Teatre Cuvilliés
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | François de Cuvilliés  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre d'òpera, palace theatre (en)  i teatre | |||
| Part de | Munich Residence (en) | |||
| Arquitecte | François de Cuvilliés | |||
| Obertura | 14 juny 1958 | |||
| Cronologia | ||||
| 1751 | inici de construcció | |||
| dècada del 1950 | reconstrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bon estat | |||
| Estil arquitectònic | rococó | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Altstadt-Lehel (Alemanya) | |||
| Localització | Residenzstraße 1 | |||
| ||||
| Monument cultural | ||||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Bayerisches Staatsschauspiel Bavarian State Opera | |||
| Lloc web | residenztheater.de | |||
El Teatre Cuvilliés (en alemany Altes Residenztheater) és un petit teatre rococó situat dins del palau de la residència de Múnic, Alemanya, considerat una de les joies del barroc teatral.
El teatre
[modifica]Encarregat per l'elector Maximilià III Josep de Baviera com la nova casa d'òpera, va ser edificat per l'arquitecte francès François de Cuvilliés el vell (1695-1768) entre 1751 i 1755, i per això se'l coneix per aquest nom. Al principi estava reservat exclusivament per a membres de la cort.
Originalment situat dins de l'actual Neues Residenz Theater, va ser desarmat el 1943 durant la Segona Guerra Mundial per evitar la seva total destrucció pels bombardejos, que van destruir l'Òpera Estatal de Baviera (Teatre Nacional de Múnic) el 18 de març de 1944. Va ser traslladat a una altra ala del palau de la Residència i van sobreviure els tallats en fusta, encara que es va perdre la cúpula pintada per Johann Baptist Zimmermann.
A la sala s'han dut a terme les estrenes d'Idomeneo (1781) de Mozart i Abu Hassan (1811) de Weber.[1]
El 1973 Luchino Visconti hi va rodar escenes de Ludwig.
Va ser renovat i reobert l'any 2008.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Bayerische Schlösserverwaltung».
- ↑ «Wiedereröffnung des Cuvilliés-Theaters - Theaterraum mit Tücken - München - sueddeutsche.de». Arxivat de l'original el 2013-01-06. [Consulta: 23 juliol 2015].
- Dieter Derksen und Eberhard Horst: „Das verkünstelte Opernhausgepäu des Herrn von Cuvilliés“. Zur Geschichte des Münchener Residenztheaters.Süddeutscher Verlag, München 1989, ISBN 3-7991-6434-0
- Hundt, Dietmar und Ettelt, Elisabeth: François de Cuvilliés d. Ä., François de Cuvilliés d. J.. Freilassing 1990.
- Rueth, Andrea: François de Cuvilliés d. Ä.. In: Wurst, Jürgen und Langheiter: Monachia. München 106-107. ISBN 3-88645-156-9BookSources/3886451569
- Schnell, Johannes: François de Cuvilliés' Schule Bayerischer Architektur. Ein Beitrag zoom Stichwerk und zur Architekturtheorie beider Cuvilliés. München 1961.
Enllaços externs
[modifica]