Joseph Raz
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 març 1939 Palestina |
Mort | 2 maig 2022 (83 anys) Hammersmith (Anglaterra) |
Formació | Balliol College Universitat Hebrea de Jerusalem |
Director de tesi | Herbert Lionel Adolphus Hart |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia del dret i filosofia política |
Lloc de treball | Universitat Hebrea de Jerusalem |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
Ocupador | Columbia Law School |
Membre de | |
Alumnes | Leslie Green |
Obra | |
Estudiant doctoral | Leslie Green, Alon Harel, Timothy Endicott i Scott J. Shapiro |
Premis | |
| |
Lloc web | josephnraz.googlepages.com |
Joseph Raz (nascut en 1939) és un filòsof del dret, l'ètica i la política.
Aviat es jubilarà de la seva carrera com a professor de filosofia del dret en l'Institut Balliol d'Oxford. El professor Raz també ensenya en l'Escola de Dret de Columbia. És un dels filòsofs del dret actualment actius més influents i un ferri defensor de l'Iuspositivisme. Molts alumnes de Raz s'han convertit en importants filòsofs de dret i professors d'aquesta assignatura. Com per exemple: Julie Dickson (Oxford), Dori Kimel (Oxford), Timothy Endicott (Oxford), John Gardner, l'actual professor de jurisprudència en Oxford (i successor de Dworkin), Leslie Green (York i Texas), Timothy Macklem (Londres), Robert P. George (Princeton) i Scott Shapiro (Michigan).
Biografia
[modifica]Nascut a Israel, va estudiar dret en la Universitat Hebrea de Jerusalem i va obtenir el grau de Magíster en Dret el 1963. Va conèixer Herbert Hart en una conferència a Israel. Hart diu que en aquesta conferència, Raz li va indicar errades en el seu raonament que ell mateix havia passat per alt. Hart el va convèncer d'anar a la Universitat d'Oxford per obtenir el seu grau de doctor.
Raz va estudiar també a l'Institut Balliol d'Oxford on va ser nomenat Doctor en Filosofia (PhD) el 1967 pel camí més curt possible, ometent el procés habitual d'obtenir primer el batxillerat, després el mestratge i finalment el doctorat.
Va ser a més a més anomenat persona grata al I. Balliol. La presència de Raz en aquest lloc ho ha fet un punt d'atracció per als juristes.
Obra acadèmica
[modifica]Com bon aficionat de Herbert Hart, Raz ha contribuït a la continuació de les idees més transcendentals de l'Iuspositivisme, després de la mort d'aquest. Entre aquestes contribucions, va publicar la segona edició d'El concepte de dret (The Concept of Law), amb una secció addicional que incorpora les respostes d'Hart al fer-ne qüestió d'altres filòsofs. La seva obra més recent s'ocupa menys de la filosofia del dret i més de la filosofia política i el raonament pràctic.
En filosofia política, Raz ha proposat la idea d'un Liberalisme perfecte. La seva teoria defensa el pluralisme de valors i regles ètiques i la idea que diversos valors són incommensurables.
En els últims anys Raz ha dedicat el seu temps a resoldre petits enigmes relacionats amb la reputació de la filosofia del dret i també ha invertit més temps en el raonament pràctic, l'ètica i la filosofia política.
Publicaments
[modifica]Tots els títols de les seves obres estan traduïdes al català.
Escrits per Raz
- L'autoritat de la llei (1979)
- El concepte d'un sistema legal
- (2a edició de l'obra de Hart "El concepte de Dret" i "Post Scriptum") (1980)
- La moral de la llibertat (1986)
- Raonament pràctic i Normes (2a edició d'una altra obra de Hart)(1990)
- Ètica en el Domini Públic (1995)
- Raonament atractiu (1999)
- Valors, Respecte i Unió (2001)
- La pràctica dels valors (2003)
La moral de la llibertat va guanyar el Premi W.J.M. Mackenzie Book de l'Associació d'Estudis Polítics de Gran Bretanya i els Premis Eliane i David Spitz Book de la conferència per l'Estudi de la Teoria Política de Nova York
Escrits sobre Raz
- Drets, Cultura i la Llei: Caracterisitques de la Filosofia Legal i Política de Joseph Raz, de Lukas H. Meyer(2003)
- Rao i Valor: Característiques de la Filosofia Moral de Joseph Raz, de R. Jay Wallace (2004).
- El darrer eslabó del positivisme jurídic: Dos estudis sobre Joseph Raz, de José Antonio Seoane i Pedro Rivas (2005).