Selaginel·làcies
Selaginellaceae  | |
|---|---|
 Selaginella canaliculata | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Lycopodiopsida |
| Ordre | Selaginellales |
| Família | Selaginellaceae Willk., 1854 |
.svg){kind=icon}
Les selaginel·làcies (Selaginellaceae) són una família de plantes vasculars sense llavors de la classe Lycopodiopsida, amb un únic gènere actual, Selaginella,[1] i unes 750 espècies[2] que creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.
Característiques
[modifica]Morfològicament són plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes i amb fulles petites disposades en hèlix o en rengles i proveïdes d'un apèndix, membranós i caduc, anomenat lígula. Sovint hi ha branques radiciformes anomenades rizòfors, uns apèndixs radiciformes d'origen caulinar.[3] Són plantes heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micròspores que es formen germinen dins el microsporangi i donen lloc a protal·lus masculins molt reduïts. Els protal·lus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però finalment només se'n desenvolupa un de sol.
Referències
[modifica]- ↑ PPG I «A community-derived classification for extant lycophytes and ferns». Journal of Systematics and Evolution, 54, 6, 2016, p. 563–603. DOI: 10.1111/jse.12229.
- ↑ «The number of known plants species in the world and its annual increase». Phytotaxa. Magnolia Press, 261, 3, 2016, p. 201–217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1.
- ↑ «Selaginel·làcies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.