Vés al contingut

Torrent de Sant Grau

(S'ha redirigit des de: Rasa de la Guingueta)
Plantilla:Infotaula indretTorrent de Sant Grau
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial559 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaNavès (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLinya Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final429 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBages (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCardona Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraCardener Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 58′ 02″ N, 1° 37′ 24″ E / 41.967147°N,1.623222°E / 41.967147; 1.623222
41° 56′ 11″ N, 1° 39′ 15″ E / 41.936281°N,1.654284°E / 41.936281; 1.654284
Afluents
14 (7xE + 7xD)[1]
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió5,5 (longitud) km
Superfície787 km² Modifica el valor a Wikidata
Pendent4,17 %

El Torrent de Sant Grau[2] és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener transcorre pels termes municipals de Navès i Clariana de Cardener (Solsonès), Montmajor (Berguedà) i Cardona (Bages).

En la primera part del seu curs és conegut com la Rasa de la Guingueta

Xarxa hidrogràfica

[modifica]
Xarxa hidrogràfica del Torrent de Sant Grau
Xarxa hidrogràfica del Torrent de Sant Grau

La xarxa hidrogràfica del Torrent de Sant Grau està integrada per 22 cursos fluvials que sumen una longitud total de 19.242 m.

Vessants

[modifica]


Vessants
nombre de
subsidiaris
Longitud total
(en m.)
Vessant dret 12 6.966
Vessant esquerre 9 6.763

Distribució per termes municipals

[modifica]


Distribució municipal de la xarxa[3]
Municipi Longitud que hi transcorre
Navès 8.620 m.
Cardona 7.304 m.
Clariana de Cardener 5.025 m.
Montmajor 907 m.

Afluents destacables

[modifica]

Mapa del seu curs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
  3. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.