Rigveda

Rigveda

Manuscrit del Rigveda en escriptura devanagari (principi del segle IX)
Tipus	escriptura hindú, himne religiós, Śruti i miscel·lània
Part de	Veda
Creació	1500 aC ↔ 1200 aC
Gènere	literatura religiosa i text sagrat
Llengua	vèdic
Memòria del Món de la UNESCO
Data	2007

El Rigveda o Rig-veda (en sànscrit ऋग्वेद, IAST Ṛgveda, "Saber de les estrofes") és una col·lecció d'himnes (sūkta) antics i sagrats de l'hinduisme fets a l'Índia i en llengua sànscrita vèdica. Són part dels quatre grans texts canònics (Śruti) de l'hinduisme que es coneixen sota el nom de Veda. És un dels texts més antics escrits en una llengua indoeuropea, compostos entre el 1500 i el 900 aC. Tot i així la compilació final d'aquests himnes no es va produir fins aproximadament el 300 dC.

Estructura i composició

Com els altres Veda, el Rigveda consta de quatre parts: la part més antiga i important és el samhita, que conté els himnes. El segueix el Brahmana que compila comentaris sobre els himnes, l'Aranyaka detallant rituals secrets o perillosos i finalment l'Upanixad que conté reflexions filosòfiques.

El samhita del Rigveda consta de 1028 himnes organitzats en deu reculls (maṇḍala) i transmesos en dues recensions (śākhā) majors: el padapāṭha de Vidagdha Śākalya i el saṃhitāpāṭha de Bāṣkala. Dels deu reculls, els més antics són els 2-7, mentre que els reculls 1 i 10 varen ser els més tardans.

L'autoria dels himnes pot ser atribuida a deu famílies de poetes o savis que els transmetien oralment. Encara avui en dia el Rigveda (i els altres Vedas) és memoritzat oralment pels sacerdots hindús, que aprenen a memoritzar-lo en escoles especialitzades (Vedshales) entre els 7 i 20 anys d'edat dedicant-hi entre 8 i 10 hores cada dia. La primera compilació del samhita del Rigveda, que incloïa tan sols els reculls 2-7 i parts del 8 i 1 pot ser que ocorreguès en el context de l'ascens del Regne de Kuru al voltant de l'any 1000 aC quan una autoritat central pogué unificar diferents tradicions familiars.

Datació i context històric

Article principal: Període vèdic

Datar el samhita del Rigveda és molt díficil degut al seu contingut (col·lecció d'himnes religiosos) i la seva transmissió oral inicial. La manca de mencions del ferro, però si d'altres metalls, en els himnes permet argumentar que els himnes haurien d'haver sigut composts no més tard que al voltant de l'any 1000 aC, quan comença a explotar-se el ferro al nord de l'Índia.

Pel que fa a les parts més tardanes (Brahmana, Aranyaka, Upanixad) aquestes van ser compostes durant el període vèdic tardà a partir aproximadament del 700 aC.

El valor del Rigveda (especialment el seu nucli, el samhita) com a font històrica és molt elevat, ja que és la única font escrita d'on es pot extreure informació sobre el període immediatament posterior a l'entrada dels Indoaris a l'Índia. Tot i així el seu ús com a font històrica presenta limitacions importants, ja que el text reflecteix merament les preocupacions religioses i rituals d'un sector elevat de la societat, en detriment d'altres temes i estrats socials.

El Rigveda pot ser considerat un text transicional entre la poesia d'alabança típica del món Indoeuropeu i la tradició ritual vèdica. Els himnes rigvèdics tenen elements en comú amb un conjunt de texts antics iranians, l'Avesta, indicant la procedència comuna i/o contactes d'Indoaris i Indoiranians.

El Rigveda dona suport a la caracterització del Indoaris com un grup pastoral i semi-nomàdic on el bestiar suposava la font principal de riquesa i un bé d'altíssim valor. Aquest grup estava dividit en diverses tribus (vis) que guerrejaven entre si i també contra altres grups anomenats panis i dases, que podrien haver sigut grups que ja es trobaven al nord-oest de l'Índia abans de l'entrada dels Indoaris.

Les primeres atestacions del sistema de castes a l'Índia es poden trobar als himnes més tardans del Rigveda, que mostren una diferenciació social creixent entre guerrers (kxatriyes), sacerdots (bramans), agricultors i comerciants (vaïxyes) i els treballadors i gent fora del sistema (xudres). D'especial rellevància és l'himne 10.90 on l'existència de castes es justificada mitològicament argumentant que en el sacrifici de l'home primigèni els bramans sorgiren de la seva boca, els kxatriyes dels seus braços, els vaïxyes de les cuixes i els xudres dels peus.

Divinitats

Representació del déu rigvedic Indra

Les divinitats a qui els himnes del Rigveda estaven dedicats són diferents de les divinitats més venerades per l'hinduisme actual. El déus principals del Rigveda són Indra, el déu guerrer; Agni, el foc deificat que porta els sacrificis als déus i Soma, divinitat associada a la beguda del mateix nom, encara que es mencionen una multitud de divinitats addicionals, entre elles el déu del cel Dyaus Pita (cognat amb Zeus, Júpiter i el mot 'déu') i Vixnu, la personificació del sacrifici, que agafarà major importància a mesura que l'hinduisme es desenvolupi.

Tot i que típicament el Rigveda presenta a Vixnu com a amic i aliat d'Indra, la inversió de la seva importància en el panteó hindú en temps posteriors a la composició del Rigveda es veu reflectida en un mite posterior (recollit en el Harivamsa). En aquest mite Vixnu convenç un poble que deixi d'adorar a Indra. Quan Indra ataca el poble amb un diluvi Vixnu eleva tot el turó amb les seves mans perquè no s'inundi, provocant que fins i tot Indra mateix li dediqui alabançes.

Ús

Els himnes del Rigveda eren originalment emprats per el ritual del soma, on la planta del soma era premsada, filtrada i barrejada amb aigua i llet per crear una beguda ritual. Posteriorment en el període vèdic tardà els himnes del Rigveda eren emprats pels rituals solemnes, amb el sacerdots Hotar éssent els encarregats de recitar-los.

La tradició ritual que originà els himnes rigvedics era fluïda i variable, encoratjant la creació de nous himnes, però amb la sintetització ritual que ocorregué al voltant del 1000 aC, els ara ancestrals himnes deixaren de ser eines per atreure els deus i reclamar el seu poder i esdevingueren part d'un complex sistema ritual on es considerava que tenien poder per si mateixos.

Bibliografia

• Basham, Arthur Llewellyn. The Origins and Development of Classical Hinduism (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-507349-2. 
• Jamison, Stephanie W.; Brereton, Joel P. The Rigveda: The Earliest Religious Poetry of India (en anglès). Oxford University Press, 2014. ISBN 978-0-19-937018-4. 
• Thapar, Romila. Historia de la India, I (en castellà). Traducció: Horacio González de la Lama. Segona edició. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2014. ISBN 978-968-16-6239-4. 
• Sharma, Ram Sharan. India's ancient past. Delhi: Oxford University Press, 2008. DOI 10.1093/acprof:oso/9780195687859.001.0001. ISBN 978-0-19-568785-9. 

Bibliografia complementària

• Kurtz, Lester. SAGE Publications. Gods in the Global Village, 2015, p. 64. ISBN 978-1483374123. 

• Klostermaier, Klaus. Wilfrid Laurier University Press. Mythologies and Philosophies of Salvation in the Theistic Traditions of India, 1984, p. 6. ISBN 978-0-88920-158-3. 

• Lucas F. Johnston, Whitney Bauman. Routledge. Science and Religion: One Planet, Many Possibilities, 2014, p. 179. 

• Werner, Karel. Curzon Press. A Popular Dictionary of Hinduism, 1994. ISBN 0-7007-1049-3. 

• de Nicholas, Antonio. Meditations Through the Rig Veda: Four-Dimensional Man., 2003, p. 273. ISBN 978-0595269259. 

• Bryant, Edwin F. Farrar, Straus and Giroux. The Yoga Sutras of Patañjali: A New Edition, Translation, and Commentary, 2015, p. 565–566. ISBN 978-1-4299-9598-6. 

• Jamison, Stephanie W.; Brereton, Joel. Oxford University Press. The Rigveda: 3-Volume Set, 2014, p. 3. ISBN 978-0-19-972078-1. 

• Jamison, Stephanie W.; Brereton, Joel P. Oxford University Press. The Rigveda, 2014. ISBN 978-0-19-937018-4. 

• editio princeps: Friedrich Max Müller, The Hymns of the Rigveda, with Sayana's commentary, London, 1849–75, 6 vols., 2nd ed. 4 vols., Oxford, 1890–92.

• Theodor Aufrecht, 2nd ed., Bonn, 1877.

• B. van Nooten und G. Holland, Rig Veda, a metrically restored text, Department of Sanskrit and Indian Studies, Harvard University, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts and London, England, 1994.

• Rgveda-Samhita, Text in Devanagari, English translation Notes and indices by H. H. Wilson, Ed. W. F. Webster, originally in 1888, Published Nag Publishers 1990, 11A/U.A. Jawaharnagar,Delhi-7.

• Sayana (14th century)

• • ed. Müller 1849–75 (German translation);

• • ed. Müller (original commentary of Sāyana in Sanskrit based on 24 manuscripts).

• • ed. Sontakke et al., published by Vaidika Samsodhana Mandala, Pune (2nd ed. 1972) in 5 volumes.

• Rgveda-Samhitā Srimat-sāyanāchārya virachita-(IAST)-sametā, ed. by Sontakke et al., published by Vaidika Samśodhana Mandala, Pune-9, 1972, in 5 volumes (It is original commentary of Sāyana in Sanskrit based on over 60 manuscripts).

• Raimundo Pannikar (1972), The Vedic Experience, University of California Press

• Vashishtha Narayan Jha, A Linguistic Analysis of the Rgveda-Padapatha Sri Satguru Publications, Delhi (1992).

• Bjorn Merker, Rig Veda Riddles In Nomad Perspective, Mongolian Studies, Journal of the Mongolian Society XI, 1988.

• Thomas Oberlies, Die Religion des Rgveda, Wiel 1998.

• Oldenberg, Hermann. (please add), Wiesbadel 1982. Hymnen des Rigveda. 1. Teil: Metrische und textgeschichtliche Prolegomena. Berlin 1888, 1894. 

• —Die Religion des Veda. Berlin 1894; Stuttgart 1917; Stuttgart 1927; Darmstadt 1977

• —Vedic Hymns, The Sacred Books of the East Vol l. 46 ed. Friedrich Max Müller, Oxford 1897

• Bryant, Edwin. Oxford University Press. The Quest for the Origins of Vedic Culture: The Indo-Aryan Migration Debate, 2001. ISBN 978-0-19-513777-4. 

• Erdosy, George. Walter de Gruyter. The Indo-Aryans of Ancient South Asia: Language, Material Culture and Ethnicity, 1995. ISBN 978-3-11-014447-5. 

• Lal, B.B. 2005. The Homeland of the Aryans. Evidence of Rigvedic Flora and Fauna & Archaeology, New Delhi, Aryan Books International.

• Talageri, Shrikant: The Rigveda: A Historical Analysis. Plantilla:Page

• Foucaux, Philippe Edouard. Rig-Véda ou Livre des hymnes (en francès). Maisonneuve, 1984. ISBN 978-2-7200-1029-3. 
• Renou, Louis. Études védiques et paninéennes (en francès). E. de Broccard, 1969. 
• Müller, Max (ed.). Rig-Veda-Sanhita, the sacred hymns of the Brahmans; together with the commentary of Sayanacharya (en anglès). Londres: W.H. Allen, 1849. 
• Aurobindo, Sri. Hymns to the Mystic Fire (en anglès). Lotus Light Publications, 1996. ISBN 978-0-914955-22-1. 
• Talageri, Shrikant G. The Rigveda: A Historical Analysis (en anglès). Aditya Prakashan, 2000. ISBN 978-81-7742-010-4.  Arxivat 2006-06-16 a Wayback Machine.
• Lal, Braj Basi. The Homeland of the Aryans: Evidence of Ṛigvedic Flora and Fauna & Archaeology (en anglès). Aryan Books International, 2005. ISBN 978-81-7305-283-5. 

Enllaços externs

• Text complet en anglès traduït per Ralph T.H. Griffith el 1896 a "wikisource.org" (anglès) (francès) (sànscrit)
• Text complet en anglès traduït per Ralph T.H. Griffith el 1896 a "sacred-texts.com" (anglès)
• Arxius d'àudio amb la recitació del Rig Vega a "GatewayForIndia.com" (anglès) (sànscrit)