Vés al contingut

RapeLay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rapelay)
RapeLay

Publicació
21 abril 2006 Modifica el valor a Wikidata
Gènereeroge i videojoc de simulació de vida Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesKimura Masaya (en) Tradueix i Kimura Masaya's father (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Descriu l'univers de ficcióRapeLay universe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
Característiques tècniques
PlataformaWindows Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador Modifica el valor a Wikidata
FormatDVD Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradaratolí Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Illusion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EditorIllusion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorIllusion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webillusion.jp… (japonès) Modifica el valor a Wikidata
MobyGamesrapelay Modifica el valor a Wikidata

Imatges externes
Portada

RapeLay (en japonès: レイプレイ) és un eroge[1] de rol de simulació de violacions[2] del 2006 cap a cap a una dona i les seues filles i obligar-les a avortar. Està desenvolupat per Illusion.[3]

Argument

[modifica]

El protagonsita és un violador que s'ha fugat de la presó que pretén violar com a venjança. Viola dones, una col·legiala i una xiqueta de 10 anys. Els assalts ocorren en diversos escenaris com parcs, cases i trens i poden utilitzar-se instruments.[4]

Controvèrsia

[modifica]

Malgrat que es tenia la intenció de vendre'l solament al Japó, el 2009 s'arribà a vendre a altres països a través d'Amazon.com.[3] Als Estats Units la National Organization for Women-New York City va fer una crida als distribuïdors perquè no vengueren el videojoc.[5]

Keith Vaz, el polític aleshores membre del Parlament del Regne Unit i del Partit Laborista, estava en contra de la venda i existència del joc i plantejà prohibir-lo al parlament del seu país. Davant l'escàndol, Amazon el retirà del mercat.[6]

En maig del 2009 l'organització de drets humans internacional Equality Now organitzà una campanya com a protesta.[7]

El Grup de Pressió Europeu de Dones criticà molt negativament el videojoc. A aquest el distribuïdor respongué dient que complien la llei del Japó.[4]

La controvèrsia suposà que fins i tot els desenvolupadors, Illusion, llevaren qualsevol al·lusió al videojoc de la seua web.[5]

El 2010 fou prohibit a l'Argentina perquè la llei considera que incita a la violació.[8]

Conseqüències legals al Japó

[modifica]

L'organització auto-reguladora de la indústria dels videojocs per a adults Organització Japonesa d'Ètica al Programmari d'Ordinadors anuncià el 2 de juny del 2009 l'enduriment de les normes d'auto-regulació suposant la prohibició de la producció i venda de videojocs de simulació de violació. Més tard prohibí la venda de videojocs per a adults japonesos a l'exterior.[7]

Referències

[modifica]
  1. Capilla Torres, Sara. Videojuegos y localización: análisis de la industria en Japón y en España (Treball fi de màster), 2014, p. 23. 
  2. Lah, Kyung «'RapeLay' video game goes viral amid outrage». CNN, 3-2010 [Consulta: 21 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 Matthew, Moore «Rapelay virtual rape game banned by Amazon». Telegraph, 13-02-2009 [Consulta: 21 juliol 2015].
  4. 4,0 4,1 Díez Gutiérrez, 2014, p. 61.
  5. 5,0 5,1 Martinez, Michelle; Manolovitz, Tyler «Incest, sexual violence, and rape in video games». Videogame Cultures & the Future of Interactive Entertainment, 2009, pàg. 7.
  6. Fennelly, Gary «Exclusive: Amazon selling rape simulation game Rapelay». Belfast Telegraph, 2009 [Consulta: 21 gener 2017].
  7. 7,0 7,1 Hiroshi, Nakasatomi «‘Rapelay’ and the problem of legal reform in Japan: Government regulation of graphically animated pornography». electronic journal of contemporary japanese studies, 12, 3, 2012.
  8. «Prohíben videojuego "Rapelay" en Argentina por incitar a la violación». El Universal, 18-04-2010.

Bibliografia

[modifica]
  • Díez Gutiérrez, Enrique Javier «Video Games and Gender-based Violence». Procedia - Social and Behavioral Sciences, 132, 2014, pàg. 58–64. DOI: 10.1016/j.sbspro.2014.04.278.