Vés al contingut

Galligants

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Riu Galligants)
Plantilla:Infotaula indretGalligants
Imatge
El riu Galligants i el pont de la Font del Bisbe, a Sant Daniel (Girona) Modifica el valor a Wikidata
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial285 m
Entitat territorial administrativaGirona Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciómassís de les Gavarres Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final67 m
Entitat territorial administrativaprovíncia de Girona (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOnyar Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 58′ N, 2° 52′ E / 41.97°N,2.87°E / 41.97; 2.87
Afluents
Conca hidrogràficaconca del Ter Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió4,5 (longitud) km

El Galligants és un dels quatre rius de Girona.[1] El Galligants neix a les Gavarres i s'escola fins al pla de Girona a través de la vall de Sant Daniel, on s'uneix al riu Onyar i aquest alhora ho fa al Ter al cap de pocs metres. El tram urbà del riu se situa entre els burgs medievals de Sant Feliu i de Sant Pere.

Té un pendent molt gran entre 12% i 14%, fet que sempre ha estat una amenaça per a la ciutat.[2] L'any 1843 el Galligants fou el causant d'una de les pitjors inundacions de la ciutat fins a quatre metres, en la qual es negaren els barris de Sant Pere i de la Barca i moriren com a mínim 115 persones de la classe obrera o fins a 130 segons les fonts.[3] El total de cases arrasades per l'avinguda del Galligants va ser de 22, entre la plaça de Sant Pere i els carres de Llop i Bellaire. A més, van quedar 150 cases en estat ruïnós a la zona dels carrers de la Barca, Pou Rodó, Sant Narcís, Llop, Rosa i Pujada de Santa Llúcia.[4]

Instal·lació amb flors sobre el llit del riu, a l'exposició Temps de Flors de l'any 2007

El 2013 s'ha restaurat la riba esquerra i el camí per vianants fins a la plaça de les Sardanes a Sant Daniel, dins del marc del projecte transfronterer Res'pir, destinat a restaurar els intineraris naturals i fomentar el turisme actiu i de natura.[5] La confluència amb l'Onyar, canalitzada i soterrada, forma una barrera infranquejable per a la fauna aquàtica.[6] A més, la sedimentació va fer desaparèixer tots els gorgs permanents, que eren hàbitats importants i refugis per als peixos i s'estudia com restablir-los.[7]

Afluents[8]
  • torrent de Campdorà
  • riera de Sant Miquel[9]
  • torrent Estela
  • riera de can Llinàs
  • riera de la Torre
  • riera del Polvorí
  • torrent del Calvari
  • torrent de Santa Margarida.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galligants
  1. ↑ «Galligants». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Riuada del Riu Galligants a Girona 18-19 setembre 1843» (pdf). Fitxa informativa de les marques de l'aigua al territori p. 10. Agència Catalana de l'Aigua (ACA), s.d. [Consulta: 2 octubre 2019].
  3. ↑ Riuada del Riu Galligants (ACA), s.d., p. 1, 7.
  4. ↑ Riuada del Riu Galligants (ACA), s.d., p. 2.
  5. ↑ Nadal, Jordi «Restauren el marge esquerre del riu Galligants a Girona». El Punt Avui, 07-11-2013, pàg. 17.
  6. ↑ Pou i Rovira, Quim; et alii. Restauració i recuperació d'hòbitats i espècies aquàtics d'interès a la Vall de Sant Daniel. Girona: Ajuntament de Girona, novembre 2013, p. 21.  Arxivat 2017-10-31 a Wayback Machine.
  7. ↑ Pou i Rovira et allii, 2013, p. 19-20, 27.
  8. ↑ Xunclà, Fèlix; Parés, Assumpció Parés. «El pont de la Font del Bisbe». Els ponts de Girona. [Consulta: 3 octubre 2019].
  9. ↑ Riuada del Riu Galligants (ACA), s.d., p. 1.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Galligants&oldid=31965312»