Robatori
El robatori és un delicte contra el patrimoni, consistent en l'apropiació de béns aliens, amb intenció de lucrar-se'n, emprant-hi per a això força en les coses o bé violència o intimidació a la persona. Són precisament aquestes dues modalitats d'execució de la conducta les que la diferència del furt, que exigeix únicament l'acte d'apropiació.[1][2][3]
La major perillositat del robatori, per l'ús d'aquesta força o intimidació, justifiquen que la pena sigui superior a la que s'estableix pel furt.[4]
Dins del robatori hi ha dues modalitats diferents, una que es distingeix per l'ús de la força en les coses i l'altra per la violència o intimidació a les persones. El primer és aquell en què s'empra una força, una violència per a accedir al lloc on es troba la cosa.[5] A vegades, també es defineixen com a robatori aquelles accions en les quals, tot i no mitjançar força o intimidació, existeix algun altre element que el distingeix del simple furt. Per exemple, és possible definir com a robatori aquell que es produeix mitjançant l'ús d'una clau falsa. Aquesta aplicació es fa per la similitud entre l'ús d'una clau falsa amb la força que es pot fer servir per a trencar aquesta barrera (la porta) que protegeix del robatori.
El robatori amb violència o intimidació a les persones és aquell caracteritzat perquè s'exerceix una força vis física o una intimidació vis compulsiva per a vèncer la resistència de l'amo o posseïdor de les coses a la seva entrega. La violència sobre les persones va des de la intimidació fins a la mort. Es poden considerar agreujants com l'ús d’armes o la comissió en cases habitades, edificis públics, etc.[6]
Història
[modifica]Els robatoris han acompanyat la vida de les persones des de temps molt antics. L’Estela d'Hammurabi fa referència als lladres i les seves penes.[7] Són ben coneguts, també, els antics lladres de tombes a Egipte.[8] Hi ha escriptors famosos autors de robatoris: François Villon[9] i Karl May,[10] entre altres.
Fets puntuals
[modifica]
- Teofrast , en la seva obra Caràcters, exemplifica la covardia mitjançant un passatger en un vaixell que té por dels promontoris confonent-los amb naus pirates.[11]
- A l'evangeli de Mateu hi ha una referència a una varietat de robatoris nocturns.[12]
| « | En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vigileu, doncs, perquè no sabeu quin dia el vostre Senyor vindrà. Però sapigueu això, que si l’amo de la casa sabés a quina hora el lladre havia de venir, certament vigilaria i no deixaria foradar la seva casa. Per això, també vosaltres estigueu preparats, perquè a l’hora que no us penseu, el Fill de l’home vindrà. | » |
| — Mateu 24,42-51 | ||
- La paràbola del bon samarità (Lc 10:25-37) està basada en un robatori executat per lladres de camins.[13]
- A la Crucifixió de Jesús l’acompanyaren dos lladres. Un a la dreta i l’altre a l’esquerra.[14]
- Toc de queda. Antigament anomenat el «seny del lladre».[15][16]
- 1530. Sentència a mort de Bartomeu Guitart pel robatori del palau del duc de Gandia.[17]
- 1611. Indult amb condicions de Perot lo lladre.[18]
- 1626. Obra sobre el furt i el robatori.[19]
- 1911. Robatori de La Gioconda.[20]
- 1971. El robatori de Baker Street ("Baker Street robbery").[21][22]
El robatori a les arts
[modifica]El robatori, els lladres, els bandolers, els pirates, els carteristes,...etc han estat representats en la literatura i el cinema.
Literatura
[modifica]Novel·les
[modifica]- Roodwook. Obra que tracta de Dick Turpin, famós lladre de camins, i de la seva egua Black Bess.[23]
Contes
[modifica]- Alí Babà i els quaranta lladres
- 1710. Antoine Galland.[24]
- 1905. L'Arrestation d'Arsène Lupin.[25]
Teatre
[modifica]- 1882. Ali-Baba, ou Les Quarante Voleurs.[26]
Cinema
[modifica]A continuació segueix una llista aleatòria i incompleta, confegida sense cap criteri de selecció.
- 1922. Robin Hood (1922).[27]
- 1924. El lladre de Bagdad (pel·lícula de 1924) [28]
- 1948. El lladre de bicicletes.[29]
- 1954. Alí Babà i els quaranta lladres (pel·lícula).[30]
- 1955. El quintet de la mort.[31]
- 1956. Atracament perfecte.[32]
- 1958. I soliti ignoti [33]
- 1963. Assalt al tren postal Glasgow-Londres.[34]
- 1968. Las Vegas, 500 millones.[35]
- 1969. Un treball a Itàlia.[36]
- 1969. Butch Cassidy and the Sundance Kid
- 1978. El gran robatori del tren.[37]
- 2001. L'últim cop.[38]
- 2001. The Score.[39]
- 2008. The Bank Job.[40]
Referències
[modifica]- ↑ «Robbery | criminal law | Britannica» (en anglès), 06-06-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «rapina in Vocabolario - Treccani» (en italià). [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Robbery» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Robo». [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «robatori amb forçament de les coses - Cercaterm | Terminologia jurídica». [Consulta: 31 gener 2024].
- ↑ «robatori | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Charpin, D. Hammurabi of Babylon. Bloomsbury Publishing, 2012, p. 255. ISBN 978-0-85773-199-9.
- ↑ Wilson, E.; Edwards, A.A.B.. Egypt of the Past. Harrison & Sons, 1893, p. 572.
- ↑ Villon, F.; Kinnell, G. The Poems of François Villon (en portuguès). University Press of New England, 1982, p. 11. ISBN 978-0-87451-236-6.
- ↑ «Biography & Works». Karl May Museum Radebeul, 08-10-2018. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ de La Bruyère, J. [https://books.google.cat/books?id=9N4JBU_v1wEC&pg=PA131 Les caractères de Théophraste avec les Caractères ou, les moeurs de ce siècle [par M. de La Bruyère].Traduction nouvelle, avec le texte grec, des notes critiques et un discours préliminaire sur la vie et les écrits de Théophraste, par Coray,...] (en francès), 1799, p. 131.
- ↑ «Evangeli del dia 31 d’agost de 2023 i comentari». Evangelio de hoy y comentario, 31-08-2023. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Lluc 10:25-37
- ↑ Parvilliers, A. The Devotions on the Stations of the Passion of Jesus Christ Crucified: Which are Made in Jerusalem. By the Rev. Father Adrian Parviliers, of the Society of Jesus, ... Translated from the French, 1739. Printed in the year, 1795, p. 54.
- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » Toc de queda, cobrefoc, seny del lladre». Les pàgines de Gabriel Bibiloni, 22-02-1999. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Espinal, M.T.; Farré, M.T.E.. Diccionari de sinònims de frases fetes (en occità). Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2004, p. 1365. ISBN 978-84-8415-565-2.
- ↑ Collado, M.D.. La Germanía de Valencia: discursos leídos ante la Real academia de la recepción pública (en castellà). Tipografia de Manual Gines Hernández, 1884, p. 385.
- ↑ Martín, M.A.G.. Cervantes y la economía (en castellà). Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2007, p. 225 (Colección Estudios). ISBN 978-84-8427-485-8.
- ↑ Krembergk, C.; Lang, A.I.. De furto et rapina; resp. Andr. Lang. - Wittebergae, Tham 1626 (en anglès). Tham, 1626.
- ↑ Kemp, M.; Pallanti, G. Mona Lisa: The People and the Painting. OUP Oxford, 2017, p. 133. ISBN 978-0-19-106696-2.
- ↑ Elliott, P. Studying the British Crime Film. Liverpool University Press, 2014, p. 1-PT20 (Studying British Cinema). ISBN 978-0-9930717-7-5.
- ↑ Team, O.B.E.; International, O.B.. 365 Unsolved Mysteries (NEW). Om Books International, 2018, p. 209. ISBN 978-93-85031-29-8.
- ↑ Ainsworth, W.H.. The Works of W. Harrison Ainsworth, Esq: Rookwood : a romance. Chapman and Hall, 1850 (The Works of W. Harrison Ainsworth, Esq).
- ↑ Histoire d'Ali-Baba, et de quarante Voleurs exterminés par une Esclave: Suivie de celle d'Ali Khodjah, marchand de Bagdad, contes, et l'âne, le boeuf et de laboureur, Fable, Extraits des Mille et Une Nuits (en francès). Desbleds, 1820.
- ↑ Leblanc, M. L'Arrestation d'Arsène Lupin: Arsène Lupin (en occità). Le Livre de Poche, 2011 (Policiers). ISBN 978-2-253-16310-7.
- ↑ De Pixérécourt, R.C.G.. Ali-Baba, ou Les Quarante Voleurs, mélodrame en trois actes [and in prose, tiré des Mille et une Nuits, etc] (en francès). Pollet, 1822.
- ↑ Hahn, T.G.. Robin Hood in Popular Culture: Violence, Transgression, and Justice. D.S. Brewer, 2000, p. 88. ISBN 978-0-85991-564-9.
- ↑ Vance, J.; Maietta, T.; Cushman, R. Douglas Fairbanks. University of California Press, 2008, p. 155. ISBN 978-0-520-25667-5.
- ↑ Wagstaff, C. Italian Neorealist Cinema: An Aesthetic Approach. University of Toronto Press, 2007, p. 331 (Toronto Italian studies). ISBN 978-0-8020-9520-6.
- ↑ Zipes, J. The Enchanted Screen: The Unknown History of Fairy-Tale Films. Taylor & Francis, 2011, p. 405. ISBN 978-1-135-85395-2.
- ↑ Murphy, R. The British Cinema Book. Bloomsbury Publishing, 2019, p. 265. ISBN 978-1-83871-865-7.
- ↑ Hughes, D. The Complete Kubrick. Ebury Publishing, 2013, p. 206. ISBN 978-1-4481-3321-5.
- ↑ Günsberg, M. Italian Cinema: Gender and Genre. Palgrave Macmillan UK, 2004, p. 71. ISBN 978-0-230-51046-3.
- ↑ Haugen, B.; Rosinsky, N. The Great Train Robbery: History-Making Heist. Compass Point Books, 2011 (True crime). ISBN 978-0-7565-4360-0.
- ↑ de España, R.; Babot, S.J.. Balcázar Producciones Cinematográficas: más allá de Esplugas City (en castellà). Universitat de Barcelona, 2005, p. 126 (Libros "film-historia"). ISBN 978-84-475-2948-3.
- ↑ Field, M. Making of the Italian Job. Batsford, 2014. ISBN 978-1-84994-252-2.
- ↑ Brandon, D.; Brooke, A. Blood on the Tracks: A History of Railway Crime in Britain. History Press, 2010, p. 187. ISBN 978-0-7524-6229-5.
- ↑ Montalbano, D. The Adventures of Cinema Dave in the Florida Motion Picture World. Xlibris US, 2010, p. 335. ISBN 978-1-4628-3673-4.
- ↑ Thakur, P. The Most Important People of the 20th Century (Part-II): Artists & Entertainers. Lulu.com, p. 90. ISBN 978-0-557-94377-7.
- ↑ Mayer, G. Historical Dictionary of Crime Films. Scarecrow Press, 2012, p. 63 (G - Reference,Information and Interdisciplinary Subjects Series). ISBN 978-0-8108-6769-7.
Vegeu també
[modifica]