Aube (riu)
Per a altres significats, vegeu «Aube (desambiguació)». |
| |||||
Tipus | riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Continent | Europa | ||||
País de la conca | França | ||||
Cota inicial | 379 m | ||||
Entitat territorial administrativa | França (França) | ||||
Localització | Plateau de Langres | ||||
Final | |||||
Cota final | 72 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Cantó d'Anglure (França) | ||||
Localització | Sena | ||||
| |||||
Afluents | |||||
Conca hidrogràfica | conca del Sena | ||||
Característiques | |||||
Altitud | 71 m | ||||
Dimensió | 248,3 () km | ||||
Travessa | Alt Marne, Côte-d'Or, Aube, Marne | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 4.595 km² | ||||
Mesures | |||||
Cabal | 41 m³/s | ||||
L'Aube és un riu de França, afluent del Sena per la dreta. Neix al departament de l'Alt Marne, prop de Praslay i desemboca al Sena després de 248 km i travessar els departaments d'Alt Marne, Côte-d'Or, Aube i Marne. Desemboca prop de Marcilly-sur-Seine.[1]
Les crescudes de l'Aube són regulades pel llac Amance i el llac de Temple mitjançant un canal d'alimentació que surt més avall de Trannes, a l'embassament de Beaulieu. Aquests llacs també tenen la funció de regular el riu durant el període d'estiatg.
El primer esment escrit en llatí Albis data del segle vii. Conté l'arrell precèltic * alb, * arv que es troba en molts nom de rius.[2] Podria ser etimològicament parent també am l'Elba, en el sentit d'«aigua blanca».[3] El riu dona nom al departament de l'Aube.
Principals municipis que travessa l'Aube
[modifica]- Alt Marne. Auberive, Laferté-sur-Aube
- Côte-d'Or. Montigny-sur-Aube
- Aube. Bar-sur-Aube, Brienne-le-Château, Ramerupt, Arcis-sur-Aube
- Marne. Anglure
Principals afluents
[modifica]- l'Aubette
- l'Aujon
- el Landon
- el Voire
- el Ravet
- el Meldançon
- el Puits
- l'Huitrelle
- l'Herbissonne
- el Barbuise
- el Salon
- el Superbe
Referències
[modifica]- ↑ Sandre. «L'aube» (en francès). Service d'administration nationales des données et référentiels sur l'eau (SANDRE). Arxivat de l'original el 2023-11-14. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ Negre, Ernest. Toponymie générale de la France: etymologie de 35,000 noms de lieux. Formations non-romanes ; formations dialectales (en francès). Volum 1: Formations préceltiques, celtiques, romanes. Genève: Droz, 1991, p. 21 (Volum 194 Publications romanes et françaises).
- ↑ Stock, Martin. Watt Lebensraum zwischen Land und Meer ; [Nationalpark Wattenmeer] (en alemany). nova edició 2012. Heide: Boyens, 1989, p. 20s.. ISBN 978-3-8042-1224-4.