Reiet blau
Polyommatus atlantica  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Lycaenidae |
| Tribu | Polyommatini |
| Gènere | Polyommatus |
| Espècie | Polyommatus atlantica (Elwes, 1905) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Plebicula atlantica
|
| Protònim | Lycaena atlantica |
.svg){kind=icon}
El reiet blau (Polyommatus atlantica) és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae), subfamília Polyommatinae pròpia del nord d'Àfrica.
Denominacions
[modifica]Polyommatus atlantica Elwes el 1905.
Sinònims : Lycaena hylas var. atlantica Elwes, 1905; Plebicula atlantica.[1]
Subespècies
[modifica]- Polyommatus atlantica atlantica a l'Alt Atles al Marroc.
- Polyommatus atlantica barraguei Dujardin, 1977 a l'Aurès a Algèria
- Polyommatus atlantica weissi (Dujardin, 1977) a l'Alt Atles al Marroc.[1]
Descripció
[modifica]És una papallona petita que presenta dimorfisme sexual. L'anvers del mascle és blau més o menys sufusat de gris vorejat de gris a les ales anteriors i d'una línia submarginal de màcules negres a les posteriors, mentre que el de la femella és marró, adornat d'una línia submarginal d'amples màcules taronja marcades d'un punt negre a les ales posteriors. Tots dos tenen les ales vorejades d'una franja blanca.
El seu revers és ocre clar marcat d'una línia blanca a les ales posteriors, adornat de punts negres envoltats de blanc i d'una línia submarginal de punts negres envoltats de blanc i sobremuntats de taronja.
És l'animal que té el nombre més gran de cromosomes, amb un cariotip que en té 440.
Biologia
[modifica]Període de volada i hibernació
[modifica]És bivoltí, vola en dues generacions de fi de maig a juliol i d'agost a setembre[2]
Plantes hostes
[modifica]La seva planta hostes és Anthyllis vulneraria.[2]
Ecologia i distribució
[modifica]És present a Algèria a l'Aurès i al Marroc a l'Alt Atles i l'Atles Mitjà,.[1][2]
Biòtop
[modifica]Resideix als pendents pedregosos en els llocs florits
Protecció
[modifica]Cap estatut de protecció particular
Notes i referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Tolman, Tom. Guide des papillons d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé, 1997. ISBN 978-2-603-01649-7.
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) Plebicula atlantica sobre euroButterflies