Agafamosquits becllarg

Agafamosquits becllarg
Ramphocaenus melanurus
	;
Dades
Pes	1,15 g ; 10 g
Nombre de cries	2
Període d'incubació de l'ou	17 dies
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22711578
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Polioptilidae
Gènere	Ramphocaenus
Espècie	Ramphocaenus melanurus ; Vieillot, 1819
Distribució

L'agafamosquits becllarg^[1] (Ramphocaenus melanurus) és un ocell de la família dels polioptílids (Polioptilidae).

Descripció

L'agafamosquits becllarg adult té una longitud de 12-13 cm i un pes de 8-11 g.^[2] Té el bec llarg i prim i la cua curta. Les parts superiors són de color marró grisós, amb marrons als costats del cap. La gola és blanca, ombrejada per barrejar-se a la resta de les parts inferiors. La cua és de color negre amb puntes blanques a totes excepte a les plomes centrals, i és sovint la belluga. la subespècie R. m. trinitatis, de l'est de Colòmbia, Veneçuela i Trinitat té parts inferiors més pàl·lides, i flancs i costats del cap. La crida és un “drdrdrdrdrdrrr”.

Hàbitat

Habita el sotabosc i arbusts de les terres baixes des del nord de l'estat d'Oaxaca i sud de Veracruz cap al sud a la llarga d'ambdós vessants fins a Panamà, nord i oest de Colòmbia, Veneçuela, Guaiana, oest de l'Equador i nord-oest del Perú, cap al sud, a través de l'est de l'Equador i est i nord-est del Brasil.

Comportament

Reproducció

L'agafamosquits becllarg construeix un niu de copa profunda molt baix en una planta petita o en un plançó. Els dos ous blancs són incubats per tots dos pares durant 16-17 dies fins a l'eclosió, i 11-12 dies més fins que els polls són volanders.

Alimentació

Es mouen activament en la vegetació, menjant principalment insectes, ous d'insectes i aranyes. Solen aparèixer en parelles o grups familiars.

Taxonomia

L'agafamosquits becllarg va ser descrit per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1819 a partir d'un espècimen recollit al Brasil. Va encunyar el nom binomial Ramphocaenus melanurus.^[3] El nom del gènere Ramphocaenus significa "bec inusual", del grec antic «rhamphos» (ῥάµϕος,"bec")^[2] i «cænos» (καινός, "estrany").^[4] L'epítet específic combina l'antic grec «melas» "negre" i «oura» "cua".^[2]

Un estudi filogenètic molecular publicat el 2018 va trobar que dues subespècies de Ramphocaenus melanurus van formar un clade separat.^[5] Les subespècies es van dividir per convertir-se en el agafamosquits cridaner (Ramphocaenus sticturus) i l'agafamosquits becllarg.^[6]

Es reconeixen tretze subespècies:^[6]

R. m. rufiventris (Bonaparte, 1838) – sud de Mèxic a oest d'Equador.
R. m. ardeleo (Van Tyne & Trautman, 1941) – península de Yucatán (sud-est de Mèxic) i nord de Guatemala.
R. m. panamensis (Phillips, 1991) – zona centre i est de Panamà.
R. m. sanctaemarthae (Sclater, 1862) – nord de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela.
R. m. griseodorsalis (Chapman, 1912) – oest de Colòmbia.
R. m. pallidus (Todd, 1913) – Zulia Valley (centre nord de Colòmbia) i oest de Veneçuela.
R. m. trinitatis (Lesson, 1839) – est de Colòmbia fins al nord de Veneçuela, Trinidad.
R. m. albiventris (Sclater, 1883) – est Veneçuela, les Guaianes i nord de Brasil.
R. m. duidae (Zimmer, 1937) – nord-est d'Equador fins al sud de Veneçuela.
R. m. badius (Zimmer, 1937) – nord-est de Perú i sud-est d'Equador.
R. m. amazonum (Hellmayr, 1907) – est de Perú fins al centre de Brasil.
R. m. austerus (Zimmer, 1937) – est de Brasil i sud de l'amazonia.
R. m. melanurus (Vieillot, 1819) – centre est de Brasil.

Referències

↑ «Agafamosquits becllarg». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2022(català)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Greeney, Harold F.; Atwood, Jonathan L.; Lerman, Susannah B.; Spencer, Andrew J. «Long-billed Gnatwren (Ramphocaenus melanurus), version 2.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.lobgna5.02species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
↑ Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à l'agriculture, à l'économie rurale et domestique, à la médecine, etc (en francès). vol. 29. Paris: Chez Deterville, 1816, p. 6.
↑ Jobling, James A. Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en anglès). A & C Black, 2010, p. 330. ISBN 978-1-4081-2878-7.
↑ Smith, Brian Tilston; Bryson, Robert W.; Mauck, William M.; Chaves, Jaime; Robbins, Mark B. «Species delimitation and biogeography of the gnatcatchers and gnatwrens (Aves: Polioptilidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 126, 9-2018, pàg. 45–57. DOI: 10.1016/j.ympev.2018.03.012.
↑ ^6,0 ^6,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.1. [Consulta: 19 setembre 2024].

[1] «Agafamosquits becllarg». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2022(català)

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Greeney, Harold F.; Atwood, Jonathan L.; Lerman, Susannah B.; Spencer, Andrew J. «Long-billed Gnatwren (Ramphocaenus melanurus), version 2.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.lobgna5.02species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.

[3] Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à l'agriculture, à l'économie rurale et domestique, à la médecine, etc (en francès). vol. 29. Paris: Chez Deterville, 1816, p. 6.

[4] Jobling, James A. Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en anglès). A & C Black, 2010, p. 330. ISBN 978-1-4081-2878-7.

[5] Smith, Brian Tilston; Bryson, Robert W.; Mauck, William M.; Chaves, Jaime; Robbins, Mark B. «Species delimitation and biogeography of the gnatcatchers and gnatwrens (Aves: Polioptilidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 126, 9-2018, pàg. 45–57. DOI: 10.1016/j.ympev.2018.03.012.

[:1-6] 6,0 ^6,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.1. [Consulta: 19 setembre 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]