta: 24 gener 2017].
  4. «La cara y la cruz de Fanta Limón» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc Web oficial Arxivat 2021-12-16 a Wayback Machine. (anglès)