Aguanaval
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Coahuila (Mèxic), Estat de Durango (Mèxic) i Estat de Zacatecas (Mèxic) | |||
| Final | ||||
| Localització | Laguna de Viesca (en)  | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | Bolsón de Mapimí | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 1.081 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 89.239 km² | |||
L'Aguanaval és un riu de Mèxic que fa la frontera entre els Estats de Durango i Coahuila.[1] Neix a l'aiguabarreig de dos torrents: el Arroyo de la Leona que naix a la serra El Águila al municipi de Fresnillo i l'Arroyo Prieto que prové de la Serra de Lobatos al municipi de Valparaiso.[2]
Té una longitud de 500 km.[3] A la conca superior és diu Trujillo o riu Grande.[2] Desemboca a la regió de la Laguna, on es fa servir per al reg, entre d'altres per al conreu del cotó.[4] Antigament desembocava en la llacuna de Viesca, actualment seca. Durant els mesos de juny a octubre el riu és de règim torrencial. La resta de l'any des del seu naixement fins a Sant Joan de Guadalupe i des del Canó del Cap al del Realito desguassa aigua que prové brolladors.[2]
Per controlar les aiguades, es va construir la presa Leobardo Reynoso, també coneguda com el Zaus, que té una capacitat de 118 milions de metres cúbics. A més d'aquesta, hi ha una tretzena de preses.[5]
L'ús excessiu pel reg i el canvi climàtic causen problemes de sequera en gairebé tota la conca.[6] Per la gestió de l'aigua es va crear la regió hidràulica Nazas-Aguanaval, que forma part de la Regió VII «Conques centrals del Nord».[7]
Afluents principals
[modifica]Afluents per la dreta: els torrents de Paso del Río, d'El Águila, d'El Tigre.
Afluents per l'esquerra: els torrents de l'Agostadero, de San Lucas, del Jaralito, de la Cuestecita, del Congreso i els riu de Sat Bartolo, Quita Pesares, de la Laja, de pesadillas, de San Miguel, de San Juan, de Las Chozas, de Santa Ana, d'Ojo Client i de Pajaritos i finalment el torrents de Mazamitotes i de la Cabeza.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Aguanaval». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cháirez Araiza i Palerm Viqueira, 2005, p. 7.
- ↑ «Mexico establishes water reserves for country’s rivers» (en anglès). Vallarta Daily News, 06-06-2018. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ Cerutti, Mario «Frontera, activitat econòmica i desenvolupament empresarial en el nord de Mèxic». Recerques: història, economia, cultura, 45, 2003, pàg. 41.
- ↑ Cháirez Araiza i Palerm Viqueira, 2005, p. 8.
- ↑ Programa de medidas preventiva y de mitigación de la sequía (PMPMS) en el Consejo de cuenca Nazas-Aguanaval (pdf) (en castellà). Torreón: Universitat Juárez de l'Estat de Durango & Comissió nacional de l'Aigua, 2014, p. VI-122.
- ↑ Programa de medidas, 2004, p. 3.
Bibliografia
[modifica]- Castillo, Ignacio Orona; C, Guillermo González; Arellano, José de Jesús Espinoza; H, Beatriz G. de la Tejera «El aprovechamiento del agua de riego en la cuenca del río Aguanaval». Agrofaz: publicación semestral de investigación científica, 4, 1, 2004, pàg. 471–480. ISSN: 1665-8892.
- Cháirez Araiza, Carlos; Palerm Viqueira, Jacinta «Importancia del río Aguanaval en la recarga al acuífero principal de la Región Laguna de Coahuila y Durango». Boletín del Archivo Histórico del Agua, 29, 2005, pàg. 5–20.