Richard Ira Bong
  | |
| Nom original | (en) Richard Bong |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 setembre 1920 Superior (Wisconsin) |
| Mort | 6 agost 1945 (24 anys) North Hollywood (Califòrnia) |
| Causa de mort | mort accidental |
| Sepultura | Wisconsin |
| Formació | Escola de Pilots de Proves de les Forces Aèries dels Estats Units Universitat de Wisconsin-Superior |
| Activitat | |
| Ocupació | aviador, militar |
| Activitat | 1934 - |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
| Rang militar | major |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Premis | |
 | |
Richard Ira Bong (anglès: Richard Bong) (Superior, 24 de setembre de 1920 - North Hollywood, 6 d'agost de 1945) Richard Ira "Dick" Bong és el màxim as de l'aviació estatunidenc, havent abatut un mínim de 40 avions japonesos durant la II Guerra Mundial. Va ser pilot de caça a les Forces Aèries de l'Exèrcit (USAAF) i receptor de la Medalla d'Honor. Totes les seves victòries aèries van ser pilotant un P-38 Lightning, un caça ràpid i ben armat.
Biografia
[modifica]Bong, fill de pares immigrants suecs, va créixer a una granja a Poplar, Wisconsin amb 8 germans. Va interessar-se des de ben petit en els avions construint maquetes.[1]
Començà a estudiar al State Teachers College de Superior el 1938. Mentre era allà, Bong s'allistà al Programa Civil d'Entrenament de Pilots i prengué classes de vol privades. El 1941 s'allistà al Programa de Cadets d'Aviació del Cos Aeri de l'Exèrcit. Un dels seus instructors de vol va ser el capità Barry Goldwater (posteriorment Senador per Arizona i candidat a la presidència el 1964). L'habilitat de Bong com a pilot de caça va reconèixer-se a l'entrenament al nord de Califòrnia. Va rebre les seves ales i el despatx com a tinent de segona el 9 de gener de 1942, sent instructor de tir.
Combat
[modifica]
El primer destí operatiu de Bong va ser el 49è Esquadró de Caces (FS), 14è Grup de Caces a l'aeròdrom Hamilton, Califòrnia, on passà a pilotar el bimotor P-38 Lightning.
El 12 de juny de 1942 Bong volà molt baix sobre una casa a San Anselmo. Va ser citat i deixat temporalment a terra per trencar les normes de vol, juntament amb 3 pilots més que havien fet loopings al voltant del Pont Golden Gate aquell mateix dia.[2] Va ser esbroncat pel General George C. Kenney, comandant de la 4a Força Aèria, que li va dir "Si vostè no volgués volar per Market Street, jo no el voldria a la meva Força Aèria, però no ho tornarà a fer i vull dir el que estic dient." Kenney posteriorment escriuria: "Necessitàvem nois com aquell nano".[3] Bong encara estava a terra quan la resta de la seva unitat va ser enviada (sense ell) a Anglaterra el juliol de 1942. Llavors Bong va ser transferit a una altra unitat de Hamilton Field, el 84è Esquadró de Caces del 78è Grup de Caces. Des d'allà va ser destinat a l'Àrea del Pacífic Sud-oest.
El 10 de setembre de 1942, el tinent Bong va ser destinat al 9è Esquadró de Caces (9è FS"Flying Knights"), 49è Grup de Caces, estacionat a Darwin, Austràlia. Mentre l'esquadró esperava que arribessin els Lockheed P-38s, Bong i d'altres pilots del 9è FS volaren algunes missions amb el 39è FS, 35è Grup de Caces, estacionat a Port Moresby, Nova Guinea, per tal d'adquirir experiència de combat. El 27 de desembre de 1942 Bong reclamà la seva primera victòria aèria, abatent un Mitsubishi A6M "Zero" i un Nakajima Ki-43 "Oscar" sobre Buna durant la batalla de Buna-Gona, sent condecorat amb l'Estrella de Plata.
Al març de 1943 Bong tornà al 49è FG, que es trobava a l'aeròdrom Schwimmer, prop de Port Moresby, Nova Guinea. El 26 de juliol Bong va abatre quatre caces japonesos sobre Lae, rebent en conseqüència la Creu del Servei Distingit. Mentre es trobava de permís als Estats Units, entre novembre i desembre de 1943, Bong va conèixer a Marge Vattendahl a una festa de la Superior State Teachers' College Homecoming i començà a sortir amb ella. Quan tornà al Pacífic Sud-oest el gener de 1944 batejà el seu P-38 com a "Marge" i li decorà el morro amb la seva foto.[4] L'abril del 1944, el capità Bong havia abatut 27 avions japonesos, superant el rècord americà d'Eddie Rickenbacker, qui aconseguí 26 victòries a la I Guerra Mundial.
Després d'un nou permís als Estats Units al maig de 1944, el major Bong tornà a Nova Guinea al setembre. Tot i estar assignat a l'estat major del V Comandament de Caces i no haver de volar, per la seva condició d'instructor, Bong continuà volant des de Tacloban, Leyte durant la campanya de les Filipines, incrementant la xifra de victòries aèries fins a 40 el 15 de desembre de 1944.[1]
Bong considerà que la seva punteria era pobre, compensant-ho apropant-se molt als seus objectius per tal de no fallar. En alguns casos volà entre les restes d'un avió enemic explotant, i en una ocasió topà amb el seu objectiu, reclamant una "victòria probable".
A recomanació del comandant Força Aèria de l'Extrem Orient General George Kenney, Bong rebé la Medalla d'Honor de mans del general Douglas MacArthur en una cerimònia especial celebrada el 8 de desembre de 1944. La citació constata que Bong volà missions de combat tot i el seu estatus d'"instructor", que era una de les seves tasques com oficial d'estandardització del V Comandament de Caces. La seva graduació de major el qualificava per comandar un esquadró, però sempre volà com a líder de vol (4 avions) o d'element (2 avions).
El 6 de gener de 1945 el general Kennedy envià a Bong a casa on el mes següent, el 10 de febrer, es va casar amb Marge Vattendahl[1] i participà en nombroses activitats de Relacions Públiques, com la promoció de venda de bons de guerra.
Mort
[modifica]Bong esdevingué pilot de proves, destinat a la planta de Lockheed a Burbank (Comtat de Los Angeles), on volà un P-80 Shooting Star. El 6 d'agost de 1945, la bomba principal de combustible funcionava malament durant l'enlairament del P-80A 44-85048. Bong, o bé oblidà connectar la bomba auxiliar, o per algun motiu no va poder fer-ho.[5] Bong saltà de l'avió, però estava massa baix perquè s'obrís el paracaigudes. L'avió s'estavellà a un camp. La seva mort ocupà les portades dels diaris per tot el país, compartint espai amb les primeres notícies del bombardeig d'Hiroshima.[6]
En el moment en què s'estavellà, Bong portava acumulades 4 hores i 15 minuts de temps de vol (12 vols) al P-80. La bomba de combustible I-16 va ser un afegit posterior a l'avió (després d'un altre accident fatal), i el mateix Bong va ser interrogat pel capità Ray Crawford (un altre pilot de proves del P-80 que volà el mateix dia que Bong morí), dient-li que havia oblidat engegar la bomba I-16 a un vol anterior.[7]
El Major Richard Ira Bong està enterrat al cementiri de Poplar, Wisconsin.[8]
Victòries
[modifica]| Data[9] | Morts[9] | Localitzacion/Comentari |
|---|---|---|
| 27 de desembre de 1942 | 2 | sobre Buna |
| 7 de gener de 1943 | 2 | Nakajima Ki-43 "Oscars" sobre Lae |
| 8 de gener | 1 | sobre Lae Harbor, status d'as |
| 3 de març | 1 | Mitsubishi A6M "Zero" durant la batalla del mar de Bismarck |
| 11 de març, | 2 | "Zeros" |
| 29 de març, | 1 | Un bombarder pesat; promogut a Tinent de 1a. |
| 14 d'abril | 1 | bombarder, sobre Milne Bay. Condecorat amb la Medalla de l'Aire. |
| 12 de juny | 1 | "Zero", sobre Bena Bena |
| 26 de juliol | 4 | caces, en escorta sobre Lae; rebé la Medalla dels Vols Distingits |
| de juliol | 1 | "Oscar", d'escorta sobre Nova Bretanya. |
| 6 de setembre, | 0 | reclamà dos bombarders, no confirmats; aterratge d'emergència sobre Mailinan |
| 2 d'octubre, | 1 | Mitsubishi Ki-46 "Dinah" sobre Gasmata |
| 29 d'octubre | 2 | "Zeros", sobre l'aeroport japonès de Rabaul |
| 5 de novembre | 2 | "Zeros", sobre l'aeroport japonès de Rabaul |
| desembre 1943-gener 1944: de permís a Wisconsin | ||
| febrer de 1944: destinat al Quarter General del Comandament de Caces de la 5a Força Aèria, però permès a volar. | ||
| 15 de febrer | 1 | Kawasaki Ki-61 "Tony" al Cap Hoskins, Nova Bretanya |
| 28 de febrer, | 0 | destruí un avió de transport japonès a Wewak, Nova Guinea |
| 3 de març | 2 | bombarders Mitsubishi Ki-21 "Sally", sobre Tadji, Nova Guinea |
| d'abril 3, | 1 | caça sobre Hollandia, 25a victòria |
| d'abril 12, | 3 | superà el rècord de 26 victòries d'Eddie Rickenbacker |
| Maig–juliol de 1944: de permís als Estats Units, fa gires publicitàries | ||
| 10 d'octubre, | 2 | Nakajima J1N "Irving" i "Oscar" |
| 27 d'octubre, | 1 | "Oscar" |
| 28 d'octubre, | 2 | "Oscars" davant Leyte |
| 10 novembre, | 1 | "Oscar" sobre Ormoc Bay |
| 11 de novembre, | 2 | Recomanat per la Medalla d'Honor. |
| 7 de desembre | 2 | "Sally" i Nakajima Ki-44 "Tojo", cobrint els desembarcaments americans a Ormoc |
| 15 de desembre | 1 | "Oscar" |
| 17 de desembre | 1 | "Oscar" sobre Mindoro. |
Condecoracions
[modifica]
Medalla d'Honor
Creu del Servei Distingit
Estrella de Plata amb una fulla de roure
Creu dels Vols Distingits amb sis fulles de roure
Medalla de l'Aire amb 14 fulles de roure
Medalla del Servei de Defensa Americana
Medalla de la Campanya Americana
Medalla de la Campanya Asiàtica-Pacífica
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
Insígnia de Pilot
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ases de la aviación (en castellà). 2. Barcelona: Delta, 1984, p. 95,96. ISBN 84-85822-81-1.
- ↑ Dear Mom, So We Have a War (1991)
- ↑ Kenney, George C. General Kenney Reports: A Personal History of the Pacific War. Nova York: Duell, Sloan and Pearce, 1949, p. 3–6.
- ↑ Dick Bong America's Ace of Aces by Gen. George C. Kenney.
- ↑ Yeager, Chuck and Janos, Leo. Yeager: An Autobiography. Pages 227-228 (paperback). New York: Bantam Books, 1986. ISBN 0-553-25674-2
- ↑ The New York Times, the Washington Post, and the Los Angeles Times, among other periodicals, all carried prominent front page stories about Bong's death on August 7, 1945, despite the prevalence of the news on the first atomic bombing. "Jet plane explosion kills Major Bong, Top U.S. Ace," New York Times (August 7, 1945), p. 1; "Major Bong, top air ace, killed in crash of Army P-80 jet-fighter," Washington Post (August 6, 1945), p.1; "Jet plane explosion kills Maj. Bong; Ace's 'Shooting Star' blows up in test flight over north Hollywood", Los Angeles Times (August 6, 1945), p.1.
- ↑ Dear Mom, So We Have a War (1991)
- ↑ Richard Ira Bong a Find A Grave (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 Air Force Historical Research Agency. Aerial Victory Credits, p. (search on Name "begins with" "Bong", exclude those of BONGARTZ THEODORE R) [Consulta: 10 juny 2009].
Bibliografia
[modifica]- Bong, Carl. Dear Mom: So We Have a War. Burgess Publishing, 1993, p. 573. ISBN 0808784137.
- «Bong, Richard». Medal of Honor recipients: World War II (A–F). United States Army Center of Military History, 08-06-2009. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2011. [Consulta: 9 desembre 2007].
- Kenney, George C.. Dick Bong: America's Ace of Aces, 2003 (copyright renewed, originally published in 1960). ISBN 0-9722373-0-5.
- Yenne, Bill. Aces High: The Heroic Saga of the Two Top-Scoring American Aces of World War II. Penguin Group, 2009. ISBN 0425219542.
Enllaços externs
[modifica]
- «Richard I. Bong Veterans Historical Center («Centre històric de veterans Richard I. Bong»)». Arxivat de l'original el 2011-10-08. [Consulta: 30 setembre 2011]. (anglès)
- Asos de l'aviació de la Segona Guerra Mundial
- Militars estatunidencs de la Segona Guerra Mundial
- Persones de Wisconsin
- Receptors de la Creu del Servei Distingit (Estats Units)
- Receptors de la Medalla de l'Aire
- Receptors de la Creu dels Vols Distingits (Estats Units)
- Receptors de la Medalla d'Honor
- Receptors de l'Estrella de Plata
- Alumnes de l'Escola de Pilots de Proves de les Forces Aèries dels Estats Units
- Morts a Los Angeles