Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea de 2016

Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea de 2016
← 2011
Data	23 juny 2016
Tipus	referèndum
«Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea o ha d'abandonar la Unió Europea?»
Participació
46.500.001 33.577.342    72.21٪ 33.551.983       ?     25.359
Resultat de la votació
Romandre 16.141.241   48.11٪ Abandonar 17.410.742   51.89٪
Causa immediata de
2016: reaccions al referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea 2016: reaccions internacional al referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea

El referèndum va tenir lloc el 23 de juny de 2016 al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i a Gibraltar, sobre la qüestió de si el Regne Unit ha de romandre dins del sí de la Unió Europea o no. La pertinença britànica a la Unió Europea ha estat un tema controvertit des del 1973, any en què el país es va integrar dins de la Comunitat Econòmica Europea, amb debats recurrents des de l'inici, sobre la possibilitat d'una sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que ha donat origen al terme "brexit",

El 2015 el Parlament britànic va aprovar l'acta "European Union Referendum Act 2015" que autoritza la celebració del referèndum. La llei de referèndum és fruit d'una iniciativa del govern del Partit Conservador, per tal de concloure el debat. Va ser la segona ocasió en què se celebri un referèndum d'aquest tipus després del "referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la Comunitat Econòmica Europea" que es va celebrar el 1975 i en el qual el 67% dels electors es va mostrar partidari de romandre a la UE. S'espera que el referèndum del 2016 tingui uns resultats més atapeïts, afectant d'una manera directa l'estatus de Gibraltar que deixaria de ser "territori britànic d'ultramar pertanyent a la UE".

• Els partidaris de la "sortida de la UE" (el denominat Brexit) van assegurar que ser un Estat membre de la UE mina la sobirania del parlament, per la qual cosa el "Brexit" permetria un major control de la immigració, una millor posició britànica per a negociar acords comercials i un alliberament de la regulació i burocràcia comunitària.
• Aquells que van votar per seguir sent membres de la UE van argumentar que qualsevol pèrdua de sobirania en un món amb diversos nivells d'organització supranacional es veu compensada amb els beneficis de pertànyer a la UE; van alertar dels riscos per a la prosperitat econòmica britànica d'una hipotètica sortida; amb la qual es veuria reduïda la influència internacional britànica i augmentarien les barreres comercials entre el Regne Unit i els estats de la UE.

Una setmana abans del referèndum, la política britànica Jo Cox, membre del Partit Laborista i partidària de "romandre com a membre de la UE", va ser assassinada el 16 de juny de 2016 en plena campanya electoral pel referèndum. El resultat del referèndum va ser abandonar la Unió Europea, amb un 51,9% dels vots.

Plantejament de Cameron

El principal objectiu del primer ministre David Cameron no era arrossegar el Regne Unit forta de la UE, però replantejar-ne els tractats que la conformaven: Tractat de Funcionament de la UE del 1957, Tractat de la Unió Europea del 1992 (ambdós esmenats pel Tractat de Lisboa del 2009), el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica del 1957 i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, vinculant legalment des del 2009. Amb això Cameron pretenia adaptar la UE als reptes del segle xxi, és a dir, fer-la més competitiva davant dels gegants asiàtics i dels EUA, a més de tornar-la més atractiva de cara als britànics mateixos. Així doncs, els possibles acostaments amb Àsia de Cameron, podria veure's com a política de pressió cap a la UE.

Després d'haver visitat els principals líders europeus, Cameron es va assegurar punts coincidents sobre la seva proposta. El primer ministre neerlandès, Mark Rutte, coincidia, per exemple, amb Cameron amb el punt 1 (els Països Baixos també són una economia oberta depenent del comerç internacional) i àdhuc amb el punt 3; en paraules del mateix Rutte, que dies més tard emprarà també Hammond: “European where necessary, national where possible”, fent clara referència a la necessitat de retallar en certa burocràcia legislativa comunitària.

Angela Merkel també es va mostrar d'acord en aquest punt, que altrament és un dels objectius de la nova Comissió Juncker, i va deixar a Cameron la porta oberta a una possible reforma dels Tractats, en el si del consens entre els 28 estats. Una reacció una mica paradoxal si tenim en compte que només uns dies abans Merkel i François Hollande havien arribat a un acord per impulsar una major integració política entre les diferents economies de la zona euro sense la perspectiva de canviar cap tractat. D'altra banda, Merkel també avalà la visió de Cameron de respectar aquells estats membres que no desitgen cedir més sobirania de cap tipus a les institucions comunitàries.

Per contra, l'executiu francès no es mostrà tan comprensiu amb les ambicions del primer ministre britànic. El ministre d'exteriors, Laurent Fabius, titllà els moviments de Cameron de “perillosos” en tant que suposaven un risc per a la unitat de la UE i donaven ales al “No” en un possible referèndum al Regne Unit. Per la seva banda, el president François Hollande afirmà que no aprovaria cap estatus especial per al Regne Unit.

L'encontre més tens, però, es produí a Varsòvia, on Cameron es topà amb el rebuig de la primera ministra, la liberal Ewa Kopacz, al seu pla de restringir la llibertat de circulació i reduir els incentius socials als treballadors d'origen europeu que viuen a Regne Unit. Actualment, hi ha al voltant de 800.000 ciutadans polonesos treballant al Regne Unit, i es creu que la xifra s'incrementarà substancialment durant els propers mesos.

Eventual Brexit

Un estudi de la consultora Global Counsel conclou que caldrien almenys 10 anys, comptant des que la “EU referendum Bill” (llei del referèndum, actualment en lectura a la Camara dels Comuns) és aprovada pel Parlament (tardor 2015), es produeix el referèndum (2016-2017) i eventualment el Regne Unit surt de la UE de forma oficial (2019). En cas que el resultat del referèndum sigui favorable al Brexit, el Regne Unit no pot marxar immediatament de la UE sinó que ha de mantenir obligatòriament dos anys de negociacions. La següent fase, a partir del 2019 i fins al 2025, hauria de permetre al Regne Unit tancar acords amb tercers països que substituïssin els actuals tractats de la UE. L'estudi del Global Counsel conclou que l'impacte del Brexit dependria, en bona part, de la relació que el Regne Unit establís amb la Unió Europea. És en aquest punt, la cerca de països tercers, que pot explicar l'acostament amb l'Índia.

Les negociacions que el primer ministre David Cameron va dur a terme amb la UE per tal que aquesta acceptés algunes de les prerrogatives que s'havia fixat van portar els seus fruits. Cameron, en vista de guanyar el referèndum i conservar el Regne Unit dins l'UE, van aconseguir que el Regne Unit accedís a tenir un "estatus" especial dins l'UE amb el qual, entre altres aspectes, es limitava la circulació d'immigració. El govern de David Cameron també va aconseguir que la resta de socis fessin una referència explícita a excloure el Regne Unit de la frase dels tractats que parla d'una Europa cada vegada més unida. A nivell financer, Cameron va poder incloure a l'acord una clàusula que dona a un país el dret a imposar un fre a la regulació financera controvertida durant les reunions dels líders del Consell Europeu. De facto, un poder de ‘veto’ sobre regulació financera que descartava el president francès, François Hollande. El president del Consell, Donald Tusk, va assegurar en roda de premsa que l'acord és legalment vinculant i irreversible i reforça l'estatus especial del Regne Unit a la UE. El polonès va destacar que el Regne Unit necessita la UE, i la UE necessita el Regne Unit i que per això els líders europeus han fet tot el que han pogut perquè els britànics estiguin convençuts amb el nou acord. ‘Estimo el Regne Unit i estimo Brussel·les', va dir el president del Consell, responent a Cameron, que a la seva compareixença va dir que no estima Brussel·les, sinó el seu país. Amb tot, David Cameron va convocar el referèndum per al 23 de juny.

L'euroescepticisme

Les eleccions al parlament Europeu del 25 de maig del 2014 van deixar un resultat insòlit, que permet entendre d'alguna manera la convocatòria del referèndum al Regne Unit: per primera vegada a França, Anglaterra, Dinamarca i Grècia guanyaven partits contraris a la construcció europea. Els uns clarament xenòfobs i d'extrema dreta, altres simplement en contra de les retallades i les polítiques d'austeritat de la Troika, a Europa pujava l'euroescepticisme. Les eleccions a Polònia i Àustria del 2016 així ho van confirmar.

Pregunta

Inicialment, la pregunta proposada davant el Parlament va ser:

Anglès: Should the United Kingdom remain a member of the European Union?

Gal·lès: A ddylai’r Deyrnas Unedig aros yn aelod o’r Undeb Ewropeaidd?

Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea?

Amb les següents opcions de resposta:

Anglès: Yes / No

Gal·lès: Dylai / Na ddylai

Sí / No

Posteriorment, la Comissió Electoral va recomanar que la pregunta proposada es canviés per una altra més clara i directa per als votants i que s'expressés d'una manera més neutral. Finalment, es va decidir que la pregunta que els ciutadans britànics, "nord-irlandesos" i la resta de ciutadans de la Commonwealth, contestarien el dia del referèndum sobre la permanència de Regne Unit dins la Unió Europea seria:

Anglès: Should the United Kingdom remain a member of the European Union or leave the European Union?
Gal·lès: A ddylai’r Deyrnas Unedig aros yn aelod o’r Undeb Ewropeaidd neu adael yr Undeb Ewropeaidd?
Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea o ha d'abandonar la Unió Europea?

Amb dues possibles respostes:

Anglès: Remain a member of the European Union / Leave the European Union
Gal·lès: Aros yn aelod o’r Undeb Ewropeaidd / Gadael yr Undeb Ewropeaidd
Romandre com a membre de la Unió Europea / Abandonar la Unió Europea

Posicionaments

Partits polítics

Postura	Partits polítics
Romandre a la UE	Partit de l'Aliança d'Irlanda del Nord
	Partit Verd	Anglaterra i Gal·les
		Irlanda del Nord
		Escòcia
	Partit Laborista
	Liberal Demòcrates
	NI21
	Plaid Cymru
	Partit Nacional Escocès
	Sinn Féin
	Partit Socialdemòcrata i Laborista
	Partit Unionista de l'Ulster
Abandonar la UE
	Partit Unionista Democràtic
	Veu Unionista Tradicional
	Partit de la Independència del Regne Unit
Neutral	Partit Conservador

Entre els partits minoritaris: el Respect Party, la "Coalició Sindicalista i Socialista", el partit "Independència d'Europa" i el Partit Nacional Britànic recolzen la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, en canvi el Partit Socialista Escocès es mostra a favor del fet que el Regne Unit continuï sent membre de la Unió Europea.

Tots els partits que tenen representació al Parlament de Gibraltar recolzen que el Regne Unit continuï sent membre de la Unió Europea: Socialdemòcrates de Gibraltar, el Partit Socialista Laborista de Gibraltar i el Partit Liberal de Gibraltar.

Consell de Ministres

Postura	Ministre/a
Romandre dins la UE	David Cameron (Primer Ministre)
	Philip Hammond (Ministre d'Afers exteriors i de la Mancomunitat)
	Jeremy Hunt (Ministre de Salut)
	Michael Fallon (Ministre de Defensa)
	Sajid Javid (Ministre de Negocis, Innovació i Habilitats)
	Theresa May (Ministra de l'Interior)
	Patrick McLoughlin (Ministre de Transport)
	Nicky Morgan (Ministra d'Educació, de la Dona i d'Igualtat)
	David Mundell (Ministre per a Escòcia)
	George Osborne (Primer Secretari d'Estat i Canceller d'Hisenda)
	Liz Truss (Ministra de Medi ambient, Alimentació i Assumptes Rurals)
Abandonar la UE	Iain Duncan Smith (Ministre de Treball i Pensions)
	Michael Gove (Ministre de Justícia)
	Chris Grayling (President del Consell i Capdavanter de la Cambra dels comuns)
	Priti Patel (Ministra d'Ocupació)
	Theresa Villiers (Ministra per a Irlanda del Nord)
	John Whittingdale (Ministre de Cultura, Mitjans de comunicació i Esport)

Sondejos

Sondejos

Al mes de desembre del 2011 el diari Mail on Sunday publicava una enquesta segons la qual el 66% dels britànics estava a favor que es consultés el poble sobre la sortida del Regne Unit de la UE mitjançant un referèndum. També, segons el mateix diari, si es plantegés una consulta sobre abandonar la UE, un 48% dels britànics hi votarien a favor, i un 33%, en contra.

Al mes de juny del 2015 Sky News publicava un altre sondeig segons el qual el 46% dels britànics no estaria d'acord en marxar de la UE si aquest fet tingués un impacte negatiu sobre l'economia del país, mentre que el 28% hi estaria d'acord.

Al mateix juny del 2015 el diari London Evening Standard donava un resultat clarament favorable a seguir dins de la UE, amb un 66% dels enquestats a favor i un 22% en contra.

Al mes de febrer del 2016 la cadena escocesa de televisió STV News va fer una enquesta en la qual el resultat reflectia que el 62% dels escocesos estaven disposats a quedar-se dins de la Unió Europea contra el 55% dels britànics. Segons l'enquesta, una hipotètica sortida de la UE impulsaria el moviment independentista escocès, però si el referèndum sobre la independència d'Escòcia se celebrés el mes de febrer mateix del 2016, els votants estarien molt més dividits: un 49% votaria ‘sí’ a la independència, un 45% votaria ‘no’ i un 5% assegura no tenir-ho clar.

Resultats

Referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la Unió Europea Resultats globals
Opció		Vots	%
	Romandre a la Unió Europea	16.141.241	48,1 %
	Abandonar la Unió Europea	17.410.742	51,9 %
Vots vàlids		33.551.983	99,92 %
Vots nuls		26.033	0 %
Vots en blanc		0	0 %
Participació		0	72,1 %
Abstencions		0	0 %
Votants registrats		46.501.241	0 %
Font: Ministeri de l'Interior del Regne Unit

Resultats per districte electoral

Resultats per Nacions

En aquesta taula es presenta el resultat final del referèndum en cada nació constitutiva i en la totalitat del Regne Unit, expressat en nombre de vots i amb el percentatge corresponent. A més, es mostra una columna amb la diferència de vots entre una opció i l'altra.

Nació	Romandre	%	Abandonar	%	Diferència	%
Escòcia	1.661.191	62,00%	1.018.322	38,00%	642.869	24,0%
Gal·les	772.347	47,47%	854.572	52,53%	82.225	5,06%
Gibraltar	19.322	95,9%	823	4,1%	18.499	91,8%
Anglaterra	13.266.996	46,6%	15.188.406	53,4%	1.921.410	6,8%
Irlanda del Nord	440.437	55,76%	349.442	44,24%	90.995	11,52%
Total	16.141.241	48,1%	17.410.742	51,9%	1.269.501	3,6%

Resultats per Regions

  Abandonar

  Romandre

Anglaterra

Region	Romandre	%	Abandonar	%
Est d'Anglaterra	1.448.616	43,52%	1.880.367	56,48%
Gran Londres	2.263.519	59,93%	1.513.232	40,07%
Midlands de l'Est	1.033.036	41,18%	1.475.479	58,82%
Midlands de l'Oest	1.207.175	40,74%	1.755.687	59,26%
Nord-est d'Anglaterra	565.595	41,96%	778.103	58,04%
Nord-oest d'Anglaterra	1.699.020	46,35%	1.966.925	53,65%
Sud-est d'Anglaterra	2.391.718	48,22%	2.567.965	51,78%
Sud-oest d'Anglaterra	1.503.019	47,37%	1.669.711	52,63%
Yorkshire i Humber	1.158.298	42,29%	1.580.937	57,71%

Escòcia

  Abandonar

  Romandre

Region	Romandre	%	Abandonar	%
Aberdeen	63.985	61,1%	40.729	38,9%
Aberdeenshire	76.445	55,0%	62.516	45,0%
Angus	32.747	55,3%	26.511	44,7%
Argyll i Bute	29.494	60,6%	19.202	44,7%
Clackmannanshire	14.691	57,8%	10.736	42,2%
Dumfries i Galloway	43.864	53,1%	38.803	46,9%
Dundee	39.688	59,8%	26.697	40,2%
East Ayrshire	33.891	58,6%	23.942	41,4%
East Dunbartonshire	44.534	71,4%	17.840	28,6%
East Lothian	36.026	64,6%	19.739	35,4%
East Renfrewshire	39.345	74,3%	13.596	25,7%
Na h-Eileanan Siar	8.232	55,2%	6.671	44,8%
Edimburg	187.795	74,4%	64.498	25,6%
Falkirk	106.754	58,6%	75.466	41,4%
Glasgow	168.335	66,6%	84.474	33,4%
Highland	70.308	56,0%	55.349	44,0%
Inverclyde	24.688	63,8%	14.011	36,2%
Midlothian	28.217	62,1%	17.251	37,9%
Moray	24.114	50,1%	23.992	49,9%
North Ayrshire	38.394	56,9%	29.110	43,1%
North Lanarkshire	95.549	61,7%	59.400	38,3%
Illes Òrcades	7.189	63,2%	4.193	36,8%
Perth i Kinross	49.641	61,1%	31.614	38,9%
Renfrewshire	57.119	64,8%	31.010	35,2%
Scottish Borders	37.952	58,5%	26.962	41,5%
Shetland	6.907	56,5%	5.315	43,5%
South Ayrshire	39.265	59,0%	29.241	41,0%
South Lanarkshire	102.568	63,1%	60.024	36,9%
Na h-Eileanan Siar	8.232	55,2%	6.671	44,8%
Stirling	33.112	67,7%	15.787	32,3%
West Dunbartonshire	26.794	62,0%	16.426	38,0%
West Lothian	51.560	58,3%	36.948	41,7%

Gal·les

  Abandonar

  Romandre

Region	Romandre	%	Abandonar	%
Anglesey	16.618	49,1%	19.333	50,9%
Blaenau Gwent	13.215	38,0%	23.587	62,0%
Bridgend	33.726	45,4%	40.622	54,6%
Bro Morgannwg	36.681	50,3%	35.628	49,1%
Cardiff	101.788	60,0%	67.816	40,0%
Caerffili	39.178	42,4%	53.295	57,6%
Castell-nedd Port Talbot	32.651	43,2%	43.001	56,8%
Ceredigion	21.711	54,6%	18.031	45,4%
Conwy	30.147	46,0%	35.357	54,0%
Gwynedd	35.517	58,1%	25.665	41,9%
Merthyr Tudful	12.574	43,6%	16.291	56,4%
Monmouthshire	28.061	50,4%	27.569	49,6%
Newport	32.413	44,0%	41.326	56,0%
Powys	36.762	46,3%	42.707	53,7%
Rhondda Cynon Taf	53.973	46,3%	62.590	53,7%
Sir Benfro	29.367	42,9%	39.155	57,1%
Sir Ddinbych	23.955	46,0%	28.117	54,0%
Sir Gaerfyrddin	47.654	46,3%	55.381	53,7%
Sir y Fflint	37.867	43,6%	48.930	56,4%
Swansea	58.307	48,5%	61.936	51,5%
Torfaen	19.363	40,2%	28.781	59,8%
Wrecsam	28.822	41,0%	41.544	59,0%

Vegeu també

• Sortida del Regne Unit de la Unió Europea

Enllaços externs

• Results in full
• www.bbc.com