Regla de Hund
La regla de Hund o de màxima multiplicitat, estableix que tots els orbitals d'un mateix nivell energètic han d'ésser ocupats per un electró abans que un d'ells pugui ésser ocupat per un doblet electrònic.[1] Fou establerta empíricament pel físic alemany Friedrich Hund el 1925 conjuntament amb altres dues regles,[2][3] i té un ús important en física atòmica, espectroscòpia i química quàntica.
La regla de màxima multiplicitat de Hund és una regla basada en l'observació dels espectres atòmics, que s'utilitza per predir l'estat fonamental d'un àtom o molècula amb una o més capes electròniques ocupades. La norma estableix que per a una configuració electrònica donada, el terme d'energia més baix és el que té el major valor de la multiplicitat d'espín. Això implica que si dos o més orbitals de la mateixa energia estan disponibles, els electrons els ocupen per separat abans d'omplir-los en parelles, i amb els espins paral·lels, això és o tots amb nombre quàntic d'espín , o tots .
La figura adjunta representa configuracions electròniques de diferents àtoms amb orbitals atòmics 2p semiocupats:
- a) i c) són configuracions incorrectes de l'àtom de nitrogen . Els orbitals 2p estan ocupats per tres electrons desaparellats, però tenen espíns diferents, quan haurien de ser tots iguals o .
- b) és una configuració incorrecte de l'àtom de perquè hi ha electrons aparellats als orbitals 2p havent-n'hi de buits que s'haurien d'omplir primer.
- d) és una configuració incorrecte de l'àtom de perquè hi ha electrons que ocupen el mateix orbital 2p amb el mateix espín, la qual cosa contradiu el principi d'exclusió de Pauli.
- e) és una configuració correcte del .
Referències
[modifica]- ↑ «Regla de Hund». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hund, F «Zur Deutung verwickelter Spektren, insbesondere der Elemente Scandium bis Nickel». Zeitschrift für Physik, 33, 1, 12-1925, pàg. 345-371. DOI: 10.1007/BF01328319.
- ↑ Hund, F «Zur Deutung verwickelter Spektren. II.». Zeitschrift für Physik, 34, 1, 12-1925, pàg. 296-308. DOI: 10.1007/BF01328476.