Vés al contingut

Revolució Turca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Reformes d'Atatürk)
Plantilla:Infotaula esdevenimentRevolució Turca
Imatge
Tipusrevolució
moviment reformador
moviment social Modifica el valor a Wikidata
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
Format per
Cartoon polític canadenc d'una dona al Quebec llegint un signe que llegeix:
«Butlletí de notícies: per primera vegada en la història de Turquia, les dones votaran i seran elegibles a l'oficina pública en les eleccions generals que tenen lloc aquesta setmana.»
Les dones es van concedir el dret de vot a Turquia el 1930, però el dret al vot no es va estendre a les dones en les eleccions provincials del Quebec fins al 1940.
Atatürk com a impulsor de la reforma de l'alfabet a Turquia, imatge de 20 de setembre de 1928

La Revolució Turca[1][2] o la Revolució d'Atatürk,[3][4] també conegudes com a les Reformes d'Atatürk,[5] són una sèrie de reformes modernitzadores de Turquia que han canviat el curs de la història turca.

Es considera Kemal Atatürk com el modernitzador de Turquia amb mesures aplicades a les dècades del 1920 i 1930, seguint les sis fletxes del Kemalisme: populisme, republicanisme, nacionalisme, laïcisme, estatisme i reformisme.[6]

Mesures seves van ser la separació de la religió i la política (els afers de l'estat)[7] o la laïcització, i per tant l'abolició del califat i de l'islam com a religió d'estat, la prohibició dels tribunals religiosos i de les escoles coràniques. També la reforma de les normes de vestiment, l'adopció d'un codi civil i criminal moderns, la introducció del calendari gregorià, la substitució de l'alfabet àrab pel llatí, i la igualtat de gènere, incloent el dret a vot i a ser elegida de les dones.

Les reformes polítiques

[modifica]

Republicanisme

[modifica]

El saltanat (la monarquia) fou abolida el 1922 i el 29 d'octubre de 1923 la República Turca fou promulgada per la Gran Assemblea Nacional de Turquia.

Laïcisme de l'Estat

[modifica]

Tant la primera legislació constitucional de la nova règim (després la Republica) turca, el Teşkilat-ı Esasiye Kanunu (LLei de l'Organització Basìca) de 1921 com la Constitució de 1924 no parlaven del laicisme. A més, la constitució mostrava l'islam com a la religió del nou estat. El 1924 el califat fou abolit, el 1927 aquesta estipulació sobre la religió fou annul·lada, i el 1934 el laicisme entra a la Constitució de Turquia com un principi del règim.[8]

Igualtat de drets entre el home i la dona

[modifica]
Les primeres 18 dones elegides al Parlament turc (1935)

La adoptació del Codi Civil del 1926 iguala les dones com els homes en cada àrea de la vida social. A la dona turca li va ser permès de votar i ser elegida en eleccions municipals amb la Llei dels Municipis de 1926, per la primera vegada en la història moderna turca. El 5 de desembre de 1934, una nova llei (Nombre 2589), considerada una de les reformes d'Atatürk dona a la dona turca el dret de votar i ser elegida diputada.[9] (p. 166) A les eleccions de 1935 17 dones (i després una més en una elecció separada per omplir un vacant) foren elegides a la Gran Assemblea Nacional.[10]

Les reformes socials

[modifica]

L'educació, llengua i la cultura

[modifica]

La constitució turca de 1924 estipula l'educació bàsica, tant per als homes com a per a les dones com a obligatòria i gratuïta. El 1928 se realitza la Reforma del Alfabet amb la que es adopta un alfabet turc[11] basada en el exemple llatí. Aquest alfabet introdueix una lletra per a cada so, i un so per a cada lletra, cosa que facilita el aprenentatge. L'alfabetització arriba al 93% de la població de Turquia el 2012[12] (des d'uns 12-13 % a l'inici de la república.[cal citació])

Referències

[modifica]
  1. Ahmet Kuru; Alfred Stepan Democracy, Islam, & Secularism in Turkey. Columbia University Press, 14 febrer 2012, p. 34–. ISBN 978-0-231-15932-6. 
  2. Carolina Armenteros; Tim Blanning; Isabel DiVanna Historicising the French Revolution. Cambridge Scholars Publishing, 27 maig 2009, p. 157–. ISBN 978-1-4438-1157-6. 
  3. Walter F. Weiker. Political Tutelage and Democracy in Turkey: The Free Party and Its Aftermath, by Walter F. Weiker. BRILL, 1973, p. 9–. ISBN 90-04-03818-3. 
  4. Jacob M. Landau. Atatürk and the Modernization of Turkey. BRILL, 1984, p. 96–. ISBN 90-04-07070-2. 
  5. C. Kerslake; K. Öktem; P. Robins Turkey’s Engagement with Modernity: Conflict and Change in the Twentieth Century. Palgrave Macmillan UK, 25 febrer 2010, p. 154–. ISBN 978-0-230-27739-7. 
  6. Huntington, Samuel Phillips. El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial. 1a ed.. Proa, 2006. ISBN 84-8437-561-7. 
  7. Zeyno Baran. Torn Country: Turkey between Secularism and Islamism. Hoover Press, 1 setembre 2013, p. 75–. ISBN 978-0-8179-1146-1. 
  8. [enllaç sense format] http://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/36841427/fatma_ulku_selcuk_laiklik_milliyetcilik.pdf?AWSAccessKeyId=AKIAIWOWYYGZ2Y53UL3A&Expires=1489046658&Signature=eBDcJSA1niMZPUsgN60jfuUpU%2BY%3D&response-content-disposition=inline%3B%20filename%3DSivil_Toplumdaki_Laiklik_ve_Milliyetcili.pdf[Enllaç no actiu]
  9. Atatürk: Biography Published on the Centenary of Kemal Atatürk's Birth. Türk Tarih Kurumu Basımevi, 1981. 
  10. [enllaç sense format] http://www.edebiyatdergisi.hacettepe.edu.tr/index.php/EFD/article/view/963 Arxivat 2016-01-24 a Wayback Machine.
  11. «Nationalist Notes» (en anglès). TIME Magazine, 23-07-1928. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2007. [Consulta: 19 novembre 2021].
  12. [enllaç sense format] http://www.sabah.com.tr/egitim/2012/09/08/turkiyenin-yuzde-93u-okuryazar

Enllaços externs

[modifica]
  • ATATÜRK’S REFORMS EMPOWERED TURKISH WOMEN AND SET AN EXAMPLE FOR THE DEVELOPING WORLD (anglès)