Mètode de Hamilton

El mètode de Hamilton, Mètode de Hare, Mètode de Niemeyer, Mètode de Vinton o Mètode dels màxims residus^[1] és un sistema electoral quan hi ha multipartidisme per proporcionar escons en assemblees amb representació proporcional. Contrasta amb els mètodes de les mitjanes més altes.

Mètode

El Mètode de Hamilton requereix que el nombre de vots de cada partit es divideixi per una quota que representa el nombre de vots requerit per un escó.

Exemples

Suposem que es presenten set partits per escollir 21 escons, els partits reben 1.000.000 vots repartits de la següent manera:

Partit A	391.000 vots
Partit B	311.000 vots
Partit C	184.000 vots
Partit D	73.000 vots
Partit E	27.000 vots
Partit F	12.000 vots
Partit G	2.000 vots

Quota Hare

La suma dels vots dels partits o és igual al total de vots.

Partit		Partit A	Partit B	Partit C	Partit D	Partit E	Partit F	Partit G	Total
Vots per partit	$m_{i}$	391.000	311.000	185.000	73.000	27.000	12.000	2.000	1.000.000
Quota	$m/n$								47.619
Escons per quocient	$e_{i}$	8	6	3	1	0	0	0	18
Vots per quocient	$qe_{i}$	380.952	285.714	142.857	47.619	0	0	0	857.142
Residu de vots	$r_{i}$	10.048	25.286	41.143	25.381	27.000	12.000	2.000	142 858
Escons per residu				+1	+1	+1			+3
Total d'escons	$p_{i}$	8	6	4	2	1	0	0	21

Quota Droop

Partit		Partit A	Partit B	Partit C	Partit D	Partit E	Partit F	Partit G	Total
Vots per partit	$m_{i}$	391.000	311.000	185.000	73.000	27.000	12.000	2.000	1.000.000
Quota	$1+m/(n+1)$								45.456
Escons per quocient	$e_{i}$	8	6	4	1	0	0	0	19
Vots por quocient	$qe_{i}$	363.648	272.736	181.824	45.456	0	0	0	863.664
Residu de vots	$r_{i}$	27.352	38.264	2.176	27.544	27.000	12.000	2.000	136.336
Escons per residu			+1		+1				+2
Total d'escons	$p_{i}$	8	7	4	2	0	0	0	21

Quota Imperiali

Partit		Partit A	Partit B	Partit C	Partit D	Partit E	Partit F	Partit G	Total
Vots per partit	$m_{i}$	391.000	311.000	185.000	73.000	27.000	12.000	2.000	1.000.000
Quota	$m/(n+2)$								43.478
Escons per quocient	$e_{i}$	8	7	4	1	0	0	0	20
Vots por quocient	$qe_{i}$	347.824	304.346	173.912	43.478	0	0	0	869.560
Residu de vots	$r_{i}$	43.176	6.654	10.088	29.522	27.000	12.000	2.000	130.440
Escons per residu		+1							+1
Total d'escons	$p_{i}$	9	7	4	1	0	0	0	21

Pros i contres

Resulta relativament fàcil pel votant entendre amb el mètode Hamilton com es distribueixen els escons. La quota Hare dona avantatge als partits més petits mentre que la quota Droop afavoreix els partits més grans.^[2]

El mètode de Hamilton pot crear algunes paradoxes de repartició. Un exemple d'aquestes és la Paradoxa d'Alabama, en què el fet d'augmentar el nombre d'escons disponibles per a repartir pot provocar que algun dels partits vegi disminuïda la quantitat de representants que obté. Això fa que actualment siguin molt més usats en les lleis electorals els mètodes de les mitjanes més altes (com per exemple, la regla D'Hondt), que no es veuen afectats per aquest tipus de paradoxa.

Referències

↑ Tannenbaum, Peter. Excursions in Modern Mathematics. Nova York: Prentice Hall, 2010, p. 128. ISBN 978-0-321-56803-8. Arxivat 2021-02-26 a Wayback Machine.
↑ Vegeu per exemple, les eleccions legislatives de Hong Kong de 2012: New York Times report

[1] Tannenbaum, Peter. Excursions in Modern Mathematics. Nova York: Prentice Hall, 2010, p. 128. ISBN 978-0-321-56803-8. Arxivat 2021-02-26 a Wayback Machine.

[2] Vegeu per exemple, les eleccions legislatives de Hong Kong de 2012: New York Times report

[1]

[2]