Vés al contingut

Bruel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Reietó cellablanc)
Infotaula d'ésser viuBruel
Regulus ignicapilla Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Esperança de vida5,6 anys Modifica el valor a Wikidata
Envergadura14 cm Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou16 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22735002 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaRegulidae
GènereRegulus
EspècieRegulus ignicapilla Modifica el valor a Wikidata
(Temminck, 1820)
Nomenclatura
ProtònimSylvia ignicapilla Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
R. ignicapilla balearicus (Balears i Àfrica del Nord).

R. ignicapilla caucasicus R. ignicapilla ignapillus (Europa continental i Turquia). R. ignicapilla tauricus

R. ignicapilla teneriffae
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El bruel eurasiàtic, bruel,[1] passaforadí,[2] reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet,[3] reiet, reiet coronat[4] o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae).[5][6] És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus. També n'hi ha a l'Àfrica del Nord i a Madeira. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]

És molt semblant al reietó pel color i els costums, i un dels ocells més petits de tot Europa. Fa uns 9 cm de llargada total. Es diferencia del reietó per les dues ratlles, l'una blanca i l'altra negra, que té a la cara. Té el dors verd i el ventre blanc groguenc.

És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc. A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins. És arborícola i parcialment migratori (les poblacions septentrionals i orientals acostumen a hivernar al sud de la seua àrea de distribució). És bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques picant petits artròpodes i emetent un reclam molt agut. A l'estat espanyol té protecció legal.[8]

N'hi ha en molts llocs de la península Ibèrica. Fa un niu amb molsa i teranyines a les branques dels arbres i segueix una fenologia reproductiva pràcticament idèntica a la del reietó, potser amb la diferència que els 5-12 ous, els pon al maig-juliol.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Bruel». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2/12/2021(català)
  2. DIEC
  3. Acadèmia Valenciana de la Llengua «safranet». Diccionari normatiu valencià.
  4. Diversos autors «Regulus ignicapillus». Tresor del valencià meridional, pàg. 65.
  5. «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
  6. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 714. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  7. BirdLife International. «Common Firecrest. Regulus ignicapilla» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].
  8. «Modificación de la Ley 22/2003, de 4 de julio, de Protección de los Animales, y de la Ley 3/1988, del 4 de marzo, de Protección de los Animales» (en castellà). BOE, 22-08-2006, pàg. 30886 [Consulta: 15 març 2013].
  9. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 95. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]