Revista de Llengua i Dret
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Tipus | revista acadèmica, publicació d'accés obert i revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | múltiples llengües |
| Data d'inici | 1983 |
| Data de finalització | 2012 |
| Fundador | Carles Duarte i Montserrat |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Tema | llengua i literatura |
| Editorial | Escola d'Administració Pública de Catalunya |
| Llicència | CC-BY-NC-ND |
| Identificadors | |
| ISSN | 0212-5056 i 2013-1453 |
| Lloc web | revistes.eapc.gencat.cat… |
La Revista de Llengua i Dret (en anglès, Journal of Language and Law, abreviat com RLD), és una publicació científica fundada el 1983 i editada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Fa difusió de la recerca i el debat intel·lectual en els àmbits del llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística, des d'un vessant multilingüe.[1]
Des de la seva creació, la RLD ha aconseguit consolidar-se com una publicació destacada en els seus camps d'estudi, amb el reconeixement internacional en la base de dades Scopus amb un quartil 2, únic per a les revistes del seu ram als territoris de llengua catalana.[2] Des dels inicis ha tingut una clara vocació internacional, a través de l’interès per incorporar-hi veus externes que n’enriqueixen el debat i amb la voluntat de difondre internacionalment els estudis que s’hi publiquen, per això s’ha treballat de forma acurada perquè compleixi els criteris de qualitat editorial exigibles a qualsevol publicació científica i augmenti, així, la presència en repositoris i bases de dades de revistes científiques nacionals i internacionals.
La RLD s’ha consolidat com a revista acadèmica de referència en la seva triple especialització, és a dir, com “la revista de la llengua del dret i del dret a la llengua”. Un altre objectiu fundacional de l'RLD és promoure la recerca en llengua catalana en tots els seus camps d'especialitat. Fomenta la recerca en llengua catalana, amb una perspectiva internacional, incorporant contribucions de veus externes per enriquir el debat acadèmic.
La Revista de Llengua i Dret és una publicació d'accés obert, cosa que permet la difusió gratuïta dels articles publicats. Es publica semestralment, amb edicions digitals al juny i desembre. Els articles enviats són sotmesos a un procés d'avaluació de doble cec, realitzat per experts en la matèria, per assegurar-ne l'originalitat, la qualitat i el rigor acadèmic. Aquest procés inclou una primera valoració pel Consell de Redacció i una posterior avaluació externa. A més, la revista accepta propostes per a seccions monogràfiques en els seus camps d’estudi.
Història
[modifica]La Revista de Llengua i Dret va néixer el 1983, any en què s'aprova la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, moment, doncs, crucial per a la recuperació de la llengua catalana. Inicialment la Revista es va crear com un instrument científic, obert a les experiències històriques i internacionals, que exercís la funció de pont entre el món acadèmic i l'Administració pública i que contribuís a l'especialització d'un col·lectiu nombrós de persones en les disciplines que inclou. Enric Rebés i Solé, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, ens detalla quins eren els objectius fundacionals de la Revista en el seu editorial.[3]
A partir del 1993, en la presentació del núm. 19 i en commemoració del desè aniversari de la Revista, Carles Duarte i Montserrat, en la presentació [4] hi afegeix un nou objectiu: defensar un nou model lingüístic que situï el català, l'èuscar i el gallec com a llengües oficials espanyoles, al costat del castellà, les quals han de poder ser usades en el marc de les institucions i organismes comuns de l'Estat, el qual reforci clarament en tots els àmbits l'ús d'aquestes llengües com a oficials i públiques. A més, expressa la preocupació per les interpretacions judicials que en qüestionen la unitat.
L'any 2002 Antoni Milian i Massana n'assumeix la direcció. En aquesta etapa es redueix el Consell de Redacció de la Revista per fer-lo més operatiu, també es treballa per internacionalitzar-la i adaptar-la als criteris internacionals exigibles a les revistes científiques. El 2009, en motiu del 25è aniversari de la Revista Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la UB i Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política de la UAB, presenten un estudi aprofundit sobre els continguts de la Revista i s'incorporen, també, com a membres del Consell de Redacció.[5]
L'any 2008 es crea un primer portal multilingüe i es digitalitza la Revista. Durant el període 2008-2012, l'EAPC publica la Revista tant en paper com en versió electrònica. Tal com s'expressa en la nota editorial del núm. 57:[6]
El 2016 Eva Pons n'assumeix la direcció.[7] Pons havia començat a col·laborar amb la Revista l'any 1992 com a cronista de jurisprudència. Durant la seva direcció es fa èmfasi en l'aplicació dels estàndards internacionals de qualitat de les revistes científiques, i la Revista manté i millora les posicions en els rànquings, com ara la posició al segon quartil de la base de dades de Scopus i la categoria A del CARHUS Plus+. En aquesta etapa la Revista aprova el seu codi ètic per garantir l'ètica i la qualitat dels articles publicats. Es tracta del Codi ètic de les revistes científiques de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya,[8] un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l'EAPC com a entitat editora fins al Consell de Redacció, els autors i els avaluadors dels estudis.
El 2022 Avel·lí Flors Mas pren el relleu de la direcció de la revista.
Seccions
[modifica]La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law distribueix els continguts en set seccions:
- Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic
- Estudis sobre dret lingüístic
- Estudis sobre política lingüística i sociolingüística
- Notes i informació
- Legislació, jurisprudència i documentació
- Recensions i notícies bibliogràfiques
La Revista també publica seccions monogràfiques amb l'objectiu de promoure una línia d'estudi concreta que aglutini contribucions des de diversos punts de vista per oferir una visió completa i exhaustiva de la matèria. Recentment s'ha publicat la Guia per a fer propostes de seccions monogràfiques.[9] En són una mostra les seccions monogràfiques “Llengües i estatus. L'oficialitat importa?” (número 67), “De la traducció a la jurilingüística” (número 68), “20 anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries” (número 69), “La traducció i la interpretació jurídiques en serveis públics” (número 71) i "Llengua i educació" (número 75).
Jornades
[modifica]El 2008 es va celebrar els 25 anys de la Revista,[10] amb una exposició retrospectiva a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la Jornada 25è Aniversari de la Revista de Llengua i Dret on es va repassar l'evolució de la publicació en el marc de la temàtica de les tres seccions: El llenguatge administratiu i jurídic, El dret lingüístic i La política i la planificació lingüístiques i se'n va replantejar el futur. Els ponents, tots ells especialistes reputats en els àmbits respectius, varen ser: Heikki E. S. Mattila, Carles Duarte i Montserrat, Bruno de Witte, Antoni Milian Massana, Jacques Maurais i Albert Bastardas i Boada.
El 19 de setembre de 2018, en el marc de l'any Pompeu Fabra, es van connectar la llengua, el dret i les tecnologies, amb el lema “Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital”].[11]
El 18 de setembre de 2019, en el marc de la commemoració del 40è aniversari del restabliment de l'EAPC, es va organitzar la jornada “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”,[12] on es va analitzar i debatre l'evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l'ensenyament, l'ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia.
Referències
[modifica]- ↑ «Revista de Llengua i Dret». [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ «Revista de Llengua i Dret». [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Rebés i Solé, Josep-Enric. (1983). Presentació. Revista de Llengua i Dret, 1, 1-2.
- ↑ Carles Duarte i Montserrat. (1993). Presentació. Un nou model lingüístic, 19, 1-2.
- ↑ Pons, Eva, Argelaguet, Jordi. (2009). Vint-i-cinc anys de la Revista de Llengua i Dret: una aproximació qualitativa i quantitativa als seus continguts. Revista de Llengua i Dret, 51, 285-303.
- ↑ Nota editorial (2012). Revista de Llengua i Dret, 57.
- ↑ Pons, Eva. (5 d'abril de 2016). Salutació de la nova directora de la Revista. Blog de la Revista de Llengua i Dret.
- ↑ El Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret aprova el codi ètic de conducta i bones pràctiques (5 de febrer de 2018). EAPC. Consultat el 23 de desembre del 2020.
- ↑ Guia per a les propostes de seccions monogràfiques
- ↑ Renovació de la Revista de Llengua i Dret. NL Informació núm. 43, pàg. 4 (2008). Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat.
- ↑ Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital
- ↑ La Revista de Llengua i Dret organitza la Jornada "40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur" (2019).