Ranieri della Faggiuola
| Biografia | |
|---|---|
| Família | |
| Fills | Uguccione della Faggiuola  |
| Pare | Ranieri de Casteldelci |
Ranieri della Faggiuola (Romanya, segle XIII) va ser un noble italià.
Segons Litta, hauria estat fill de Ranieri de Casteldelci,[1] si bé Troya l'esmenta com el primer membre de la família documentat.[2] Va ser el primer en utilitzar el títol de senyor della Faggiuola, segurament perquè va establir-hi la seva residència habitual, i com a tal apareix en un conveni el 6 de maig de 1274 entre els habitants de Monte Coronaro i els monjos camaldulesos del destruït monestir de Santa Maria del Trivio, ambdós llocs situats a la Romanya florentina,[1] com a testimoni de la limitació del poder senyorial de l'abadia aconseguida pels habitants de la contrada.[3] No sembla ser, a parer de diversos autors, el personatge Ranieri da Corneto, citat per Dante al cant XII de l'Infern.[1][4] Va ser pare d'Ugoccione, dit «el Gran»,[2] i segons Litta també de Federico, Giovanna, Ubertinaccio, Prima, Ribaldo i Fondazza.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Litta, Pompeo. «Signori della Faggiuola nel Montefeltro». A: Famiglie celebri di Italia (en italià), 1850.
- ↑ 2,0 2,1 Troya, Carlo. Appendice di Dissertazioni al Codice Diplomatico Longobardo... (en italià). Nàpols: Stamperia Reale, 1855, p. 307-308.
- ↑ Scharf, Gian Paolo «Le prime esperienze signorili di Uguccione della Faggiola: il periodo aretino (1292-1311)» (en italià). Archivo Storico Italiano, vol. 160, núm. 4, 2002, pàg. 755.
- ↑ Fraticelli, Pietro. Storia della vita di Dante Alighieri (en italià). Florència: G. Barbèra, 1861, p. 365.