Rea Sílvia
_-_Siena_2016.jpg)  | |
| Tipus | ésser humà llegendari |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Ocupació | sacerdotessa i vestal |
| Nacionalitat | Alba Longa |
| Naixement | Alba Longa , valor desconegut |
| Mort | valor desconegut , segle VIII aC |
| Família | |
| Parella | Mart |
| Cònjuge | Tiberinus (en)  |
| Mare | valor desconegut |
| Pare | Numítor |
| Fills | Ròmul i Rem |
| Germans | Lausus (en) |
| Altres | |
| Part de | mitologia romana |
| Càrrec | vestal |
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia[1]) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma. La història l'explica Titus Livi al primer llibre de la seva obra Ab Urbe Condita.[2]
El rei Amuli, germà de son pare, va usurpar el tron i assassinà tots els seus germans, possibles prínceps hereus del tron d'Alba Longa. La seva neboda, la filla del rei Numítor, en canvi, va ser obligada a entrar al cos de les Vestals, que havien de mantenir-se castes i verges per espai de trenta anys, en cas contrari eren condemnades a mort.[3]
Segons el relat que en fan Titus Livi i Plutarc,[4] un dia, va anar al bosc consagrat al déu Mart, a buscar aigua per al temple. Allà es va trobar amb Mart i espantada va fugir i es va amagar en una cova, però el déu la va trobar i la va violar i es quedà embarassada. Mart li va prometre que els seus fills serien molt importants. Quan va arribar-li l'hora d'infantar, va néixer una bessonada: Ròmul i Rem.[5] Vesta, per mostrar que estava ofesa perquè una vestal havia tingut fills, va fer tremolar l'altar del temple, va apagar el foc sagrat i la seva imatge va tancar els ulls. Segons Enni, la deessa Venus va estar d'acord amb aquell infantament.[6][7]
Quan Amuli va conèixer els fets, va fer empresonar Rea Sílvia i va fer llançar els nadons al riu per evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa. El servent que havia de complir aquesta ordre en va tenir compassió i els va deixar a la deriva al riu Tíber, que per un creixement sobtat, els va deixar amb suavitat a la riba, on els bessons van sobreviure, alletats per la lloba Luperca, que acabava de perdre els seus cadells. A Rea Sílvia, el seu oncle la va condemnar a sofrir el càstig habitual per a les vestals que haguessin perdut la seva virginitat: la va fer enterrar viva. Aquesta història s'explica tant a l'Eneida[8] com a les obres d'Ovidi.[9]
Segons Titus Livi, el déu Tiberí va salvar els bessons i els lliurà a una prostituta, de sobrenom Lloba (del llatí lŭpa 'puta', d'on procedeix la paraula lupanar). El déu del riu va rescatar Rea Sílvia i la va fer immortal i s'hi va casar. Ròmul i Rem van enderrocar Amuli i van restablir Numítor com a rei. Aleshores van fundar Roma.[10][11][12]
Arbre genealògic
[modifica]| Anquises | Venus | Latinus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creüsa | Enees | Lavínia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ascani o Iulo | Silvius | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Silvius | Enees Silvi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Brutus | Llatí | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alba | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Atis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capetus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tiberí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Agripa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ròmul | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aventí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Proca | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Numítor | Amuli | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Rea Sílvia | Ares/Mart | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hersília | Ròmul | Rem | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reis de Roma | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Erasmo, Mario. Archaic Latin Verse. Newburyport [MA]: Focus Publishing, 2001, p. 79. ISBN 9781585100439.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 3-4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 3
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Ròmul, III, 3-4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 4, 2
- ↑ Niebuhr, B. G. (et al.). The history of Rome. Filadelfia: Lea & Blanchard, 1844, p. 184-185.
- ↑ Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία, I, 79, 1
- ↑ Mathisen, Ralph W. Ancient Roman civilization: history and sources, 753 BCE to 640 CE. Nova York: Oxford University Press, 2019, p. 246. ISBN 9780190849603.
- ↑ Ovidi. Fastos, II, 597; III, 54
- ↑ Estrabó. Geografia, V, 3, 2
- ↑ Varró. De lingua latina, V, 54
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 4
