Vaspurakan (armeni: Վասպուրական, Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps'[1]) fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia. a l'edat mitjana esdevingué un regne independent centrat al Llac Van. La regió, que avui en dia es reparteix entre l'est de Turquia i el nord-oest de l'Iran, es considera el bressol de la civilització armènia.[1] El 1021, el rei de Vaspurakan, Senekerim-Joan Artsruní, veient-se incapaç de mantenir a ratlla els seus veïns musulmans, cedí el seu regne a l'emperador romà d'OrientBasili II a canvi d'extenses terres i el càrrec de governador del tema de Sebaste.[2][3] En un primer moment, Basili II deixà la nova província en mans de Basili Argir, però ben aviat l'hagué de substituir per la seva incompetència. El protoespatariNicèfor Comnè fou elegit per succeir a Basili Argir com a governador (estrateg o catepà) i ràpidament imposà l'autoritat romana d'Orient al territori.[3]
Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (A)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 25 febrer 2020].
