Teixidor eurasiàtic
Remiz pendulinus | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 0,95 g |
Nombre de cries | 3,7 |
Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 155249960 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Remizidae |
Gènere | Remiz |
Espècie | Remiz pendulinus Linnaeus, 1758 |
Distribució | |
El teixidor eurasiàtic[1] (o senzillament teixidor) o mitjaire (Remiz pendulinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que viu al centre i a l'est de la península Ibèrica (costes mediterrànies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressió de l'Ebre), la Camarga, Itàlia i l'Europa de l'Est. És comú a la Catalunya continental on es troba en fase d'expansió.[2]
Morfologia
[modifica]Fa 11 cm de llargària. Té la part superior vermellenca i la inferior de color crema. El cap és gris i sembla que porti una bena negra sobre els ulls. El bec és curt i afilat.
Ecologia
[modifica]Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys. Pot ésser observat durant tot l'any en algunes zones, i com a hivernant (Balears), i fins i tot de pas, en d'altres. Menja insectes. Nidifica al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, a l'Albufera de València,[3] a la Catalunya del Nord, als Aiguamolls de l'Empordà, a El Fondo i a les riberes dels canals lleidatans de regadiu. El mascle fa, amb fibres vegetals i teranyines, un niu en forma de bola que sembla una barretina o mitja molt teixida, el qual penja a la branca d'àlbers o pollancres que siguin a prop de l'aigua. El pare no participa en la cria dels petits i és la femella que, a l'abril/maig, s'encarrega de pondre 5 o 8 ous, de covar-los durant 14 dies i d'alimentar els polls que en surten, fins que aquests aprenen a volar, al cap de 15-20 dies.
Referències
[modifica]- ↑ «Teixidor eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2021 (català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, pàgines 98-99. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 136. Desembre del 1988, Barcelona, ISBN 84-7306-354-6