Saale
|
Per a altres significats, vegeu «Halle (Saxònia-Anhalt)». |
| |||||
| Tipus | riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 728 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Baviera (Alemanya), Turíngia (Alemanya) i Saxònia-Anhalt (Alemanya) | ||||
| Localització | prop de Zell | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Ludwigslust-Parchim (Alemanya) | ||||
| Localització | Elba | ||||
| |||||
| Afluents | 31
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Elba i Sála Basin (en)  | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 413 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 24.100 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 115 m³/s , 11 m³/s | ||||
.png)
El Saale és un riu d'Europa Central que neix prop de Zell, passa per les ciutats alemanyes de Hof, Saalfeld, Rudolstadt, Jena, Naumburg, Weißenfels, Merseburg, Halle i desemboca a l'Elba prop de Barby. Té una llargada de 413 km.[1] i es considera el centre geogràfic de l'actual Alemanya.[2]
El seu origen es troba a les Großer Waldstein, part de la serralada Waldstein, prop de Zell, a les muntanyes Fichtel a l'Alta Francònia (Baviera), a una altitud de 728 metres. Segueix un curs sinuós en direcció nord i, després de passar la ciutat manufacturera de Hof, entra a Turíngia.[3]
Etimologia
[modifica]El nom Saale prové de l'arrel protoindoeuropea *séles 'pantà', semblant al gal·lès hêl, heledd 'prat del riu', heyl de còrnic 'estuari', grec hélos 'pantà, prat', sàras 'llac, estany' en sànscrit. , Sárasvati 'riu sagrat',en persa antic Harauvati 'riu Hārūt; Arachosia', Avèstic Haraxvatī, idem. També pot estar relacionat amb l'arrel indoeuropea *sal, "sal".[4]
Galeria
[modifica]-
La font des de Zell, Baviera. -
El riu Saale des de Leissling, prop de Weissenfels (Alemanya).
Referències
[modifica]- ↑ «Saale». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 setembre 2024].
- ↑ Quintana, Juan Carlos Rivera. Breve Historia de Carlomagno y el Sacro Imperio Romano Germánico: La desconocida historia de la Europa medieval y del emperador que la hizo renacer del oscurantismo y sentó las bases de la cultura de Occidente. (en castellà). Nowtilus, 2008. ISBN 978-84-9763-600-1.
- ↑ Wiegel, S.; Aulinger, A.; Brockmeyer, R.; Harms, H.; Löffler, J. «Pharmaceuticals in the river Elbe and its tributaries». Chemosphere, 57, 2, 01-10-2004, pàg. 107–126. DOI: 10.1016/j.chemosphere.2004.05.017. ISSN: 0045-6535.
- ↑ Gamkrelidze, Thomas V.; Ivanov, Vjaceslav V. Indo-European and the Indo-Europeans: A Reconstruction and Historical Analysis of a Proto-Language and Proto-Culture. Part I: The Text. Part II: Bibliography, Indexes (en anglès). Walter de Gruyter, 2010-12-15, p. 581. ISBN 978-3-11-081503-0.
