Ramon de Sanç i de Barutell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1762  Alella (Maresme) |
| Mort | 6 novembre 1810 (47/48 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Germans | Joan de Sanç i de Barutell |
Ramon de Sanç i de Barutell (Alella, 1762 - 6 de novembre de 1810) fou un aristòcrata i militar de marina català, germà de l'erudit Joan Sanç i de Barutell i besnet de Francesc Sanç i de Miquel.[1][2]
Biografia
[modifica]Fou cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i el 1787 ingressà com alferes de fragata a l'Armada espanyola. Fou destinat a Cartagena, d'on va embarcar sota les ordres de l'almirall Juan de Lángara per a lluitar en la campanya marítima del Rosselló en la Guerra Gran. Fou nomenat regidor perpetu de Barcelona i el 1804 membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
El 9 de febrer de 1810 fou elegit diputat a les Corts de Cadis[3] al convent de Sant Ramon de Portell (Cervera). D'ideari conservador, l'octubre de 1810 passà a formar part de la Comissió de Guerra, es mostrà partidari que les sessions de les Corts fossin públiques i contrari a la llibertat d'impremta. Va morir el 6 de novembre i no arribà a participar en les discussions per a la redacció de la futura constitució.[4] Fou substituït per Ignasi de Gayolà i Serra.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Ramon de Sanç i de Barutell». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ramón Sanz de Barutell». Db-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «SANS Y DE BARUTELL, RAMON DE». Congrés dels Diputats.
- ↑ «SANS Y DE BARUTELL, Ramón DE». Cádiz 2012. Capital Iberoamericana de la Cultura. Arxivat de l'[original el 2012-06-28.
Bibliografia
[modifica]- Colomer Bartrolí, Mercè «El redreçament dels Sans de Monrodon a Arenys de Munt després de la pau de Viena (1725)». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 5, 2011, pàg. 65-83.
= Enllaços externs
[modifica]- «Fons documental del marquesat de Saudín». Biblioteca de Catalunya.