Vés al contingut

Reichsgau de Wartheland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Reichsgau Wartheland)
Reichsgau Wartheland
Reichsgau de Wartheland
←
1939 – 1945 →

de}}}

Bandera

Ubicació de
Informació
CapitalPosen
Període històric
Establiment1939
Dissolució1945
Política
Forma de governNo especificat

El Reichsgau de Wartheland (Reichsgau Wartheland), en un principi anomenat Reichsgau de Posen (Reichsgau Posen), va ser una divisió administrativa de l'Alemanya nazi de 1939 a 1945. Creada a partir del territori polonès annexat al 1939 a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Comprenia la regió de la Gran Polònia i les zones adjacents. Parts de Reichsgau coincidien amb l'antiga província prussiana de Posen. El nom derivava del principal riu de la zona, el Warthe (Varta).

Història

[modifica]

Durant les particions de Polònia a partir de 1793, el gruix de la zona va ser annexat pel Regne de Prússia fins al 1807 com Prússia del Sud. De 1815 a 1849, el territori es trobava dins del Gran Ducat de Posen i posteriorment a la Província de Posen. Després de la Primera Guerra Mundial el territori va passar a la restablerta Segona República Polonesa.

Després de la invasió de Polònia, el territori conquerit de la Gran Polònia es va dividir entre quatre Reichsgaue diferents i l'àrea del Govern General (més a l'est). El Militärbezirk Posen va ser creat al setembre de 1939, i el 8 d'octubre de 1939, annexionat per Alemanya, com Reichsgau Posen, amb l'SS Obergruppenführer Arthur Greiser com l'únic Gauleiter. El nom Reichsgau de Wartheland va ser introduït el 29 de gener de 1940.

El territori estava habitat predominantment pels polonesos ètnics amb una minoria alemanya del 16,7% el 1921, i els jueus polonesos, la majoria dels quals van ser empresonats al gueto de Łódź eventualment, i posteriorment molts van ser exterminats a Camp d'extermini de Chełmno durant els següents dos anys.[1]

El Gauleiter Arthur Greiser, després de la seva nominació per Heinrich Himmler, es va embarcar en un programa de eliminació completa dels ciutadans polonesos.[2][3] El pla també va suposar la reinstauració d'alemanys ètnics del Bàltic i d'altres regions, en explotacions i habitatges antigament propietat de polonesos i jueus.[4] També va autoritzar l'operació clandestina d'exterminar 100.000 jueus polonesos (aproximadament una tercera part de la població jueva de Wartheland),[5] en el procés de la completa "germanització" de la regió. En el primer any de la Segona Guerra Mundial, uns 630.000 polonesos i jueus van ser separats per força de Wartheland i transportats al Govern General ocupat (més de 70.000 només de Poznań) en una sèrie d'operacions anomenades Kleine Planung que abasta la major part de territoris polonesos annexats per Alemanya aproximadament al mateix temps.

El 1945 gairebé mig milió de Volksdeutsche alemanys havien estat reubicats només a Warthegau entre les àrees annexades per l'Alemanya nazi, mentre que les forces soviètiques van començar a impulsar les forces nazis retirades a través de les terres poloneses. La majoria dels residents alemanys, juntament amb més d'un milió de colons, van fugir cap a l'oest. Alguns no ho van fer, a causa de les restriccions del propi govern d'Alemanya i l'exèrcit roig que avançava ràpidament. S'estima que 50.000 refugiats van morir a causa de les severes condicions hivernals, altres com a atrocitats de guerra comeses per l'exèrcit soviètic. La resta de la població ètnicament alemanya va ser expulsada a la nova Alemanya després de la guerra.[6]

Després de la guerra el territori va passar a la República Popular de Polònia i actualment, la zona forma el Voivodat de Gran Polònia.

Divisió administrativa

[modifica]
Divisió administrativa del Reichsgau

El Reichsgau de Danzig-Prússia Occidental es va dividir en tres regions governamentals (Regierungsbezirke).

Regierungsbezirk Hohensalza

  • Districtes urbans (Stadtkreise)
  1. Gnesen
  2. Hohensalza
  3. Leslau
  • Districtes rurals (Landkreise)
  1. Districte d'Altburgund
  2. Districte de Dietfurt
  3. Districte d'Eichenbrück
  4. Districte de Gnesen
  5. Districte de Hermannsbad
  6. Districte de Hohensalza
  7. Districte de Konin
  8. Districte de Kutno
  9. Districte de Leslau
  10. Districte de Mogilno
  11. Districte de Waldrode
  12. Districte de Warthbrücken

Regierungsbezirk Litzmannstadt

  • Districte urbà (Stadtkreise)
  1. Kalisch
  2. Litzmannstadt
  • Districtes rurals (Landkreise)
  1. Districte de Kalisch
  2. Districte de Kempen
  3. Districte de Lask
  4. Districte de Lentschütz
  5. Districte de Litzmannstadt
  6. Districte d'Ostrowo
  7. Districte de Schieratz
  8. Districte de Turek
  9. Districte de Welun

Regierungsbezirk Posen

  • Districte urbà (Stadtkreise)
  1. Posen
  • Districtes rurals (Landkreise)
  1. Districte de Birnbaum
  2. Districte de Gostingen
  3. Districte de Grätz
  4. Districte de Jarotschin
  5. Districte de Kolmar in Posen
  6. Districte de Kosten
  7. Districte de Krotoschin
  8. Districte de Lissa
  9. Districte d'Obornik
  10. Districte de Posen
  11. Districte de Rawitsch
  12. Districte de Samter
  13. Districte de Scharnikau
  14. Districte de Schrimm
  15. Districte de Schroda
  16. Districte de Wollstein
  17. Districte de Wreschen

Referències

[modifica]
  1. ↑ HolocaustHistory.org: "ninety-seven thousand have been processed, using three vans, without any defects showing up in the vehicles." Arxivat 2015-05-21 a Wayback Machine. Postwar testimony Obersturmbannführer August Becker, the gas van inspector. See: The gas-vans: A new and better method of killing had to be found. Konecky Konecky, 1991, p. 69–70. ISBN 1568521332.  Also in: Christopher Browning (2000), Evidence for the Implementation of the Final Solution with archives of the RSHA.
  2. ↑ Ian Kershaw. Hitler 1936-1945. Penguin UK, 2013, p. vi. ISBN 0141909595. 
  3. ↑ «Poles: Victims of the Nazi Era». United States Holocaust Memorial Museum. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2013. [Consulta: 24 maig 2013].
  4. ↑ Lynn H. Nicholas, Cruel World: The Children of Europe in the Nazi Web pp. 207-9, ISBN 0-679-77663-X
  5. ↑ «Special treatment" (Sonderbehandlung)». The Holocaust History Project. Arxivat de l'original el 2013-05-28. [Consulta: 13 març 2018].
  6. ↑ Norman M. Naimark, The Russians in Germany. p. 75. ISBN 0674784057

Bibliografia

[modifica]
  • Michael Alberti: Die Verfolgung und Vernichtung der Juden im Reichsgau Wartheland 1939–1945. Harrassowitz, Wiesbaden 2006, ISBN 3-447-05167-1.
  • Lars Bosse: Volksdeutsche Umsiedler im „Reichsgau Wartheland“ am Beispiel der Deutschen aus dem Baltikum. Magisterarbeit. Christian-Albrechts-Universität, Kiel 1992.
  • Hilarius Breitinger: Als Deutschenseelsorger in Posen und im Warthegau. 1934–1945. Erinnerungen. (= Veröffentlichungen der Kommission für Zeitgeschichte. A/36). 3. Auflage. Matthias-Grünewald, Mainz 1991, ISBN 3-7867-1142-9.
  • Anetta Głowacka-Penczyńska, Tomasz Kawski, Witold Mędykowski, Tuvia Horev (Hrsg.): The First to be Destroyed: The Jewish Community of Kleczew and the Beginning of the Final Solution. Academic Studies Press, Boston 2015, ISBN 978-1-61811-284-2.
  • Paul Gürtler: Nationalsozialismus und evangelische Kirchen im Warthegau: Trennung von Staat und Kirche im nationalsozialistischen Weltanschauungsstaat. (= Arbeiten zur Geschichte des Kirchenkampfes. Band 2). Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1958.
  • Georg Hansen: Ethnische Schulpolitik im besetzten Polen: der Mustergau Wartheland. Brandenburg: Brandenburgische Landeszentrale für Politische Bildung 1995, ISBN 3-89325-300-9.
  • Eduard Kneifel: Die Evangelische Kirche im Wartheland-Ost (Lodz), ihr Aufbau und ihre Auseinandersetzung mit dem Nationalsozialismus 1939–1945. E. Kneifel, Selbstverlag, Vierkirchen b. München 1976, ISBN 3-9800045-0-3.
  • Joachim Rogall, Ludwig-Petry-Institut Mainz (Hrsg.): Die Räumung des „Reichsgaus Wartheland“: vom 16. bis 26. Januar 1945 im Spiegel amtlicher Berichte. Thorbecke, Sigmaringen 1993, ISBN 3-7995-6560-4.
  • Maria Rutowska: Wysiedlenia ludnosci polskiej z Kraju Warty do Generalnego Gubernatorstwa 1939–1941. (= Prace Instytutu Zachodniego. Nr. 71). Instytut Zachodni, Poznan [Posen] 2003, ISBN 83-87688-42-8. (polnisch)
    dt. Zusammenfassung: Deutsch-Polnische Akademische Gesellschaft: Dr. Maria Rutowska, Die Vertreibung der polnischen Bevölkerung aus dem Reichsgau Wartheland in das Generalgouvernement 1939–1941. dp-ag.org; Vortrag vom 17. November 2004.
  • Kazimierz Smigiel: Die katholische Kirche im Reichsgau Wartheland: 1939–1945. Forschungsstelle Ostmitteleuropa, Dortmund 1984, ISBN 3-923293-06-2.
  • Markus Leniger: Nationalsozialistische „Volkstumsarbeit“ und Umsiedlungspolitik 1933–1945: Von der Minderheitenbetreuung zur Siedlerauslese. Frank & Timme, Berlin 2006, ISBN 3-86596-082-0.
  • Wilfried Schlau: Die Deutschbalten. (= Studienbuchreihe der „Stiftung Ostdeutscher Kulturrat“. Band 6). Langen Müller, München 2001, ISBN 3-7844-2524-0.
  • Ortfried Kotzian: Die Umsiedler. Die Deutschen aus Bessarabien, der Bukowina, der Dobrudscha, Galizien, der Karpatenukraine und West-Wolhynien. (= Studienbuchreihe der „Stiftung Ostdeutscher Kulturrat“. Band. 11). Langen Müller, München 2004, ISBN 3-7844-2860-6.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reichsgau_de_Wartheland&oldid=32090718»